Acant
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Flor d'Acan | ||||||||||||
| Règne | Plantae | |||||||||||
| Sosrègne | Tracheobionta | |||||||||||
| Division | Magnoliophyta | |||||||||||
| Classa | Magnoliopsida | |||||||||||
| Sosclassa | Asteridae | |||||||||||
| Òrdre | Scrophulariales | |||||||||||
| Familha | Acanthaceae | |||||||||||
| Acanthaceae L., 1753 |
||||||||||||
Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia:
|
||||||||||||
Los Acants son un genre (Acanthus) de plantas vivaças de la familha dels Acanthacèas comprenent una trentena d'espècias originàrias subretot d'Eurasia e d'Africa.
Somari |
Mitologia [modificar]
Acant (Akantha) èra una ninfa grèga. Apollon (dieu del solelh) desirava la raubar e lo grafinhèt a la cara. Per se venjar, la métamorphosa en una planta espinosa qu'ama lo solelh, e que pòrta dempuèi lo seu nom.
Etimologia [modificar]
Lo nom deriba du grèc ακανοϛ, designant la tèsta espinosa de qualques plantas, e ανθοϛ, la flor.
Escultura e arquitectura [modificar]
La fuèlha d'acant es la decoracion caracteristica dels capitèls de l'òrdre corintian ; es tanben un dels mai frequents motius de las esculturas de l'art roman.
Lista d'espècias [modificar]
- Acanthus balcanicus Heywood & I.Richardson (Syn. Acanthus hungaricus (Borbas) Baenitz, Acanthus longifolius Host.) - Acanthe de Hongrie
- Acanthus eminens C.B. Clarke
- Acanthus ilicifolius L.
- Acanthus mollis L., es una planta mediterranèa que las fuèlhas son fòrça decopadas. En arquitectura, lor forma inspirèt lo motiu del chapitèl corintian.
- Acanthus montanus T. Anders.
- Acanthus spinosus L. -
- Acanthus syriacus Boiss.
Selon NCBI 6 d'agost de 2010[1] :
- Acanthus ebracteatus
- Acanthus eminens
- Acanthus ilicifolius
- Acanthus longifolius
- Acanthus mollis
- Acanthus montanus
- Acanthus pubescens
- Acanthus sennii
- Acanthus spinosus
-
Acanthus balcanicus
-
Acanthus mollis
-
Inflorescence
-
Fuèlha d'Acanthus balcanicus
-
Fuèlha dAcanthus mollis
-
Fuèlha d'Acanthus spinosus
L'acant coma planta de jardin [modificar]
Las acants son d'erbacèas miègpersistentas, pauc subjècta a las malautias, de florason espectaculària de grands espgs de flors blancas, ròsas o malvas de bractèas espinosas.
Tres espècias son frequentament cultivadas dins los jardins d'Euròpa occidentala : A. balcanicus, A. mollis et A. spinosus.
- A. balcanicus, de fuèlhas pennadas relativament estrechas, es la mai rustica.
- A. mollis de fulhatfe mai decoratiu. 'Latifolius' es una seleccion de fuèlhas mai grandas.
- A. spinosus, mai pichona, de fuèlhas fòrça descopadas e espinosas. 'Spinosissimus' a de fuèlhas d'espinas mai apuntadas.
Los acants tendon a secar e pèrdon las fuèlhas al pé.
