Abel Hovelacque

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Retrach d'Abel Hovelacque

Abel Hovelacque (París, 14 de novembre de 1843 – París, 22 de febrièr de 1896) foguèt un antropològ, lingüista e politician francés. Foguèt un representant de la lingüistica naturalista e antropologica. S'interessèt a la diversitat lingüistica dins l'estat francés e foguèt un dels primièrs a parlar de la frontièra lingüistica entre catalan e occitan.

Son filh, André Hovelacque, foguèt un anatomista conegut.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Abel Hovelacque nasquèt a París en 1843. A mai s'inicialament s'èra endralhat per far d'estudis de drech, abandonèt lèu aquela via per s'interessar a las sciéncias del llenguatge. Venguèt alara escolan de l'antropològ e lingüista bèlga Honoré Chavée. Amb aqueste collaborèt a la Revue de Linguistique et Philologie Comparée abans de n'assumir-ne la direccion de 1869 a 1874. Dintrèt puèi en contacte amb divèrses intellectuals alemands, que de totes lo mai important foguèt August Schleicher que l'influencièt a prepaus de las teorias lingüisticas. Venguèt membre de la Societat d'Antropologia de París en genièr de 1867 e mai tard, en 1870, amb l'antropològ Paul Broca fondèt l'Escòla d'antropologia. Hovelacque manifestèt un interès prigond per mantuna lenga del mond e publiquèt mantun òbra divulgativa a prepaus d'aquestas. A l'entorn de 1881 foguèt dels primièrs que delimitèt, mai o mens precisament, la frontièra lingüistica entre occitan e catalan sus una mapa inedita fins 1891 quand publiquèt son article a prepaus d'aquesta termièra dins la Revue mensuelle de l'Ecole d'Anthropologie.

Al costat de son activitat de professor e de sas recercas foguèt deputat del 13en arrondiment de París entre 1889 e 1894.[1] Son activitat e sa produccion faguèt que s'omenatgèt sa figura en batejar una de las carrièras del tretzen arrondiment de París amb son nom: la Rue Abel-Hovelacque.

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

  • La Linguistique (1877)
  • Notre ancêtre, recherches d'anatomie et d'ethnologie sur le précurseur de l'homme (1878)
  • Études de linguistique et d'ethnographie (1878)
  • Grammaire de la langue zende (1878)
  • Les débuts de l'humanité : L'homme primitif contemporain (1881)
  • Les Races humaines (1882)
  • Précis d'anthropologie (1887)
  • Les Nègres de l'Afrique sus-équatoriale (1889)

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

<references>

  1. Ficha al sit de l'Assemblada nacionala francesa.