Ligament : Diferéncia entre lei versions
m Bot: Migrating 35 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q39888 (translate me) |
m Wikipedia python library |
||
| Linha 1 : | Linha 1 : | ||
{{Infobox |
|||
|tematica= |
|||
|carta= |
|||
}} |
|||
Un '''ligament''' es una corta benda de [[teissut conjontiu]] fibrós compausat subretot de longas [[molecula]]s de [[collagèn]]. Es una estructura fòrça solida. Los ligaments connèctan los [[òs]]ses a d'autres òsses dins d'[[articulacion (anatomia)|articulacions]] e fan partida d'aquelas articulacions (religan ''pas'' los [[muscle]]s als òsses; es la foncion dels [[tendon (anatomia)|tendons]]). Qualques ligaments limitan la mobilitat de las articulacions, o enebisson qualques movements. Atal, aparan tota l'articulacion de las estòrsas e de las luxacions pendent los movements forçats. |
Un '''ligament''' es una corta benda de [[teissut conjontiu]] fibrós compausat subretot de longas [[molecula]]s de [[collagèn]]. Es una estructura fòrça solida. Los ligaments connèctan los [[òs]]ses a d'autres òsses dins d'[[articulacion (anatomia)|articulacions]] e fan partida d'aquelas articulacions (religan ''pas'' los [[muscle]]s als òsses; es la foncion dels [[tendon (anatomia)|tendons]]). Qualques ligaments limitan la mobilitat de las articulacions, o enebisson qualques movements. Atal, aparan tota l'articulacion de las estòrsas e de las luxacions pendent los movements forçats. |
||
Version actuala en data del 17 mai de 2013 a 00.52
Un ligament es una corta benda de teissut conjontiu fibrós compausat subretot de longas moleculas de collagèn. Es una estructura fòrça solida. Los ligaments connèctan los òsses a d'autres òsses dins d'articulacions e fan partida d'aquelas articulacions (religan pas los muscles als òsses; es la foncion dels tendons). Qualques ligaments limitan la mobilitat de las articulacions, o enebisson qualques movements. Atal, aparan tota l'articulacion de las estòrsas e de las luxacions pendent los movements forçats.
Los ligaments servisson tanben a jónher d'organs entre eles. Per exemple lo ligament arterial fixa l'aòrta descendenta e l'artèria pulmonara esquèrra ensems.
Autre exemple, al nivèl del genolh, existisson 4 ligaments principals, 2 ligaments laterals (intèrne e extèrne) situats de cada costat del genolh, e 2 ligaments centrals nomenats crosats perque se crosan en plan mitan del genolh.
Patologia[modificar | Modificar lo còdi]
En patologia, las lesions dels ligaments son de :
- estòrsas (alongament) ligamentàrias
- esquinçaduras (rompeduras) ligamentàrias coma la frequenta e grava rompedura del ligament crosat del genolh
Patologia ligada a la natura e a la textura dels ligaments:
- iperlaxitud ligamentària
