Pecos (ribièra)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pecos
Lo Pont del U. S. Highway 90 dins lo Comtat de Val Verde, Tèxas
Lo Pont del U. S. Highway 90 dins lo Comtat de Val Verde, Tèxas

Mapa del bacin del Pecos
Caracteristicas
Longor 1 490 km
Bacin 115 000 km2
Debit mejan ? (Langtry (Tèxas))
Riu
Font Pecos Falls
 · Coordenadas 35° 58′ 34″ N, 105° 33′ 29″ E
Confluéncia Rio Grande
 · Localizacion En amont de Del Rio
 · Coordenadas 29° 41′ 59″ N, 101° 22′ 17″ O
Geografia
Païses traversats Bandièra dels Estats Units Estats Units

Pecos (espanhòl: Río Pecos) es una ribièra del Estats Units , que raja dempuèi lo centre nòrd de Nòu Mexic cap a Tèxas, per rejónher lo Rio Grande. La font se trapa suls penjals èst el serre de Sangro de Cristo, dins lo comtat de Mora, a un altitud de 3700 m. La ribièra s'estira sus 1490 km abans son jonhent amb lo Rio Grande prèp de Del Rio. Lo bacin de drenatge fa 115 000 km2.

Lo nom "Pecos" ven de las lengas keresanas (lenga americana nativa).

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

La ribièra joguèt un ròtle dins l'exploracion de Tèxas pels espanhòls. Dins la segonda mitat del sègle XIXen, "l'oèst de Pecos" fasiá referéncia a la desolacion salvatge del Far West. Lo comerçant, barman e jutge de patz de Tèxas, Roy Bean, originari de Kentucky, èra sovent descrit coma "La sola lei a l'oèst de Pecos", una expression venguda populara dins la seria televisada de 1956, lo jutge Roy , amb Edgar Buchanan dins lo ròtle principal.

Lo Nòu Mexic e Tèxas an contestat los dreches d'utilizacion de l'aiga sus la ribièra entrò que lo governament american règla lo diferent en 1949 amb lo Pecos River Compact. L'accòrd de reglament foguèt signat entre las doas partidas en 2003.

Restancas[modificar | Modificar lo còdi]

Mantuna restancas son estadas bastidas long de la ribièra Pecos. Lo lac de Santa Rosa es a 188 km a l'èst d'Albuquerque. Lo lac Sumner, format per la restanca Sumner de 1939, es situat entre Santa Rosa e Fort Sumner. Dos barratges son situats al nòrd de Carlsbad, al Nòu Mexic Mexic, a Avalon e a Brantley, per ajudar a asagar aperaquí 25 000 ectaras dins l'encastre del projècte de remesa en estat de Carlsbad (establit en 1906). Tèxas a tanben barrat la ribièra al barratge de Red Bluff dins la part oèst d'aquel estat per formar la sèrva de Red Bluff. La partida de la sèrva que s'estend entrò Nòu Mexic constituís lo punt pus bas d'aquel estat.

Galariá[modificar | Modificar lo còdi]