Anatidae

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Anatids
Taxon
Symbole-faune.png
Neta rossa (Netta rufina)
Neta rossa (Netta rufina)
Règne Animal
Embrancament Chordata
Sosembr. Vertebrata
Classa Aves
Òrdre Anseriformes
Familha Anatidae
Referéncias
Symbole-faune.png
ITIS : tsn 74983
Taxons de reng inferior
Symbole-faune.png
3 sosfamilhas, 50 genres
e 148 espècias (Veire tèxt).
Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia:
AlphaHelixSection (blue).svg
Symbole-faune.png
Salmobandeau.jpg
PCN-icone.png
Icone botanique01.png
P agriculture.png
Patates.jpg
Extracted pink rose.png

Los anatids (o Anatidae) constituisson la mai importanta familha de l'òrdre dels Anserifòrmes, compren las aucas, los cicnes, los guits e espècias aparentadas : dendrocicnes, coscoroba, bernachas, cereopsa, estictoneta, auquetas, tadòrnas, brassamars (o guits-vapor), auca-armada, pteroneta, anserèlas, calloneta, merganeta, sarcèlas, netas, fuligulas, eiders, arlequin, arelda, macrosas, garròts, bèc de rassègas, eterneta e erismaturas.

Son d'ausèls aqüatics de talha mejana a granda (de 30 a 180 cm), del còrs massís, de las patas cortas e palmadas e del bèc generalament aplatit e redondit a l'extremitat.
Los guits presentan un dimorfisme sexual net, es pas lo cas pels cicnes e las aucas. Los joves son nidifugs e lor desvolopament es rapid (qualques setmanas).
Lor plumatge dens es impermeabilizat gràcias a las secrecions de la glanda uropigiana.
Cosmopolits a l'excepcion de l'Antartida, vivon dins una larga varietat d'abitats aqüatics, nisant sustot en aiga doça. Lor regim alimentari es fòrt eclectic, anant d'erbivòrs estrictes als carnivòrs en passant pels planctivòrs.

Doas espècias almens son atudadas :


Lista sistematica de las espècias [modificar]





Lista alfabetica dels genres [modificar]



Commons-logo.svg
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia sus los anatidae.