Vejatz lo contengut

Biblioteconomia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
21-01-2024 21:50

La biblioteconomia[nt 1] (coneguda tanben coma sciéncias de las bibliotècas, sciéncias de l'informacion e de la comunicacion) es camp interdisciplinari fondat sus las compenténcias transversalas dels saber e saber-far util a las personas gerissent una bibliotèca o un servici documentalista.

Martin Schrettinger, bibliotecari bavarés, establiguèt las basas de la disciplina dins son òbra (1808–1828): Versuch eines vollständigen Lehrbuchs der Bibliothek-Wissenschaft oder Anleitung zur vollkommenen Geschäftsführung eines Bibliothekars.[3] Son principi es de catalogar los obratge per òrdre alfabetic. La primièra escòla estatsunidenca de biblioteconomia foguèt creada per Melvil Dewey a l'Universitat de Colómbia en 1887.[4][5]

Etimologia[modificar | Modificar lo còdi]

Etimologicament, biblioteconomia resulta de biblíon (libre), thếkê (magazin) e nomo (descripcion, administracion). Literalament significa la sciéncia de gestion d'un magazin de libres. Istoricament, la bibioteconomia a inclús las sciéncias archivisticas.[6]

Definicion[modificar | Modificar lo còdi]

La terminologia anglosaxòna utiliza l'expression «library and information science (LIS)».[7] Segon lo Conselh Nacional de las Universitat (França), l'apellacion academica es puslèu «sciéncias de l'informacion e de la comunicacion (SIC)», correspondent a sa 71ena seccion. Existisson de divergéncias sus la natura e suls limits d'aquel camp scientific. Per exemple, lo Centre Nacional de la Recèrca Scientifica (CNRS) e lo Conservatòri Nacional de las Arts e dels Mestièrs (CNAM) incluson l'informatica dins la biblioteconoma. Es legitim demandar se l'engenhariá lingüistica (traduccion assistida per ordenador, «vocalizacion») i a sa plaça.

Dins un sens fòrça general, se pòt doncas considerar que la biblioteconomia englòba de domenis coma:

Brancas[modificar | Modificar lo còdi]

  • Biblioteconomia generala
  • Biblioteconomia comparada
  • Bibliotèca e sciéncias de l'informacion
  • Sociologia de las bibliotècas
  • Economia de las bibliotècas
  • Pedagogia de las bibliotècas
  • Arquitectura de la bibliotèca
  • Tecnologia de bibliotèca
  • Psicologia del legidor
  • Istòria de la bibliotèca
  • Gestion de la bibliotèca
  • Taxonomia del libre
    • Classificacion dels libres

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

  • «Internacional de Recerca e de Documentacion Occitanas - Institut occitan de Cultura» (en oc, en, fr). occitanica.eu.

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Las Edicions Per Noste utilizan lo neologisme «biblioteconomia» dins lors publicacions.[1] Segon la GEC, la biblioteconomia es la «disciplina qu'estúdia l’organizacion e l’administracion de la bibliotèca , amb particulara atencion als metòdes de catalogacion e organizacion dels fons bibliogràfics (libres, opuscles, publicacions periodicas, manuscrits, microfilms, etc.) per ne facilitar l’usatge.»[2]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Congrès permanent de la lenga occitana. «Bibliothéconomie». Multidiccionari Occitan Dicod'Òc. [Consulta: 5 de genièr de 2023]
  2. «Biblioteconomia», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
  3. Schrettinger, Martin. Versuch eines vollständigen Lehrbuchs der Bibliothek-Wissenschaft, oder Anleitung zur vollkommenem Geschäftsführung eines Bibliothekars. München: J. Lindauer, 1829. 
  4. Latrobe, Kathy Howard. The Emerging School Library Media Center: Historical Issues and Perspectives (en anglés), 1998, p. 279. ISBN 978-1-56308-389-1. 
  5. Harris, Michael H.. History of Libraries of the Western World, 29-07-1999, p. 291. ISBN 978-0-8108-7715-3. 
  6. Harris, Michael H.. History of Libraries of the Western World (en anglés), 07-29-07-1999, p. 3. ISBN 978-0-8108-7715-3. 
  7. Bates, M.J; Maack, M.N. (2010). Encyclopedia of Library and Information Sciences. Vol. 1–7. US: CRC Press. Boca Raton.