Província romana
Las províncias romanas son, fins a la Tetrarquia vèrs 296, las mai grandas divisions administrativas de la Roma antica en defòra de la peninsula italiana. Son, mai sovent, dirigidas per un governador.
Roma convertiguèt en províncias, los territòris conquistats. La creacion d'aquel conglomerat, geografic e politic culmina al temps d'August (sègle I), que, aprèp fòrça guèrras civilas, establís un novèl regim: lo Principat, que s'acabarà en empèri. Amb el comença una epòca relativament pacifica, durant la quala, se fa la difusion de la civilizacion romana sus tots los territòris conquistats. Los Emperaires posteriors a August acabarèron de configurar l'empèri. En l'an 117, l'empèri coneguèt son extension maximala amb las conquistas de Trajan. En aqueles moments, èra devesit en 50 províncias.
Las invasions e la situacion de l'empèri necessitèron una reorganizacion administrativa, al temps de Dioclecian, en 284 :
- Al nivèl inferior, las províncias.
- Al nivèl intermediari, las diocèsis, del nombre de 12, regropant las províncias
- Al nivèl superior, las prefecturas, del nombre de 4, regropant las diocèsis.
L'Empèri Roman se devesiguèt definitivament a la mòrt de Teodòsi I lo Grand (395), en Empèri Roman d'Occident e Empèri Roman d'Orient.