Samària
Samària (שומרון Šomron en ebreu, literalament «tor de vigia») es lo nom istoric e biblic de la partida meridionala de l'ancian reiaume d'Israel, entre Galiea (au nòrd) e Judea (au sud), auei principalament en Cisjordania. Son nom ven de la vila anciana de Samària, capitala dau reiaume d'Israel de -880 a -720, près de l'actuala vila de Naplosa.
Lo gentilici es samaritan -a.
Confronta la vau de Jezreel o d'Esdrelon (au nòrd), lo flume de Jordan (a l'est), lo mont Carmel (au nòrd-oest), la plana de Šaron (a l'oest) e los monts de Jerusalem (au sud). Es 'na region montanhosa mas los soms ne son pas fòrça nauts e rarament atenhen 800 metres d'altitud: lo mont Garizim (881 m, luec sent daus samaritans); lo mont Ebal (940 m, luec de culte daus israelitas pendent lo periòde daus Jutjes); e lo mont Ḥaṣor (1 200 m, que marca la frontiera geografica entre Samària e Judea). Las condicions climaticas dins la region son bonas.
Segon la Bíblia, Samària era compausada daus territòris de las tribús d'Efraïm e de Manassés. Segon lo raconte biblic, a l'epòca d'Aḥab (entre -874 e -853) fuguet sovent assetjada per Hadadezer, rei d'Aram-Damasc. Istoricament, en -722, fuguet annexada per los assirians au cors de la chasuda dau reiaume d'Israel e 'na partida de la populacion deportada en Assiria (lo rei Sargon II ditz qu'aviá fòrabandit 27 290 personas de Samària, mas sembla qu'un grand nombre d'entre ilhas torneren dans lor país pauc de temps après, en -715, per las revòltas daus esclaus contra Sargon). Los dos Libres daus Reis acusan mai tard la populacion de Samària d'èsser compausada de colons venguts de Babilònia o de Siria e convertis a 'na religion ebraïco-pagana.
Los abitants dau reiaume de Juda fugueren a lor torn deportats a Babilònia en -586, tornant a lor país a la fin dau segle V avC; 'queus exiliats judius escarteren los samaritans de las òbras de reconstruccion dau Temple de Jerusalem. "Samaritan" venguet sinonim per ilhs d'eretgia e d'impuretat. Los samaritans eran pasmens fideus a la Torah, practicant la circoncision e lo Šabbat; edifiqueren un temple au mont Garizim a la fin dau segle IV avC que seriá destruch per Joan Ircan I en -108. Emb 'na populacion de 'peraquí 800 personas en 2015, los samaritans son 'na de las minoritats etnoreligiosas mai pitas dau mond.