Aiganha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Gotas d'aiganha subre una consòuda.
Gotas d'aiganha subre una telaranha.
Gotas d'aiganha subre una ròsa.

L'aiganha (var. aiguanha) o la rosada[1] (var. roada) o l'arrós (var. arròs), es lo resultat de la condensacion de la vapor d'aiga contenguda dins l'aire. Apareis jos la forma de gotetas e se depausa de ser e de matin suls vegetals e suls autres còrses expausats a l'aire liure quand la temperatura del solelh o de tota autra superfícia baissa al punt d'activar la condensacion de la vapor d'aiga contenguda dins lo jaç d'aire vesin. Las condicions idealas per l'aparicion de l'aiganha son: una nuèch clara e calma, un aire umid, un gra feble d'umiditat del jaç d'aire superior e, en general, un ventet (mens de 5 km/h).

En fach, l'abséncia de bruma e de vent permet una radiacion fòrta e un refredament important fins al punt que la vapor d'aiga contenguda dins l'aire se condensa. Las gotetas d'aiganha se forman alavetz sus totas las superfícias fredas. D'estiu, aqueste refredament es de còps pas tròp important e l'umiditat es tròp febla per permetre a l'aiganha de se depausar.

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Lo tèrme de rosada (var. roada) pòt designar la blancada.