Empèri Carolingian : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Toku (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 2 : Linha 2 :
[[Fichièr:Empire carolingien.png|thumb|right|Extension maximala de l'Empèri Carolingian e de sei marchas.]]
[[Fichièr:Empire carolingien.png|thumb|right|Extension maximala de l'Empèri Carolingian e de sei marchas.]]


L''''Empèri Carolingian''' es un [[estat]] [[Euròpa|europèu]] de la premiera mitat de l'[[Edat Mejana]]. Se formèt a partir dau reiaume franc dirigit per la [[dinastia]] dei [[Merovingians]]. D'efèct, pendent lo sègle VIII, aquelei darriers perdiguèron pauc a pauc lo poder au profiech de l'aristocràcia, au premier reng dei quaus la familha dei [[Empèri Carolingian|Carolingians]] que prenguèt pauc a pauc la direccion dau reiaume. A partir de la [[batalha de Peitius (732)|batalha de Peitius (732)]], son cap, [[Carles Martèl]], ne'n venguèt lo cap vertadier. Pasmens, èra pas encara pron poderós per se proclamar [[rei|rèi]]. Pasmens, son influéncia contunièt d'afeblir lo prestigi reaiu e son fiu Pepin poguèt rebutar lei [[Merovingians]] en [[751]]. A sa mòrt, [[Carlesmanhe]] aprofichèt la mòrt rapidà de son fraire per unificar lo territòri franc. En [[800]], foguèt sacrat Emperaire per lo papa. L'Empèri subrevisquèt durant la rèine de son successor Loís I{{èr}}. Pasmens, a sa mòrt en [[843]], foguèt devesit entre sei tres eiretiers segon la costuma franca per formar la [[Francia Occidentala]] que será a l'origina de [[França]], la [[Francia Mediana]] e la [[Francia Orientala]] que será a l'origina dau [[Sant Empèri Roman Germanic]].
L''''Empèri Carolingian''' es un [[estat]] [[Euròpa|europèu]] de la premiera mitat de l'[[Edat Mejana]]. Se formèt a partir dau reiaume franc dirigit per la [[dinastia]] dei [[Merovingians]]. D'efèct, pendent lo sègle VIII, aquelei darriers perdiguèron pauc a pauc lo poder au profiech de l'aristocràcia, au premier reng dei quaus la familha dei [[Empèri Carolingian|Carolingians]] que prenguèt pauc a pauc la direccion dau reiaume. A partir de la [[batalha de Peitius (732)|batalha de Peitius (732)]], son cap, [[Carles Martèl]], ne'n venguèt lo cap vertadier. Pasmens, èra pas encara pron poderós per se proclamar [[rei|rèi]]. Pasmens, son influéncia contunièt d'afeblir lo prestigi reaiu e son fiu Pepin poguèt rebutar lei [[Merovingians]] en [[751]]. A sa mòrt, [[Carlesmanhe]] aprofichèt la mòrt rapidà de son fraire per unificar lo territòri franc. En [[800]], foguèt sacrat Emperaire per lo papa. L'Empèri subrevisquèt durant la rèine de son successor Loís I{{èr}}. Pasmens, a sa mòrt en [[843]], foguèt devesit entre sei tres eiretiers segon la costuma franca per formar la [[Francia Occidentala]] que serà a l'origina de [[França]], la [[Francia Mediana]] e la [[Francia Orientala]] que serà a l'origina dau [[Sant Empèri Roman Germanic]].


[[Categoria:Empèri]]
[[Categoria:Empèri]]

Version del 5 abril de 2013 a 16.56

Extension de l'Empèri Carolingian durant lo rèine de Carlesmanhe.
Extension maximala de l'Empèri Carolingian e de sei marchas.

L'Empèri Carolingian es un estat europèu de la premiera mitat de l'Edat Mejana. Se formèt a partir dau reiaume franc dirigit per la dinastia dei Merovingians. D'efèct, pendent lo sègle VIII, aquelei darriers perdiguèron pauc a pauc lo poder au profiech de l'aristocràcia, au premier reng dei quaus la familha dei Carolingians que prenguèt pauc a pauc la direccion dau reiaume. A partir de la batalha de Peitius (732), son cap, Carles Martèl, ne'n venguèt lo cap vertadier. Pasmens, èra pas encara pron poderós per se proclamar rèi. Pasmens, son influéncia contunièt d'afeblir lo prestigi reaiu e son fiu Pepin poguèt rebutar lei Merovingians en 751. A sa mòrt, Carlesmanhe aprofichèt la mòrt rapidà de son fraire per unificar lo territòri franc. En 800, foguèt sacrat Emperaire per lo papa. L'Empèri subrevisquèt durant la rèine de son successor Loís Ièr. Pasmens, a sa mòrt en 843, foguèt devesit entre sei tres eiretiers segon la costuma franca per formar la Francia Occidentala que serà a l'origina de França, la Francia Mediana e la Francia Orientala que serà a l'origina dau Sant Empèri Roman Germanic.