Veire la font de Benasqués

{{Infobox Lenga
| fam1 = [[Lengas indoeuropèas]]
| fam2 = [[Lengas italicas]]
| fam3 = [[Lengas romanicas]]
| fam4 = [[Lengas romanicas occidentaus]]
| fam5 = [[Lengas galloibericas]]
| fam6 = [[Lengas galloromanicas]]
| fam7 = [[Lengas occitanoromanicas]]
| fam8 = [[Aragonés]]
| fam9 = Aragonés orientau
| fam10 = Aragonés ribargòrçan
}}
[[Imatge:Mapa situazión benasqués.svg|thumb|right|350 px|Localizacion deu benasqués (en roge). Lo maine de l'[[aragonés]] es en blau clar, lo [[catalan]] es a l'èst en blau encre e l'[[occitan]] [[gascon]] es au nòrd.]]

Lo '''benasqués''' (en benasqués: ''patués'') qu'es l'idiòma tradicionau de la [[Vath de Benasc|vah de Benasc]], dens los [[Pirenèus]], en [[Aragon]]. Qu'es un grop de parlars de transicion enter lo [[catalan]] e l'[[aragonés]], tienent tanben quauques elements de l'[[occitan]] [[gascon]]. Los parlars benasqués s'aplegan en duas varietats : la varietat septentrionau qu'ei parlada en cinc vilatges mes amont: Saunc (oficiau: Sahún), Benàs, Grist (oficiau: Eriste), Ansils (oficiau: Ancilles) e Sarllé (oficiau: Cerler) mentre que la varietat meridionau qu'aplega los parlars de Solana, Castejón e deus autes vilatges dinca Bissagori (oficiau: Basauri) de parlar quasi catalan<ref>Segon lo professor Xosé Antonio Saura, vej. [http://www.youtube.com/watch?v=hG7lXVnVKcE aquiu ]</ref>. En la varietat septentrionau deu benasqués, en continuacion dab los parlars gascons vesins de Luishon e d'Aran <ref>SAURA A.J. 2003 ''Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas'', (Zaragoza, Gara d'Edizions-Institución Fernando el Católico.)</ref> las ''a'' deus pluraus e de bèras formas verbaus que vaden ''e'', com en catalan e en asturian centrau (Benasqués septentrionau: ''Les franseses se'n tornen ta París'', Benasqués meridionau:'' Las francesas se'n tornan ta París''). Lo vèrbe cantar (cantà) que's conjuga atau au present de l'indicatiu: 
* Benasqués septentrionau: canto, cantes, cante, cantem, cantetz, canten; 
* Benasqués meridionau: canto, cantas, canta, cantam, cantatz, cantan.
En luishonés e aranés: canti, cantes, cante, cantam, cantatz, canten.

==Classificacion==
Los [[lingüista]]s non son pas completament d'acòrd per saber se cau classificar lo benasqués dens la lenga [[aragonés|aragonesa]] o dens la lenga [[catalan]]a <ref>Los tanhents de la catalanitat deu benasqués,  com lo lingüista Joan Coromines, que son tots catalans, totun que cau senhalar d'autes lingüistas catalans com Antoni M. Badia Margarit, au contra, que son partidaris de considerar lo benasqués com aragonés</ref>. Quauques lingüistas ne hèn ua microlengua (1000 a 2000 locutors) ni aragonesa ni catalana<ref> Que lo benasqués sia ua lenga autonòma qu'ei l’avís, en particular, de la [http://sociedat.googlepages.com/ Sociedat de Lingüística Aragonesa ] (SLA) e deu son president, lo filològ (benasqués) Xosé Antonio Saura, professor a l’Universitat de Saragòssa. La SLA qu’ei ua societat scientifica, fondada lo 20 de març de 2004 a Graus, (Òsca). Qu’ei compausada d’ un vintenat de personas, originaris en la soa majoritat  de las zonas aragonesofònas. “Que son filològs e filològas, escrivans e escrivanas, qui comparteishen ua vision en comun e un interès entà l’estudi scientific e la dignificacion deus dialèctes qui constitueishen l'aragonés, e entau benasqués. Las lengas de tribalh de la revista de la Societat, titolada ''De lingua aragonensis'', que son “l’aragonés, lo benasqués, lo catalan, l’occitan, lo castelhan e lo francés.” segon çò que i podem léger suu pròpi site web de la [http://sociedat.googlepages.com/ SLA] </ref>.

La populacion benasquesa, ara per ara, que’s sent plan aragonesa e pas briga catalana. Lo combat deus Benasqués tà poder parlar e escríver en patués que s’a hèit aragonés e non pas catalan. Escrivans d’expression benasquesa coma [[Chusé Maria Ferrer]]  e la professora d'aragonés  [[Carmen Castán]]  que son membres deu [[Consello d’a fabla aragonesa]] (Conselh de la Lenga Aragonesa)  e los Benasqués son plan representats a l’[http://www.academiadelaragones.org/index.htm Academia de l’Aragonés](Acadèmia de l'Aragonés) dont lo son president lo filològ [[Manuel Castán]] ei benasqués. Las sesilhas publicas de l’Acadèmia de l'Aragonés que son tostemps conhidas de mond a Benàs com enlòc mes. E qu’ei plan en contèxte de l’arrenavida de l’aragonés que la literatura en benasqués an podut desvolopà’s.

==Literatura benasquesa==
Lo prumèr libe en [[aragonés]] [[benasqués]] contemporanèu que parescó en 1985. Que s’ageish d’un recuelh de poèmas escriut per  [[Chusé Maria Ferrer]]  e qu’estó publicat per [[O consello d’a fabla aragonesa]] a Òsca.   Dens lo son poèma titolat ''Son palabras d’aquel Aragon d’allá galto'', l’autor i escriu:
 
''Palabras d’Aragon, ta charrá de montañas, de mainadas y d’ausensias'' 

''Palabras, fillas de pay y may latins'' 

''Primas  del catalán, del castellano, del fransés''

''Y que queren cantà ta Aragón'' 


(Paraulas d'Aragon tà parlar de montanhas, de mainadalhas e d'abséncias /
Paraulas, hilhas de pair e mair latins / 
Cosias deu catalan, deu castelhan, deu francés,
E qui vòlen cantar tà Aragon)
 
Aqueth obratge qu’estó seguit per pèças de teatre. Las prumèras ''La Roqueta'', de '''Rafael Solana''', e ''Pequeño teatro'', d' '''Ángel Subirá''' que parescón en 1987 dens un recuelh titolat “Teyatro en aragonés benasqués”. Tanben en 1987 que’s comencè la publicacion de libes tà mainats: ''La tornada de Diana'' (1987), ''La selba encantada'' (1993), ''La singardalla sabia'' (1997). L'Associacion Guayén publiquè ''Resetas antiguas de la Ball de Benás'' (1993). '''Carmen Castán''', guanhadora de prèmis Guayén e Lo Grau per las soas novèlas cortas en benasqués, qu’obtiengó lo prèmi Arnal Cavero de 1997 per la soa novèla ''Cuan l´odio esbatega pe´l aire'' (Quan l’òdi e’s debat per l’aire) e un aute prèmi Arnal Cavero en 2002 per la soa auta novela "La descordada bida de Sinforosa Sastre" (La vita desbrombada de Sinforosa Sastre). D'autes autors en patués que son lo filològ e president de la [http://sociedat.googlepages.com/ Sociedat de Lingüística Aragonesa] [[Xusé Antonio Saura]], e d'autes coma  María Mur, María Luisa Arnal, Chusé Manuel Carrera, Manuela Fernández Mora, Xonás Pallás Gabás, Antonio Merino, Josefa Corne, María Paz Estop, etc.

==Vejatz tanben==

===Ligams intèrnes===
* [[catalan]]
* [[aragonés]]
=== Ligams extèrnes ===
*{{es}} [https://web.archive.org/web/20091118060717/http://www.guayente.org/diccionario/ Diccionari en linha]
*{{es}}"[https://web.archive.org/web/20220120075113/http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=2147&voz_id_origen=10824 Benasqués]" dens la [https://web.archive.org/web/20120520124802/http://www.enciclopedia-aragonesa.com/default.asp ''Gran Enciclopedia Aragonesa'']. 
*{{ca}}[https://web.archive.org/web/20070630085742/http://webs.racocatala.cat/franjadeponent/benasc3.htm "Benasqués" dens la ''Gran Enciclopèdia Catalana'']


== Bibliografia ==

* Babia, Antoni (1997). ''La Franja de la Franja : la parla de la Vall de Benasc, on el català és patuès''. Barcelona: Empúries (387 p.) [ISBN 84-7596-551-2]
* Ballarín Cornel, Ángel (1978). ''Diccionario del benasqués''. Saragossa: Talleres gráficas La Editorial. (523 p.) [ISBN 84-85-077-08-3]
* Ballarín Cornel, Ángel (1976). ''Elementos de gramática benasquesa''. Saragossa: Talleres Gráficos La Editorial. (88 p.) [ISBN 84-8507711-3]

== Nòtas ==
<references />
{{Aragon}}

[[Categoria:Aragonés]]
[[Categoria:Catalan]]