Canoè-caiac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Lo canoè-caiac (var. canoa-caiac) es una activitat fisica de léser o esportiva, practicada amb de naus propulsadas amb una pagaia, coma lo canoè, lo caiac, lo raft, o la piròga. Aquela activitat se pòt tanben nomenar « espòrts de pagaia ».

Lo canoè-caiac se practica en léser (torisme nautic, practica individuala o associativa) o en competicion, dins los mitans d'aiga calma (estanhs), d'aiga viva (rius) e maritima (estuaris, mar). La seguretat implica la mestreja de la nau, un entraïnament tecnic e fisic, l'equipament, l'informacion prealabla de las condicions del percors (meteo, estat del parcors), l'acompanhament… variablas segon lo tipe de practica.

Istoric[modificar | modificar la font]

Lo tèrme « canoè-caic » aparéis a la mitat del sègle XX. Format a partir dels mots canoè e caiac, designa uèi un espòrt o léser realizat pas sonque amb canoè o un caiac, mas tanben amb tota nau propulsada per de pagaias (espòrts de pagaia), coma la piròga (lo nom per aquel espòrt dins las autras lengas latinas utliza aquela etimologia ex: (ca) Piragüisme), la nau-drac, lo raft. Lo canoè-caiac se diferéncia tanben del rem, a causa del mejan de propulsion.

Lo canoè es originari d'America del Nòrd, ont los Amerindians l'utilizan coma nau de transpòrt; la propulsion e lo cap essent assegurat per une pagaia simpla. Lo caïac ven dels Inuits, subretot los Aleots; utiliza entre autre per la caça,se mòu mejans una pagaia simpla o dobla. La diferéncia entre canoè e caiac se fa amb lo tipe de pagaia, de la posicion d'assisa e del nombre de navigators: i a de canoès monoplaças e de caiacs de doas, quatre o dètz plaças per exemple. Existís d'autras practicas de pagaia dins lo temps, los pòbles, las regions: pirògas (Africa, Americas), va’a (Polinesia), vaka (illas Cook). Las naus mogudas amb pagaia son d'entre los mejans mai ancians de deplaçament umans, utilizant los camins d'aiga, e abans la ròda suls camins de tèrra. S'utilizan per d'usatges diverses: mejan de transpòrt, fèstas tradicionalas, annèxas de naus mai grandas, léser, espòrt de sentits fòrts, de limpada.

Las practicas de canoè-caiac evoluèron fòrça dempuèi la fin del sègle XX, se diversificant segon las activitats de léser e espòrt, ajudats per l'emplec de materials nòus e procediment de fabricacion dins las quita naus, mas tanben per la pagaia o los accessòris de seguretat. D'en primièr de rusca o de pèl tibat sus una armadura de fusta, canoès e caiacs fogèron bastit de tèla tibada sus armatura metalica, de fusta latada, de metal, e ara subretot de plastics e matèria compositas (fibra de veire, carbòni, Kevlar). Las naus adoptèron de formas e equipaments especifics a de practicas novèlas, mai exigentas (estil luire, riu corrent, mar…) o grand public (naus sens enponts — es a dire que lo pagaiaire es setat dessús e pas mai dedins —, amb o sens autoescolador…). La forma actuala dels canoès e caiacs depend mai de la practica que son destinadas, e de preferéncias individualas, que de lor origina. Alara es sovent aisit de confondre un canoè amb un caiac. Sola la posicion assisa o de genolh del pagaiaire — e la pagaia dobla o simpla — permet de los diferenciar plan.

La practica de competicion en aiga calma comença en Angletèrra en 1865. França (1869) e Nordamerica (1871) seguisson. La federacion internacionale foguèt creada en 1924; organisa los primièrs campionats d'Euròpa en 1933 e los campionnats del mond en 1938. Lo programa olimpic comprend de corsas en aiga calma dempuèi 1936.

En aiga viva, la primièra competicion se debana en 1939 en Alemanha. La Copa del mond es creda en 1945 e l'eslalòm en aiga viva es ial programa olimpic en 1972. Lo primièr campionat del mond de davalada de riu se debanèt en 1959 sur la Vesera (Occitània).

Tecnica esportiva[modificar | modificar la font]

Lo canoè-caiac d'aiga calma se practica amb dos tipes de naus qu'obligan lo caiaquista d'adoptar de tecnicas diferentas, quitament se plan sovent los concèptes son los meteisses.

Propulsion en caiac: lo caiaquista es setat sus un sèti bas al fond del la nau. Sos pès repausan sus de còtas fixas (en léser) o reglablea, o una barra sovent nomenada « còtapè » o « barra de pè ». Lo caiaquista pagaia alternativament dels dos costats[1], caçant l'aiga cap arrièr. Mas es de fach subretot lo pagaiaire que se tira cap davant sus l'aiga ont es ancorat amb la pagaia, e transmet lo movement a la nau mejans son tronc, per contact de sas patèrlas e pojada de sos pès. Propulsion e cap se donan al meteis temps. D'accions correctiças (cóp de pagaia a larg, en redons) pòdon èsser necessaris.[2] Suls caiacs de corsas en linha, lo caiaquista a los genonhs mai levats, et sos pès comandan una barra de govèrn qui traversa lo còtapè, e mòu amb de carrèlas un govèrn.

Propulsion en canoè: lo pagaaira es installat setat assis sus un sèti, un pof o un escalon, los genolhs al fons de la nau. En competicion, s'utiliza de còtas al nivèl dels genolhs e de las ancas. Lo movement de pagaiatge es un pauc diferent del caiac. Per exemple, la pagaia simpla (d'una pala) es (normalament!) utilizada sonque d'un costat, e donc cal « redreçar » lo cap. Se fa amb un govèrn arrièr (debutants, léser), o un « còl de cicne », o (« còp de J »[3] (frena mens, pas de sacadas)[4]. En canoè de corsa en linha, lo camoïsta a una posicion dicga « de chèc», un genonh al fons de la nau, l'autre en « fenta davant », que permet de produire un esfòrt mens intens.

La dificultat del movement, coma en competicion, e subretot en canoè/posicion checa, es complicat a causa de l'instabilitat de las naus, fòrça perfilats, combinada a la recerca de performança per anar mai aviat possible. Lo caiaquista ou canoïsta, de contunh en situacion de precaritat, deu gerir l'equilibri.

Amb las tecnicas de propulsion descrichas çai dessús s'apondon d'autras tecnicas per agir sul cap e l'equilibri, sovent associadas per realizar de « figuras » d'estils, mas tanben per gerir la navigacion (tacticas, seguritat).

Per exemple: la manòbra de l' « apèl » consistís a utilizar una pala de la pagaia qu'agís passivament en incidéncia al davant de la nau per virar avidament. L'escart (en canoè) consistís a desplaçar la nau lateralament; la propulsion circulara permet de corrigir activament lo cap; las pièjas, en suspension o en pojada, permeton d'estabilizar una banda excessiva veire redreiçar la nau; l'esquimautatge permet de capvirar la nau sens sortir de la nau; l'ancoratge permet d'acrotchar la nau dins un viratge per empachar de limpar; la candela es una figura consistissent a levar llo davant o l'arrièr de la nau, sovent ajudat d'una èrsa; lo solelh es una candela acabant al pivotament vertical complet de la nau; l'estil luire compòrta fòrça figuras al biais del surf. En riu, una barca consistís a passar un corrent en oblic; un estòp al corrent consistís a s'arrestat sul bòrd o l'arrièr d'un clapas fasent mièg torn; una represa de corrent consistí, un còp arrestat cap amont, a tornar partir pel corrent; una letra a la pòsta combina una reprisa e un estòp al corrent.

Propulsion, manòbras e dangièrs fan l'objècte de descripcions teoricas[5].

Practicas[modificar | modificar la font]

Léser[modificar | modificar la font]

Excursion nautica[modificar | modificar la font]

Lo caiac es monoplaça o biplaça, lo canoè se praticta sol, a dos, veire de tres a uèit personas, naus privadas, d'associacions, o logar. Las formas son polivalentas voluminosas e pro establas. Es una practica toristica, subretot estivala, suls rius calmes, coma los cors d'Ardecha, Dordonha, Vesera, Tarn, l'Erau, eca. mas tanben suls estanhs e lacs…

Caiac de mar[modificar | modificar la font]

Aquela disciplina permet de descobrir los bòrds de mar (torisme, incursions) o de realizar de corsas. Se practica amb de caiacs fòrça longs (cinq mètres en mejana), sovent equipat d'una deriba e a vegada d'una vela, amb de partida tapadas per de trapas permetent de servar lo manjar, tendas, sacas de dormida. Lo caiac es matriculat als afars maritims[6].

Estil liure[modificar | modificar la font]

Surf en cais de rodeo

En aiga viva, lo rodeo o estil liurer se practica amb un caiac o un canoè monoplaça sus d'èrças o ròtlèus formats pel corrent), lo practicant utiliza los movements d’aiga e lo relèu per realizar de figuras. Los practicants d'aquela disciplina se reünisson sovent e equipa qu'organizan ensems fòrça festenals, concèrts, espectacle aquatic e aerian.

Lo caiac-surf[modificar | modificar la font]

Sus una plaja amb èrsas, lo caiaquista realiza de figuras, coma en estil liure. Aquela disciplina es al mièg camin entre surf e caiac. Lo caiaquista es setat sus una pòst e los pès tencats per ligams. Lo caiac-surf es mai una nau — se va dedins; a mai sovent la forme d'un « esclòp » — qu'una pòst.

Competicions[modificar | modificar la font]

Corsa en ligne[modificar | modificar la font]

Sus un plan d’aiga calma, nòu concurrents destriats en corredor devon percorir une distança donada per passar lo primièr la linha d’arribada (coma se fa pels espòrts de rems). En competicion, i a dos tipes de distança:

  • la velocitat: 200 o 500 mètres per las femnas e 200 o 1 000 mètres pel òmes;
  • lo fons: 5 000 mètres per totes.

Mai, las naus pòdon èsser monoplaças, biplaças o quadruplas (se dich K1, K2 o K4 pels caiacs e de C1, C2 e C4 pels canoès).

Eslalòm[modificar | modificar la font]

Sus las aigas trebolantas, los concurrents devon parcorir una distança de gaireben tres cents mètres e passar detz e uèit a vint e cinc pòrtas dins un temps minim. I a diferentas tipas de pòrtas: las pòrtas vertas que se passan dins le sens del corrent, las pòrtas rojas que se passan a contre-corrent las pòrtas en « esqui » que son dos pals. Se deu passar entre las pòrtas sens las tocar, dins le sens de la davalada per las vertas, en pojada per las rojas. Cada tòca dona una penalitat de 2 punts, alara qu'una pòrta passada de mal biais (o qu'est pas passada) dona 50 punts de penalitat. Las penalitats s'apondan al temps realizat que se convertís en punts (1 punt = 1 segonda). Existís diferents tipes de nau per practiar l'eslalòm: lo caiac monoplaça (lo caiaquista es setat dins la nau), lo canoè monoplaça C1 (lo camoïsta es de genolhs dins sa nau e utiliza una pagaia simpla d'una pala), lo canoè biplaça C2. D’un biais general las naus dels eslalomaires de competicion son d'aramid (o Kevlar) o fibra de carbòni o una mescla dels dos.

Davalada[modificar | modificar la font]

Corsa en aiga viva

Sus aiga viva mièg trebolanta, lo competitaire deu anar mai aviat possible d’un punt a un autre de la riu, s’agís de causir plan sa trajectòri segon los corrents e los obstacles naturals coma los ròcs. I a dos tipes de corsas: la davalada « corsa classica » de mens de 30 minutas, e la davalada « esprint » d’una distança de 500 m a 1 000 m e d'una durada compresa entre 30 segondas e 2 minutas 30 segondas; una corsa esprint se debana en doas partidas, dos còps lo meteis percors.

Kaiac-pòlo[modificar | modificar la font]

Sus plan d’aiga calma, lo caiac-pòlo es un espòrt collectiu qu'opausa doas còlas équipes de cinc jogaires sus de periòdes de dos còps detz minutas. Es un espòrt espectacular ont cal associar aise dins la nau amb abilitat al balon e eseprit d’equipa.

Maraton[modificar | modificar la font]

Lo maraton es una corsa de longa distança sus plan d’aiga o riu amb la possibilitat de realizar dos o tres portatges. Las espròvas duran doas o tres oras veire mai.

Las pirògas (Nau Drac, Va'A, Waka, Vaka)[modificar | modificar la font]

Originari de las illas del Pacific Sud, es una nau que pòt comportar fins a uèit pagaiaires. Encara existís de naus tradicionalas quitament de competicions coma:

  • lo Va’a (piròga polinesiana de balancièr) que conten find a uèi pagaiares per nau, e tanben lo Waka (piròga maoria), lo Vaka (piròga de las illas Cook) ;
  • la nau drac (nau chinesa, amb una còla d'un vintenat pagaiaires).

Maraton de mar[modificar | modificar la font]

Sus un percors de mar, es una corsa de longa distança en caiac de mar, surf-esqui o en piròga.

War canoè[modificar | modificar la font]

Al Canada es un canoè de quinze remaires pareisssent al C-15.

La nau compta quatorze remaires (set esquerrièrs, set drechièrs) e d'un timonièr de pè a l'arrièr. Fa lo cap, e gerís la nau. es una nau avida al vejaire del pes, e la fusta es encara lo material mai espandit per realizar las naus.

L'andicaiac[modificar | modificar la font]

La posicion setada en caiaic mono o biplaça permet la practica pels andicapats motors dels membres inferieurs e de l'espatla. De modèls de caiaic estables amb de dorsièrs e de sètis plan formats existisson sul mercat. Los malvsent utilizan de biplaças, de cècs pratictican lo C2 en aiga viva.

Materials[modificar | modificar la font]

Las naus utilizadas en léser e torisme son subretot lo canoè, lo caiac e lo raft, de materials rigids, tibats su ossada (plegadisses) o conflables. Las naus son obèrtas amb un espaci intèrne tapat fasent flotabilitat, e de sètis o fixacion motlada. Las naus de competicion utilizan de resinas sinteticas armada de teissuts de veire o de carbòni/Kevlar, mai leugièrs,. Las pagaias son de fusta, de resina/fibras, o en polietilèn segon l'usatge. S'apondon d'autres accessòris, cama lo bombet de seguretat(flottabilitat 30 a 70N – 3-7KgF), locasc (pel riu, lo caiac-pòlo), la jupa per tapar lo trauc d'òme) (pel rui, la mar, lo caiac-pòlo); de vestits isotèrmes (en riu e mar)

Seguretat[modificar | modificar la font]

En mai dels aspèctes especifics (per exemple en mar), de precaucions generalas per naveguer en aiga calma: lo bombet de seguretat – se cal – de lunetas de solelh, e d'autres proteccions de la pèl e de la tèsta (crèma solara, capèl).

La dificultat d'un riu s'aprecia sus una esacla de « classa » I a VI segon los obstacles (èrsas, ròcs, brancas), la velocitat e lo debit del corrent (penjal), la nocion d'engatjament[7]… La classa I correpond a un plan d'aiga sens pas gaire de corrent, la classa VI correspond a de passatges de torrents fòrça dificils veire impassables o fòrça expausats.

Annèxes[modificar | modificar la font]

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Una man es fixa sul mangue, l'autra coulissa d'un tèrç de torn a cada còp de pagaia dins un sens puèi dins l'autre
  2. La fòrça de traccion del caiac al contrari de se que se pòt creire es pas creada pels braces que son de fach accesòris al movement.
  3. lo ponhet se tòrç per que la fàcia arrièr de la pala se trapa a l'exterior
  4. Lo movement es amorçat per l'anca del costat de la pagaia (se pagaia sonque d'un costat en canoè) qu'avança al maxim cap al davant.
  5. Topo théorique sur le Kayaks - STAPS de Franche-Compté
  6. [1]
  7. Difficulté des rivières en Canoe-Kayak

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]