Dragon : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
CocuBot (discussion | contribucions)
m r2.6.1) (Robòt Apondre: kn:ಡ್ರ್ಯಾಗನ್‌ Modificar: br:Aerouant
m r2.7.1) (Robòt Apondre: ast:Dragón
Linha 46 : Linha 46 :
[[an:Dragón]]
[[an:Dragón]]
[[ar:تنين]]
[[ar:تنين]]
[[ast:Dragón]]
[[az:Əjdaha]]
[[az:Əjdaha]]
[[bg:Дракон]]
[[bg:Дракон]]

Version del 29 junh de 2011 a 07.20

Dragon chinés, gravadura sus fusta, Escòla chinesa, sègle XIX

Lo dragon es una creatura mitica generalament dessenhada e imaginada coma una mena de sèrp enòrma e potenta o coma un autre animal reptilian, amb de qualitats o de poders magics e/o spirituals. Las creaturas mitologicas que possedisson qualques o la part màger de las caracteristicas que s'associan amb los dragons son plan frequentas dins las culturas del mond entièr.

Estatua de dragon sus una font a l'Isla Sentosa

Etimologia

Lo mot dragon ven del grèc drakon que significa sèrp de mar. Mas benlèu son sens literal es "lo qu'a un agach mortal".

Istòria

Los dragons son comunament representats coma de bèstias serpentinas o reptilianas, qu'espelisson d'uòus e que possedisson de còsses plan impressionants per sa talha, e generalament cobèrts d'escatas. Sovent son representats amb d'uèlhs gròsses, trach qu'es a l'origina del nom del dragon dins fòrça culturas, e son sovent (mas pas totjorn pasmens) dessenhats amb d'alas e un alen de fuòc. D'unes dragons tenon pas d'alas e s'assemblan mai que mai a de sèrps longas. Los dragons pòdon possedir un nombre variable de pautas: pas cap, doas o quatre. Las representacions modèrnas dels dragons son plan sovent de talha enòrma, pasmens temps passat las pinturas e dessenhs de dragons en Euròpa èran sonque de la talha dels orses.

Lo dragon en Euròpa

Lo dragon es un element plan important dins las legendas medievalas d'Euròpa.

Fichièr:Zmey.jpg
Cavalièr medieval que tua un dragon.

Sant Jòrdi e lo dragon

En Anglatèrra e en Catalonha (e endacòm mai tanben) es associat amb la figura de Sant Jòrdi que tua l'animal. En Catalonha lo jorn de Sant Jòrdi (patron del país) es vengut lo jorn dels amoroses e aquela jornada se sòl ofrir un libre e una ròsa; se celèbra lo 23 d'abril. Dins qualques localitats de lenga catalana coma a Alcoi (al País Valencian) la figura de Sant Jòrdi es lo personatge central o la rason de la fèsta locala. A Banyeres de Mariola (localitat del sud de País Valencian) e a Montblanc (Catalonha) se fan d'escenificacions de la scèna de batalha entre Sant Jòrdi e lo dragon.

Sant Jòrdi que tua lo dragon (a Estocòlm)





Lo dragon al País de Galas

Al País de Galas, lo dragon roge (en galés: Y Ddraig Goch) apareis sus la bandièra del país e representa una vièlha legenda galesa.

Bandièra de Galas

Modèl:Link FA