Satellits de Jupitèr

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Jupitèr a 63 satellits confiermats amb d'orbitas relativament seguras. Lei premierei descubèrtas aguèron luòc en 1610 amb Galileo Galilei que trobèt lei quatre satellits grands de Jupitèr. Èra lo premier sistèma astronomic vist que vira pas a l'entorn de la Tèrra o dau Soleu e un sostèn major dei teorias de Nicolau Copernic. Dempuei la fin dau sègle XIX, unei dotzenaus d'autrei satellits foguèron descubèrts e nomats segon lei noms de mestressas dau dieu roman Jupitèr o de son predecessor grèc Zèus. Pasmens, lei quatre satellits galileians son lei objèctes pus importants en orbita a l'entorn de Jupitèr. Còmptan per 99,997% de la massa totala dei lunas de Jupitèr. Ganimèdes a d'autra part una talha superiora a Mercuri.

Uech satellits son dichs « regulars » car seis orbitas son progradas e pròchas dau plan eqüatoriau de la planeta. Lei satellits galileians an una forma esferica e serián au mens considerats coma de planetas nanetas s'orbitavan independament dins lo Sistèma Solar. Lei quatre autrei satellits regulars faguèron partida dau sistèma d'anèus.

Leis autrei 55 satellits de Jupitèr son dichs « irregulars » car seis orbitas an una enclinason e una excentricitat importantas. Certanei lunas irregularas an de trajectòrias dins lo sens retrograd. Aqueleis objèctes son supausats capturats per la planeta dempuei d'orbitas solaras. A l'ora d'ara, 13 satellits recentament descubèrts an pas de nom. Enfin, l'orbita d'un quatorzen es pas encara establida.

Òrdre Fòto Nom Diamètre (km) Massa
(×1016 kg)
Semiaxe major
(km)
Periòde orbital Enclinason Excentricitat Annada de
descubèrta
Descobraire(s) Grop
1 Metis.jpg Metis 60×40×34 ~3,6 127 690 7 h 04 min 29 s 0,06° 0,000 02 1979 Synott (Voyager 1) Intèrne
2 Adrastea.jpg Adrastèa 20×16×14 ~0,2 128 690 7 h 09 min 30 s 0,03° 0,0015 1979 Jewitt (Voyager 2) Intèrne
3 Amaltèa 250×146×128 208 181 366 11 h 57 min 23 s 0,374° 0,0032 1892 Barnard Intèrne
4 Thebe.jpg Tebé 116x98x84 43 221 889 16 h 17 min 17 s 1,076° 0,0175 1979 Synott (Voyager 1) Intèrne
5 Io highest resolution true color.jpg Io 3 630,6 8 931 000 421 700 1,769 d 0,050° 0,0041 1610 Galilei Galileian
6 Europa-moon.jpg Euròpa 3 121,6 4 800 000 671 034 3,551 d 0,471° 0,0094 1610 Galilei Galileian
7 Ganymede g1 true.jpg Ganimèdes 5 262,4 14 819 000 1 070 412 7,155 d 0,204° 0,0011 1610 Galilei Galileian
8 Callisto.jpg Callisto 4 820,6 10 759 000 1 882 709 16,689 d 0,205° 0,0074 1610 Galilei Galileian
9 Temisto 8 0,069 7 393 216 129,87 d 45,762° 0,2115 1975 Kowal et al. Temisto
10 Leda 16 0,6 11 187 781 241,75 d 27,562° 0,1673 1974 Kowal Imalia
11 Imalia 170 670 11 451 971 250,37 d 30,486° 0,1513 1904 Perrine Imalia
12 Lisitèa 36 6,3 11 740 560 259,89 d 27,006° 0,1322 1938 Nicholson Imalia
13 Elara 86 87 11 778 034 261,14 d 29,691° 0,1948 1905 Perrine Imalia
14 S/2000 J 11 4 0,009 12 570 424 287,93 d 27,584° 0,2058 2001 Sheppard et al. Imalia
15 Carpo 3 0,0045 17 144 873 458,62 d 56,001° 0,2735 2003 Sheppard et al. Carpo
16 S/2003 J 12 1 0,000 15 17 739 539 -482,69 d 142,680° 0,4449 2003 Sheppard et al.  ?
17 Euporie 2 0,0015 19 088 434 -538,78 d 144,694° 0,0960 2002 Sheppard et al. Ananke
18 S/2003 J 3 2 0,0015 19 621 780 -561,52 d 146,363° 0,2507 2003 Sheppard et al. Ananke
19 S/2003 J 18 2 0,0015 19 812 577 -569,73 d 147,401° 0,1569 2003 Gladman et al. Ananke
20 Thelxinoe 2 0,0015 20 453 753 -597,61 d 151,292° 0,2684 2003 Sheppard et al. Ananke
21 Euanthe 3 0,0045 20 464 854 -598,09 d 143,409° 0,2000 2002 Sheppard et al. Ananke
22 Helike 4 0,009 20 540 266 -601,40 d 154,586° 0,1374 2003 Sheppard et al. Ananke
23 Orthosie 2 0,0015 20 567 971 -602,62 d 142,366° 0,2433 2002 Sheppard et al. Ananke
24 Iocaste 5 0,019 20 722 566 -609,43 d 147,248° 0,2874 2001 Sheppard et al. Ananke
25 S/2003 J 16 2 0,0015 20 743 779 -610,36 d 150,769° 0,3184 2003 Gladman et al. Ananke
26 Praxidike 7 0,043 20 823 948 -613,90 d 144,205° 0,1840 2001 Sheppard et al. Ananke
27 Harpalyke 4 0,012 21 063 814 -624,54 d 147,223° 0,2440 2001 Sheppard et al. Ananke
28 Mneme 2 0,0015 21 129 788 -627,88 d 149,732° 0,3169 2003 Gladman et al. Ananke
29 Hermippe 4 0,009 21 182 086 -629,81 d 151,242° 0,2290 2002 Sheppard et al. Ananke (?)
30 Thyone 4 0,009 21 405 570 -639,80 d 147,276° 0,2525 2002 Sheppard et al. Ananke
31 Ananke 28 3,0 21 454 952 -642,02 d 151,564° 0,3445 1951 Nicholson Ananke
32 Herse 2 0,0015 22 134 306 -672,75 d 162,490° 0,2379 2003 Gladman et al. Carme
33 Aitne 3 0,0045 22 285 161 -679,64 d 165,562° 0,3927 2002 Sheppard et al. Carme
34 Kale 2 0,0015 22 409 207 -685,32 d 165,378° 0,2011 2002 Sheppard et al. Carme
35 Taygete 5 0,016 22 438 648 -686,67 d 164,890° 0,3678 2001 Sheppard et al. Carme
36 S/2003 J 19 2 0,0015 22 709 061 -699,12 d 164,727° 0,1961 2003 Gladman et al. Carme
37 Chaldene 4 0,0075 22 713 444 -699,33 d 167,070° 0,2916 2001 Sheppard et al. Carme
38 S/2003 J 15 2 0,0015 22 720 699 -699,68 d 141,812° 0,0932 2003 Sheppard et al. Ananke (?)
39 S/2003 J 10 2 0,0015 22 730 813 -700,13 d 163,813° 0,3438 2003 Sheppard et al. Carme (?)
40 S/2003 J 23 2 0,0015 22 739 654 -700,54 d 148,849° 0,3930 2004 Sheppard et al. Pasiphaé
41 Erinome 3 0,0045 22 986 266 -711,96 d 163,737° 0,2552 2001 Sheppard et al. Carme
42 Aoede 4 0,009 23 044 175 -714,66 d 160,482° 0,6011 2003 Sheppard et al. Pasiphaë
43 Kallychore 2 0,0015 23 111 823 -717,81 d 164,605° 0,2041 2003 Sheppard et al. Carme (?)
44 Kalyke 5 0,019 23 180 773 -721,02 d 165,505° 0,2139 2001 Sheppard et al. Carme
45 Carme 46 13 23 197 992 -721,82 d 165,047° 0,2342 1938 Nicholson Carme
46 Callirrhoe 9 0,087 23 914 986 -722,86 d 139,849° 0,2582 2000 Gladman et al. Pasiphaë
47 Eurydome 3 0,0045 23 230 858 -723,36 d 149,324° 0,3769 2002 Sheppard et al. Pasiphaë (?)
48 Pasithee 2 0,0015 23 307 318 -726,93 d 165,759° 0,3288 2002 Sheppard et al. Carme
49 Kore 2 0,0015 23 345 093 -776,02 d 137,371° 0,1951 2003 Sheppard et al. Pasiphaë
50 Cyllene 2 0,0015 23 396 269 -731,10 d 140,148° 0,4115 2003 Sheppard et al. Pasiphaë
51 Eukelade 4 0,009 23 483 694 -735,20 d 163,996° 0,2828 2003 Sheppard et al. Carme
52 S/2003 J 4 2 0,0015 23 570 790 -739,29 d 147,175° 0,3003 2003 Sheppard et al. Pasiphaë
53 Pasiphaë 60 30 23 609 042 -741,09 d 141,803° 0,3743 1908 Gladman et al. Pasiphaë
54 Hegemone 3 0,0045 23 702 511 -745,50 d 152,506° 0,4077 2003 Sheppard et al. Pasiphaë
55 Arche 3 0,0045 23 717 051 -746,19 d 164,587° 0,1492 2002 Sheppard et al. Carme
56 Isonoe 4 0,0075 23 800 647 -750,13 d 165,127° 0,1775 2001 Sheppard et al. Carme
57 S/2003 J 9 1 0,00015 23 857 808 -752,84 d 164,980° 0,2761 2003 Sheppard et al. Carme
58 S/2003 J 5 4 0,009 23 973 926 -758,34 d 165,549° 0,3070 2003 Sheppard et al. Carme
59 Sinope 38 7,5 24 057 865 -762,33 d 153,778° 0,2750 1914 Nicholson Pasiphaë
60 Sponde 2 0,0015 24 252 627 -771,60 d 154,372° 0,4431 2002 Sheppard et al. Pasiphaë
61 Autonoe 4 0,009 24 264 445 -772,17 d 151,08° 0,3690 2002 Sheppard et al. Pasiphaë
62 Megaclite 5 0,021 24 687 239 -792,44 d 150,398° 0,3077 2001 Sheppard et al. Pasiphaë
63 S/2003 J 2 2 0,0015 30 290 846 – 981,55 d 153,521° 0,1882 2003 Sheppard et al.  ?

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]