Òsa
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| subclasse de | Glucid | |||||||||||
| BNFC | 16155 | |||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Òsa. | |||||||||||
Leis òsas o monosacarids son lei glucids mai simples, que contenon de tres a sièis atòms de carbòni. La formula bruta es (CH2O)n onte n ≥ 3. Se nomenan en fasent referéncia au nombre de carbònis (3-7), fenit per lo sufixe -òsa. La cadena carbonada dei monosacarids es pas ramificada e totei leis atòms de carbòni mens un contenon un grop idroxil (-OH). L'atòm de carbòni restant es jonhut a un grop carbonil (C=O). S'aquest grop carbonil es dins l'extrèmitat de la cadena, se tracta d'un grop aldeid (-CHO) e l'òsa recep lo nom d'aldòsa. Se lo carbòni carbonilic es dins una autra posicion, se tracta d'una cetòna (-CO-) e l'òsa recep lo nom de cetòsa.
Ansin per leis aldòsas de 3 a 6 atòms de carbòni avèm:
- 3 carbònis: triòsas, i a un: D-gliceraldeid.
- 4 carbònis: tetròsas, i a dos, segon la posicion dau grop carbonil: D-eritròsa e D-treòsa.
- 5 carbònis: pentòsas, i a quatre, segon la posicion dau grop carbonil: D-ribòsa, D-arabinòsa, D-xilòsa, D-lixòsa.
- 6 carbònis: exòsas, i a uech, segon la posicion dau grop carbonil: D-alòsa, D-altròsa, D-glucòsa, D-manòsa, D-gulòsa, D-idòsa, D-galactòsa, D-talòsa.
Lei cetòsas de 3 a 6 atòms de carbòni son:
- Triòsas: i a un: diidroxiacetòna.
- Tetròsas: I a un: D-eritrulòsa.
- Pentòsas: I a dos, segon la posicion dau grop carbonil: D-ribulòsa, D-xilulòsa.
- Hexòsas: I a quatre segon la posicion dau grop carbonil: D-sicòsa, D-fructòsa, D-sorbòsa, D-tagatòsa.
