Suslhèuament deth Gueto de Varsòvia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Aguest article tracte sus eth suslhèuament de 1943 deth Gueto de Varsòvia. Entath suslhèuament de Varsòvia de 1944, vedetz-vos Suslhèuament de Varsòvia e Istòria des josivi en Polònia.

Eth Suslhèuament deth Gueto de Varsòvia (var. Soslevament del (dau) gueto de Varsòvia) siguèc la revòlta des josieus deth Gueto de Varsovia, quan es tropes alemandes comencèren era dusau deportacion massiva cap as camps de concentracion e extermini, pendent era Dusau Guèrra Mondiau. Arribèc entre eth 19 d'abriu e eth 16 de mai de 1943, en tot èster fin finau esclafada pes tropes des SS, jos eth comandament de Jürgen Stroop. Anterioraments s'auie lançat un atac contra es ocupants alemands eth 18 de gèr, a on es josivi polonesi gesseren plan paradi.

Antecedents[modificar | modificar la font]

Un còp qu'Alemanha aucupèc Polonha, era poblacion josiva eth tot eth país comencèc a sofrir atacs jornalièraments. Eth 1940, era poblacion josiva polonesa, uns 3 milions, comencèren a èster reubicados en petiti sectors des ciutats poloneses, nomentadi guetos. En gueto de Varsovia, eth mès de gran de toti, demorauen amuntegats uns 380 mil josivi. Quitament abans qu'es nazis comencèssen a transportar a milèrs de josivi ath camp de concentracion de Treblinka, es josivi auien ja començat a morir en massa, a causa des epidèmies e dera hame. En un periòde de 52 dies, que culminèc eth 12 de seteme de 1942, uns 300 mil residents deth gueto de Varsòvia sigueren enviadi a camps de concentracion a on sigueren assassinadi. Ath començament d'aguesta deportacion, es caps dera resisténcia josiva ordenèren non lutar, donques que credien qu'es josivi èren enviadi a un camp de trabalh, en lòc d'un camp d'extermini. Ara fin der an, era abséncia de notícies des deportats e es brusors que se filtraven entre es soldats alemands convenceren as josivi restants dera realitat crua, e quan escotèren que deportacions naues viegen en camin, decidiren lutar. Maugrat açò, des quasi 60 mil josivi que demorauen en gueto, mens de mil auien experiéncia de combat e era immensa majoria dera poblacion non participèc ena resisténcia armada. Eth 9 de gèr de 1943, quan eth cap des SS, Heinrich Himmler ordene era reprenuda des deportacions deth gueto, es josivi s'assabenten d'aguesta orde e comencen a préner mesures ath respecte.

Començament deth Suslhèuament[modificar | modificar la font]

Eth 18 de gèr, es autoritats alemandes deth gueto sagèren deportar era poblacion josiva restanta, mès es organizacions josives clandestines Żydowska Organizacja Bojowa (ŻOB) e Żydowski Związek Wojskowy (ŻZW) expulsèren es opresores e preneren eth contraròtle deth gueto. S'installèren lòcs de vigilància en cada cantoada e tot josieu acusat d'auer collaborat damb es alemands siguec executat, en tot includir as membres dera Gestapo josiva [1]. Es revoltadi non disposauen de fòrça armes, era majoria cargaue pistolets e revolveres, e dispausavan ues dotzenes de rifles vielhs, atau coma ua ametralladora. Auien fòrça explosius casolans, atau coma miugranes proporcionades peth Armia Krajowa, era Armada Territoriau Polonesa. Quate dies dempús d'iniciar-se era luta, es alemands se retiren deth gueto, e immediataments inicièren era sollicitud de renfortiments entà recuperar eth contraròtle deth madeish. Pera sua banda es josivi comencèren a cavar centenats de búnkers, en tot includir 618 refugis antiaeriani. Aguesti refugis subterraneos sigueren camuflats, e se comunicauen uns damb uns auti a trauès deth desguàs, ath delà dispausavan d'electricitat e d'aigua. Pera sua banda, es alemands amassèren aperaquí 2054 soldats e 36 oficiaus ath torn deth gueto, en tot includir 821 panzergranaderos des Waffen-SS. Ath delà se les ordenèc a uns 363 membres dera Policia Blu polonesa collaboracionista qu'entornegèssen ath gueto. Se junheren tancs, veïculs armadi, armes de gas, lança-ahlamas e artilleria entad eventuau assaut. Era resisténcia polonesa vedec ua oportunitat d'actuar en suslhèuament, e comencèc a sajar passar armes laguens deth gueto. Entre eth 19 e eth 23 d'abriu era Armada Territoriau e era Guardia deth Pòble comunista sagèren entrar ath gueto dempús de parts desparières, sense succès. Ua brigada polonesa, ath comandament de Henryk Iwański, quitament entrèc ath gueto e artenhec establir un enllaci damb era resisténcia josiva, en tot ajudar a uns pòqui a escapar. Era resisténcia polonesa tanben transmetec messatges de ràdio en tot informar as poténcies aliades dera situacion desesperada laguens deth gueto de Varsòvia. Maugrat açò, maugrat es esfòrci polonesi e josivi entà mantier era resisténcia, ère de mès en mès evident que quan es alemands ataquèssen damb tota era sua fòrça, eth gueto queirie.

Eth contraatac alemand[modificar | modificar la font]

Era net deth Pésaj, eth 19 d'abriu de 1943, insurgentes josivi lancèren pompes molotov e miugranes de man, quan es soldats alemands comencèren a auançar cap ath gueto. Dus tancs francesi, capturadi per Alemanha, sigueren destruïdi pes òmes der OB e era ZZW. Es soldats des SS comencèren alavetz a cremar casa per casa, a desbastir sosterranhs e desguassos, e a assassinar a tot josieu que capturauen. Quate dies dempús, era luta organizada acabèc. Dempús d'alavetz es josivi s'amaguen enes refugis qu'auien bastit, encara que centenats son capturadi. Fòrça se suiciden, e bères hemnes detonen miugranes qu'auien amagades jos era sua ròba quan son arrestades. En tot conéisher qu'era fin deth suslhèuament s'apropaue, era poblacion civiu se concentrèc enes pòrtes deth gueto, sustot per curiositat, pr'amor qu'er antisemitisme e era paur as nazis auien estofat tota simpatia cap ara causa josiva. Eth gueto contunhe d'èster arrasat jornalièraments, eth generau Jürgen Stroop relate en sòn jornau que "familhes entières se lancen pes hièstres des bastiments incendiats". Eth 6 de mai apunte qu'an capturat mil cinc cents josivi e an assassinat 365 combatents, que Stroop qualifique de bandits. A causa des tactiques d'escamot que ne hèn usatge es josivi, es alemands quiten d'atacar ara net. Es insurgentes josivi e polonesi profiten entà sajar trincar era beta ath torn deth gueto, mès fracassen. Entath 8 de mai se totalizan 20 dies de combats continus; en aguest punt es bastiments deth gueto son ues ruïnes humantes, e enes lors sosterranhs se tròben amagadi es subreviventi, que compartissen eth refugi damb es cadavres des queigudi, qu'a eth sòn torn son devorats pes arrats. Aguest madeish dia es alemands capturen era casèrna generau deth ZOB, en tot èster executadi immediataments toti es quaus se trobauen aquiu. Mordechai Anielewicz e era sua nòvia se suiciden abans dera arribada des alemands, tanben ac hèn era majoria des caps. Un aute dirigent, Marek Edelman, artenh escapar mercés a un camion dera Armia Krajowa, que demore camuflat en un embornal as entorns deth gueto. Es alemands decidissen que ja ei ora d'acabar damb era luta e comencen a cremar eth gueto, e es sobrevivientes s'amaguen enes embornals, en tot patir ua hame e sigatz atroces. Sense municions, non pòden suicidar-se, doncas que demanen as sòns companhs que les aucisquen. Entà evitar qu'er incendi passe es limits deth gueto, es pompièrs de Varsòvia son desplegadi dehòra. Entath 16 de mai, Stroop declare qu'era batalha a acabat, e era sinagòga deth carrèr Tlomacka ei desbastida coma simbèu dera fin dera existéncia josiva a Varsòvia. Es collaboracionistas polonesi inícien era persecucion des subreviventi deth gueto, e li meten un nòm ara madeisha: era caça deth josieu. Maugrat açò, fòrça artenhen escapar, en tot víuer amagadi enquiath suslhèuament de 1944, a on es fòrces alemandes tanben trionfèren.

Legat[modificar | modificar la font]

Monument as eròis deth gueto de Varsòvia

En totau, uns 7000 josivi moriren en atac alemand. Auti 6000 addicionaus se cremèren o s'estofèren enes búnkeres qu'eri bastiren. Era rèsta, uns 50 000, sigueren enviadi a camps d'extermini, principauments ath de Treblinka. En rapòrt deth 13 mai de 1943, Jürgen Stroop didie: 180 josivi, bandits e sosumans an estat destruïdi. Eth sector josieu de Varsòvia ja non existís. Es operacions d'escala grana finalizèren as 2015 ores en hèr esclatar era sinagoga de Varsòvia. Eth nombre totau de josivi que'n se procedic siguec: 56.065, en tot includir josivi capturadi e josivi qu'era sua exterminación pòt èster provada. Era majoria des bastisses deth gueto sigueren escampadi ran deth solèr. En lòc s'establic eth camp de concentracion de Varsòvia, oficiauments Konzentrationslager Warschau, que s'utilizèc entà barrar polonesi e foncionèc tanben coma camp d'execucion. Era data exacta dera sua creacion ei disputada, donques que mercés a ua carta de Heinrich Himmler, se coneish qu'un camp d'aguest tipe foncionaue en gueto o enes sòns voltants abans deth suslhèuament josieu. Pendent eth suslhèuament de Varsòvia, era Armia Krajowa liberèc uns 380 josivi deth gueto, qu'èren ena preson alemanda plaçada en carrèr Gęsigue, aué dia renomentada Anielewicz, en aunor ath comandant deth ZOB. Fòrça d'aguesti josivi se junheren immediatament ara Armia Krajowa, atau coma uns pòqui josivi qu'auien estat subsistint enes embornals de Varsòvia dempús der an anterior. Es caps d'eth ŻOB, Icchak Cukierman e Zivia Lubetkin suberviueren ar extermini deth gueto e ans dempús testificaron en jutjament contra Adolf Eichmann en Israèl. Ambdús moriren en aguest país. Eth suslhèuament deth gueto ei recreat ena pellicula Eth Pianista, a on eth protagonista Władysław Szpilman, interpretat per actor Adrien Brody, escape deth gueto pendent eth començament deth madeish, e pòt observar dempús d'ua casa pròplèu era execucion de sòns companhs.