Biblioteconomia

La biblioteconomia^{[nt 1]} (coneguda tanben coma sciéncias de las bibliotècas, sciéncias de l'informacion e de la comunicacion) es camp interdisciplinari fondat sus las compenténcias transversalas dels saber e saber-far util a las personas gerissent una bibliotèca o un servici documentalista.

Martin Schrettinger, bibliotecari bavarés, establiguèt las basas de la disciplina dins son òbra (1808–1828): Versuch eines vollständigen Lehrbuchs der Bibliothek-Wissenschaft oder Anleitung zur vollkommenen Geschäftsführung eines Bibliothekars.^[3] Son principi es de catalogar los obratge per òrdre alfabetic. La primièra escòla estatsunidenca de biblioteconomia foguèt creada per Melvil Dewey a l'Universitat de Colómbia en 1887.^[4]^[5]

Etimologia

Etimologicament, biblioteconomia resulta de biblíon (libre), thếkê (magazin) e nomo (descripcion, administracion). Literalament significa la sciéncia de gestion d'un magazin de libres. Istoricament, la bibioteconomia a inclús las sciéncias archivisticas.^[6]

Definicion

La terminologia anglosaxòna utiliza l'expression «library and information science (LIS)».^[7] Segon lo Conselh Nacional de las Universitat (França), l'apellacion academica es puslèu «sciéncias de l'informacion e de la comunicacion (SIC)», correspondent a sa 71^ena seccion. Existisson de divergéncias sus la natura e suls limits d'aquel camp scientific. Per exemple, lo Centre Nacional de la Recèrca Scientifica (CNRS) e lo Conservatòri Nacional de las Arts e dels Mestièrs (CNAM) incluson l'informatica dins la biblioteconoma. Es legitim demandar se l'engenhariá lingüistica (traduccion assistida per ordenador, «vocalizacion») i a sa plaça.

Dins un sens fòrça general, se pòt doncas considerar que la biblioteconomia englòba de domenis coma:

la biblioteconomia (al sens pròpri, gestion de las bibliotècas);
la bibliografia (recèrca documentària);
la catalogatge e indexacion (descripcion de las colleccions);
la bibliologia (coneissença del libre, de l'edicion e dels divèrses tipes de documents).

Brancas

Biblioteconomia generala
Biblioteconomia comparada
Bibliotèca e sciéncias de l'informacion
Sociologia de las bibliotècas
Economia de las bibliotècas
Pedagogia de las bibliotècas
Arquitectura de la bibliotèca
Tecnologia de bibliotèca
Psicologia del legidor
Istòria de la bibliotèca
Gestion de la bibliotèca
Taxonomia del libre
- Classificacion dels libres

Articles connèxes

Ligams extèrnes

«Internacional de Recerca e de Documentacion Occitanas - Institut occitan de Cultura» (en oc, en, fr). occitanica.eu.

Nòtas

↑ Las Edicions Per Noste utilizan lo neologisme «biblioteconomia» dins lors publicacions.^[1] Segon la GEC, la biblioteconomia es la «disciplina qu'estúdia l’organizacion e l’administracion de la bibliotèca , amb particulara atencion als metòdes de catalogacion e organizacion dels fons bibliogràfics (libres, opuscles, publicacions periodicas, manuscrits, microfilms, etc.) per ne facilitar l’usatge.»^[2]

Referéncias

↑ «Bibliothéconomie» (en francés). Multidiccionari Occitan Dicod'Òc. Congrès permanent de la lenga occitana. [Consulta: 5 de genièr de 2023]
↑ «Biblioteconomia», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
↑ Schrettinger, Martin. Versuch eines vollständigen Lehrbuchs der Bibliothek-Wissenschaft, oder Anleitung zur vollkommenem Geschäftsführung eines Bibliothekars. München: J. Lindauer, 1829.
↑ Latrobe, Kathy Howard. The Emerging School Library Media Center: Historical Issues and Perspectives (en anglés), 1998, p. 279. ISBN 978-1-56308-389-1.
↑ Harris, Michael H.. History of Libraries of the Western World, 29-07-1999, p. 291. ISBN 978-0-8108-7715-3.
↑ Harris, Michael H.. History of Libraries of the Western World (en anglés), 07-29-07-1999, p. 3. ISBN 978-0-8108-7715-3.
↑ Bates, M.J; Maack, M.N. (2010). Encyclopedia of Library and Information Sciences. Vol. 1–7. US: CRC Press. Boca Raton.

Wikidata: Q199655
Multimedia: Library and information science

[3] Las Edicions Per Noste utilizan lo neologisme «biblioteconomia» dins lors publicacions.^[1] Segon la GEC, la biblioteconomia es la «disciplina qu'estúdia l’organizacion e l’administracion de la bibliotèca , amb particulara atencion als metòdes de catalogacion e organizacion dels fons bibliogràfics (libres, opuscles, publicacions periodicas, manuscrits, microfilms, etc.) per ne facilitar l’usatge.»^[2]

[1] «Bibliothéconomie» (en francés). Multidiccionari Occitan Dicod'Òc. Congrès permanent de la lenga occitana. [Consulta: 5 de genièr de 2023]

[2] «Biblioteconomia», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.

[4] Schrettinger, Martin. Versuch eines vollständigen Lehrbuchs der Bibliothek-Wissenschaft, oder Anleitung zur vollkommenem Geschäftsführung eines Bibliothekars. München: J. Lindauer, 1829.

[5] Latrobe, Kathy Howard. The Emerging School Library Media Center: Historical Issues and Perspectives (en anglés), 1998, p. 279. ISBN 978-1-56308-389-1.

[6] Harris, Michael H.. History of Libraries of the Western World, 29-07-1999, p. 291. ISBN 978-0-8108-7715-3.

[7] Harris, Michael H.. History of Libraries of the Western World (en anglés), 07-29-07-1999, p. 3. ISBN 978-0-8108-7715-3.

[8] Bates, M.J; Maack, M.N. (2010). Encyclopedia of Library and Information Sciences. Vol. 1–7. US: CRC Press. Boca Raton.

[nt 1]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[1]

[2]