Alcoi

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Alcoi
comuna d'Espanha‎
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Escut d'Alcoi Bandièra d'Alcoi
(En detalh) (En detalh)
Localizacion

Localizacion d'Alcoi respecte del País Valencian Localizacion d'Alcoi respecte de l'Alcoià


Municipalitat del País Valencian
{{{fotografia_descripcion}}}
Vista generala d'Alcoi dempuèi lo barratz del Viaducte
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
Espanha
País Valencian
Alacant
Alcoià
Gentilici alcoian/a
Superfícia 129,90 km²
Altitud 562 m
Populacion (2007) 60 700 ab.
Densitat (2007) 467,28 ab./km²
Coordenadas 38° 41’ 54’’ N, 0° 28’ 25’’ O
Cònsol/a (2007) Jorge Sedano Delgado (PP)
Còde postal 03801-03804 i 03818
Vòtes Moros i Cristians
Trilogia festera 22, 23 e 24 d'abril
Embessonatges
Web www.ajualcoi.org

Alcoi es una vila valenciana, capitala de la comarca de l'Alcoià e cap de partit judiciari. Es la sesena vila mai poblada de la província malgrat la siá orografia. Es situada al nòrd de la província d'Alacant e fa partida de las Comarcas Centralas.

Lo sieu territòri o tèrme municipal es delimitat per la província de Valéncia, lo tèrme municipal de Bocairent a la sèrra de Mariola. confronta los tèrmes municipals de Banyeres de Mariola, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Onil, Penàguila, la Torre de les Maçanes e Xixona.

Fondada lo 17 de mai de 1256 per contrarotlar la rota d'Alacant a Xàtiva e de Villena a Cocentaina, la vila foguèt pionièra pendent la revolucion industriala al País Valencian dins los sectors texil, papièraire e metallurgic. Lo nuclèu ancian d'Alcoi es eretièr de l'urbanisme que se desvolopèt pendent la segonda mitat del sègle XIX e la debuta del sègle XX, e la disposicion dels sieus ostals e carrièras data d'aquesta epòca. Al cors de las darrièras decènnis, s'es anat en se diversificant vèrs lo sector servicis e un torisme interior nòunvengut