Nicolaïsme : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac11 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cornelhac11 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 4 : Linha 4 :
}}
}}
<!-- Article redigit en lemosin -->
<!-- Article redigit en lemosin -->
{{esbòs}}
Lo '''nicolaïsme''' designa, dins lo [[cristianisme]], e en particular dins l'[[Glèisa Catolica Romana|Egleisa Latina]] de l'[[Atge Mejan]], l'incontinéncia ([[maridatge]], concubinatge...) daus clergues astrenchs au celibat.
Lo '''nicolaïsme''' designa, dins lo [[cristianisme]], e en particular dins l'[[Glèisa Catolica Romana|Egleisa Latina]] de l'[[Atge Mejan]], l'incontinéncia ([[maridatge]], concubinatge...) daus clergues astrenchs au celibat.


==Lucha contra lo nicolaïsme==
==Lucha contra lo nicolaïsme==
Sos l'influéncia patristica, los autors de la Reforma gregoriana popularizèren lo terme aus segles XI e XII per designar l'{{Cita|incontinéncia}} daus clergues. En fach, a aquela epòca, lo [[maridatge]] daus preires era enquera licit, dins l'Egleisa Greca coma l'Egleisa Latina, sos quauques condicions: un clergue se podiá maridar s'aviá pas de las òrdres minoras
Sos l'influéncia patristica, los autors de la Reforma gregoriana popularizèren lo terme aus segles XI e XII per designar l'{{Cita|incontinéncia}} daus clergues. En fach, a 'quilha epòca, lo [[maridatge]] daus preires era enquera licit, dins l'Egleisa Greca coma l'Egleisa Latina, sos quauques condicions: un clergue se podiá maridar s'aviá pas de las òrdres minoras.


[[Categoria:Disciplina eclesiastica]]
[[Categoria:Disciplina eclesiastica]]

Version del 6 novembre de 2013 a 16.41

Lo nicolaïsme designa, dins lo cristianisme, e en particular dins l'Egleisa Latina de l'Atge Mejan, l'incontinéncia (maridatge, concubinatge...) daus clergues astrenchs au celibat.

Lucha contra lo nicolaïsme

Sos l'influéncia patristica, los autors de la Reforma gregoriana popularizèren lo terme aus segles XI e XII per designar l'«incontinéncia» daus clergues. En fach, a 'quilha epòca, lo maridatge daus preires era enquera licit, dins l'Egleisa Greca coma l'Egleisa Latina, sos quauques condicions: un clergue se podiá maridar s'aviá pas de las òrdres minoras.