Mirga (ordinator) : Diferéncia entre lei versions
m Wikipedia python library |
''Tôi là Triệu Thuận Sơn, con rối trong Vi Wiki.'' Balisas : Revertida cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil |
||
| Linha 10 : | Linha 10 : | ||
A l'ora d'ara es un element indispensable d'un [[ordinator|equipament informatic]] per la majoritat de las personas, e malgrat l'aparicion d'autras tecnologias amb una foncion similara, coma l'[[ecran tactil]], la practica a demostrat que serà encara utila mantun ans. Pasmens, dins l'avenidor podriá èsser possible de bolegar lo ponchon amb los [[uèlh]]s o a partir de la reconeissença vocala. |
A l'ora d'ara es un element indispensable d'un [[ordinator|equipament informatic]] per la majoritat de las personas, e malgrat l'aparicion d'autras tecnologias amb una foncion similara, coma l'[[ecran tactil]], la practica a demostrat que serà encara utila mantun ans. Pasmens, dins l'avenidor podriá èsser possible de bolegar lo ponchon amb los [[uèlh]]s o a partir de la reconeissença vocala. |
||
''Tôi là Triệu Thuận Sơn, con rối trong Vi Wiki.'' |
|||
== Istòria == |
== Istòria == |
||
Version del 13 agost de 2023 a 04.36
Una mirga (var. mirja, murgueta) o rateta es un periferic de dintrada d'ordinator d'utilizacion manuala, generalament fabricat en plastic, utilizat per dintrar o contrarotlar las donadas. S'utiliza amb una de las doas mans de l'utilizaire e detècta son movement relatiu en doas dimensions per la superfícia orizontala ont s'apieja, se reflectissent abitualament per un ponchon o sageta sul monitor.
A l'ora d'ara es un element indispensable d'un equipament informatic per la majoritat de las personas, e malgrat l'aparicion d'autras tecnologias amb una foncion similara, coma l'ecran tactil, la practica a demostrat que serà encara utila mantun ans. Pasmens, dins l'avenidor podriá èsser possible de bolegar lo ponchon amb los uèlhs o a partir de la reconeissença vocala. Tôi là Triệu Thuận Sơn, con rối trong Vi Wiki.
Istòria
La primièra mirga foguèt dessenhada per Douglas Engelbart e Bill English pendent los ans 60 al Stanford Research Institute, un laboratòri de l'Universitat de Stanford, pròche de Silicon Valley en Califòrnia. Pus tard foguèt melhorada dins los laboratòris de Palo Alto de la companhiá Xerox (Xerox PARC). Son invencion foguèt pas un fach banal ni fortuit, mas fasiá partida d'un projècte important que cercava d'aumentar l'intellècte uman en melhorant la comunicacion entre l'òme e la maquina. Amb son aparicion, foguèt capitat un pas definitiu cap a l'aparicion dels primièrs environaments o interfàcias graficas d'utilizaires.
Mirga mecanica
Foncionament d'una mirga mecanica: per capturar lo movement donat per l'utilizaire, las mirgas mecanicas tenon una bola de plastic, de dimension variabla, dins sa partida inferiora per moure doas ròdas que generan de pulsacions en responsa al movement d'aquesta darrièra sobre la superfícia.
1 :En bolegar la mirga se fa virar la bola
2 :En virar la bola fa virar de cilindres ortogonals
3 :Aquestes cilindres son units a de disques de codificacion optica, opacs mas perforats
4 :En foncion de sa posicion, los disques pòdon daissar passar o interrompre los rais infraroges emés per un LED.
5 :Aquestas pulsacions son captadas per de captors que los convertisson en velocitat verticala e orizontala.
Mirga optica
Es una varianta que fonciona sens bola de goma, en defugissent aital lo problèma frequent de l'acumulacion de brutícia dins l'axe de transmission. Se considèra un dels mai modèrnes e practics actualament. Son foncionament se basa sus un captor optic que fotografia la superfícia que i encontra e detècta las variacions entre las fotografias successivas, e determina se la mirga a cambiada sa posicion. Sobre de superfícias alisadas o sobre d'unes materials determinats, la mirga optica pòt provocar de movements nervioses de la sageta a l'ecran, e per defugir aquò es necessari d'utilizar un tapís de mirga de color unida.