Diga

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Sus la fotos se vei las digas bastidas dins lo lièch màger, e lo lièch minor marcat pels alinhaments d'arbres de la broa (Red River, inondacion de la prima de 1997, Grand Forks, Nórd Dakota e East Grand Forks, Minnesota, EUA). Aqueles renstencaments desplaçan e agravan l'inondacion mai que la tractan.
Exemple de riu (Linth, Suisse) restancat de diga, amb una zona d'espandiment d'aigada en èrba
Diga neerlandesa de proteccion contra la mar
L'Afsluitdijk, diga circulanta entre l'IJsselmeer e la mar del Nòrd
Entreten per pastura extensiva de fedas

Una diga (o levada; caussada; paissièra; restanca) es una reblariá longitudinala, naturala o artificiala, mai sovent  compausada de tèrra. La foncion màger d'aquel obratge es d’empachar que se negue de tèrras bassas se trobant lo long de la diga per las aigas d'un lac, d'un riu o de la mar.

Las digas mai celèbras son aquelas dels Païses Basses, l'Afsluitdijk (o diga de tancadura) n'es l'exemple mai impressionant.

Las digas mai nautas aquelas de las restancas idroelectricas, amb per exemple gaireben 300 m de naut per la diga de tèrra de la restanca de Norek (Tatgiquistan), que será passada per aquela de la restanca de Vakhch (335 mètres) quand s'acabará.

Alara que las digas s'espandiguèron e multipliquèron pel mond, fins al començament dels ans 2000 « curiosament pauc d'atencion foguèt donada a las consequéncias ecologicas de la defensa costièra »[1], çò que justifiquèt un programa de recerca finançat per l'Eura suls mejans de produire de digas a mendre impacte ecologic[1].

Grands tipes de digas[modificar | modificar la font]

Se pòt distingar:

  • las digas de proteccion contra las aigadas fluvialas. Son situadas dins lo lièch màger d'un cors d'aiga o lo long del litoral, en parallèl a la broa e destinadas a contenir las aigas d'aquel a l'exterior de las digas. Se nomena sovent levada; coma per exemple lo long del Mississippí[2].
  • las digas de canals (d'asagatge, idroelectricas…), los canals son mai sovent alimentats artificialament, las digas de canals sèrvan l'aiga a l'interior del canal.
  • las digas portuàrias, mai o mens longas aparan de la èrsas se nomenan tanben mòles. Avent per foncion la proteccion contra las èrsas e los corrents de marèa, an pas per vocacion d'èsser estancas; Atal de peiradas bassas e constituidas de blòcs de pèire o de beton qu'atenuan las èrsas sens empachar l'aiga d'i passar[3],[4],[5].
  • los obratges de proteccion contra la mar son totjorn mai nombroses; constituisson per exemple una partida del litoral dels Païses Basses, isolant e aparant los poldèrs de la mar; las dunas littoralas son de digas naturalas e se devon respectat atal.

Dempuèi los ans 1990, apareguèron:

  • de digas dichas de tèrmes remodelables; son de digas marinas concebudas per que l'ondada pòsca las tornar modelar, de biais a aténher un prerfi en S mai estable[6];
  • de digas dichas « digas ecologicas »; an per tòca de limitar[7] o en partida compensar lor impacte ecologic; son de defensas costièras (ou fluvialas), que s'integrèt una vocacion d'escuèlh artificial, de supòrt de fauna e algas marinas o de filtracion o melhoracion de la qualitat de l'aiga o un interés ecoristic. Pòdon alara èsser integradas dins un dispositiu compensator de pèrda o fragmentacion d'abitats litorals o sedimentaris.
    Lo projècte DELOS [8], en Euròpa, evaluèt lo potencial de colonizacion de divèrs tipes de digas per l'epibentos marin. Vòl tanben estudiar las similituds entre digas e abitats rocasuts naturals. Las digas classicas sont de marrit substituts a las còstas rocasudas, mas de comunautats epibiontas qualitativament pro similaras a aquela de las còstas rocasudas naturalas pòdon colonizar de mitans artificials mas amb de qualitats mendras[8],[9].
    Lo programa DELOS proposèt de critèris d'integrar dins la realizacion dels sistèmas de digas per minimizar l'impacte ecologics e permetre la biodiversitat[8]. Lo principi de l'esquèu artificial e l'utilizacion de la fauna per la fixacion de sediments o l'epuracion (muscles, ustras[10].) e la fixacion dels terrens (gorbets e salzes[10]).
    La partida emergida de digas de sable se pòt entretenir per una pastura extensiva. A vegada, lo longs dels litorals de sable (de la mar Baltica per exemple)

Materials[modificar | modificar la font]

Las digas se pòdon bastir en dur, sus d'importantas fondacions (es lo cas per las digas de mar), o èsser constituidas de simples levadas de tèrra, veire de sable e vegetalizadas. Als Païses Basses la vegetacion de las digas mai fragilas sont entretengudas per de fedas de biais a que sián pas damatjar per d'engenh pesucs.

Pujadas dels oceans[modificar | modificar la font]

L'escalfament climatica semble aver ja desencadenat una pujada de la mar. Los fenomèns d'erosion de la broa e de degradacion de las digas aumentan (mai o mens 70 % del litoral europèu es tocat). De païses començan a auçar lors digas (Païses Basses, una partida d'Angletèrra...) e/o a abandonar a la mar de poldèrs (Païses Basses).

Mecanismes de rompedura d'una diga[modificar | modificar la font]

L’objectiu de las digas es de conténer las ondas per evitar una inondacion del o dels vals. Mas sens una bona concepcion, un seguit e un entreten regular de la diga, de bèrcas pòdon apareisser e provocar d'inondacions. Quatre tipes de rompaduras de digas existisson.

Erosion de superfícia per escampament[modificar | modificar la font]

Erosion regressiva deguda a un escampament une per une diga del Léger (levada)

Un escampament per l'aigavèrs, provòca mai sovent rapidament una traucada. Unas minutas après lo desbòrdament, lo parament comença a s’erodar. Los materials son arracats per la fòrça del corrent al pé de la diga. L'escavacion que se realiza en pé de diga contribuís a impregnar lo còs d'aquela. Saturat d’aiga, lo parament limpa alara par pans entièrs. Los materials son preses pel corrent, çò qu'aviadament arroïna tota levada[11].

Los estudis de las aigadas màger permetèron pas determinar la nautor e la durada de las ondadas que provoquèron la rompadura per escampament. Al mens se pòt presisar que lo caractèr sablós de la reblariá e l’eterogeneïtat son de factors agravants. En mai un perfil en long irregular pòt induire d'efièis d'escapament als punts bases de la levada[11].

Erosion extèrna per escavament[modificar | modificar la font]

Erosion extèrne per escavament.

Del costat de flum, las levadas pòdon subir los efièts dels corrents idraulics que pòdon provocar d'erosions a lor basa. S'aflaquisson las caracteristicas mecanicas del còs de la reblariá e un enregdesiment del penjal. Aquò pòt provocar d'aflaquiment de materils qu'a lor torn fa de perturbacions idraulicas jos forma de remolins e d'erosions. Per rompadura successiva, una traucada se pòt se formar e menar a rompadura complèta de la levada[12].

Los factors que pòdon contribuir a l’apareisson d'aquel fenomèn son tres[12] :

  • La velocitat mejana de l’aiga. Las digas just a proximitat del lièch menor e aquelas dans un estrechament del lièch màger son mai vulnerablas.
  • las perturbacions idraulicas localas,
  • la natura e la proteccion de la levada costat del flum. Un caladat resista atal a una velocitat de 4 m/s alara qu’una levada en èrba es vulnerable a partir d'1,5 m/s.

Erosion intèrna per efièt de rainal idraulic[modificar | modificar la font]

rompadura de levada per efèit de rainalnard.

Las eterogeneïtats dins la permeabilitat dins lo còs de la levada pòdon èsser a l’origina de circulacion d’aiga. Segon la natura dels materials e la carga idraulica, pòt aténher lo gradient idraulic critic que provòca localament l’erosion intèrna. D'un costat a l'autre, aquela erosion pòt se propagar fins formar una vrertadièra galariá que provòca una traucada dins la levada per esfondrament dels materials[12].

Los factors agravants son[12] :

  • la preséncia de galariás, coma aquelas fachas per d'animals coma los miopotames o los castors ;
  • una marrida estanqueïtat entre las jaças de la levada,
  • una eterogeneïtat dels materials.
  • Las raïças d'arbres tombats que, poirissent, daissan penetrar l'aiga jos las digas.

Rompadura d’ensemble[modificar | modificar la font]

rompadura d’ensemble d’una levada de fòrtas de pressions e a una fragilitat de l’obratge. Una consolidacion es necessària del costat del val.

Una rompadura de massa de la levada pòt intervenir en cas d’instabilitat generala del còs[13].

Se pensa qu’una rompadura de massa pòt intervenir quand los tres factors seguents son reunits:

  • perfil de diga estret amb penjals fòrts;
  • piezometria nauta dins la diga en abséncia d'assecament;
  • Caracteristicas mecanicas flacas dels materials.

Notas[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 et 1,1 L. Airoldi, M. Abbiati, M.W. Beck, S.J. Hawkins, P.R. Jonsson, D. Martin, P.S. Moschella, A. Sundelöf, R.C. Thompson et P. Åberg ; Low Crested Structures and the Environment ; An ecological perspective on the deployment and design of low-crested and other hard coastal defence structures ; Coastal Engineering ; Volume 52, Issues 10-11, novembre 2005, pages 1073-1087 ; doi:10.1016/j.coastaleng.2005.09.007 (Résumé)
  2. Flooding threat along Mississippi River is a test of man vs. nature, Washington Post, 22 de mai de 2011
  3. Garcia, N., Lara, J.L., Losada, I.J., 2004. 2-D Numerical Analysis of near-field flow at low-crested permeable breakwaters.
  4. Vidal, C., Lomonaco, P., Migoya L., Archetti R., Turchetti M., Sorci Μ., Sassi G., 2002.
  5. Environmental Design of Low Crested Costal Defence Structures, DELOS Final Report (contrat européen EVK3-CT-2000-00041), juin 2004, Accès au Rapport en PDF, 200 pages
  6. Yves STASSEN, Isabelle LESPRIT ; Conception d'une digue à berme reprofilable pour le projet d'extension du port de Roscoff-Bloscon (pp. 761-770) DOI:10.5150/jngcgc.2010.085-S
  7. article intitulé Une digue qui limite l’impact écologique (6 février 2004, Industrie et Technologies)
  8. 8,0, 8,1 et 8,2 P.S. Moschella, M. Abbiati, P. Åberg, L. Airoldi, J.M. Anderson, F. Bacchiocchi, F. Bulleri, G.E. Dinesen, M. Frost, f, E. Gacia, L. Granhag, P.R. Jonsson, M.P. Satta, A. Sundelöf, R.C. Thompson et S.J. Hawkins ; Coastal Engineering Volume 52, Issues 10-11, novembre 2005, Pages 1053-1071 Low Crested Structures and the Environment  ; doi:10.1016/j.coastaleng.2005.09.014 ; Low-crested coastal defence structures as artificial habitats for marine life: Using ecological criteria in design (Résumé, en anglais)
  9. S. Perkol-Finkel, N. Shashar et Y. Benayahu, Can artificial reefs mimic natural reef communities?
  10. 10,0 et 10,1 Bas W. Borsj, Bregje K. van Wesenbeeck, Frank Dekker, Peter Paalvast, Tjeerd J. Bouma, Marieke M. van Katwijk, et nd Mindert B. de Vries, ; How ecologicalnext term engineering can serve in coastal protection ; Ecological Engineering Volume 37, Issue 2, février 2011, pages 113-122  ; doi:10.1016/j.ecoleng.2010.11.027 (Résumé)
  11. 11,0 et 11,1 Patrice Mériaux, Paul Royet et Cyril Folton (2004), Surveillance, entretien et diagnostic des digues de protection contre les inondations, p. 55-57
  12. 12,0, 12,1, 12,2 et 12,3 Patrice Mériaux,Paul Royet et Cyril Folton (2004), Surveillance, entretien et diagnostic des digues de protection contre les inondations, p. 58-61
  13. Patrice Mériaux, Paul Royet et Cyril Folton (2004), Surveillance, entretien et diagnostic des digues de protection contre les inondations, p. 64-67

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]