Sètge d'Alèsia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sètge d'Alèsia
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas

Pintura representant la capitulacion de Vercingetorix (Lionel Boyer, 1899)
Informacions generalas
Data 52 avC
Luòc Alise-Sainte-Reine
Eissida Victòria romana
Belligerants
Revòuta dei tribus cèltas de Gàllia Republica Romana
Comandants
Vercingetorix

Commios
Vercassivellaunos
Eporedorix
Viridomaros

Juli Cesar
Fòrças en preséncia
80 000 òmes (dins Alèsia)

240 000 (renfòrç)

82 000 òmes

A la vila galla d'Alèsia (en francés Alésia, en latin Alesia, uei Alise-Sainte-Reine en Borgonha), lo sètge d'Alèsia se debanèt en 52 avC entre lei fòrças dei tribus cèltas de la revòuta de Vercingetorix e aquelei dau generau roman Juli Cesar. S'acabèt per una victòria romana. Rompèt la darriera resisténcia importanta de Gàllia a la conquista romana que venguèt definitiva l'annada seguenta.

Foguèt entraïnat per l'abandon de la politica de la tèrra cremada per Vercingetorix après sa victòria au sètge de Gergòia en abriu de 52 avC. Lo generau arvèrne assaièt d'esquichar lei legions romanas en retirada vèrs lo sud. Pasmens, sa cavalariá foguèt batuda au mes d'aost e Vercingetorix se deguèt retirar vèrs l'oppidum d'Alèsia amb una armada de 80 000 òmes. Decidiguèt de demorar dins l'oppidum per esperar l'arriba de renfòrç e Cesar aprofichèt l'occasion per enceuclar la vila e començar son sètge amb 72 000 òmes. Doas linhas de fortificacions foguèron bastidas per lei Romans per blocar l'armada de Vercingetorix dins l'oppidum e per empachar la rompedura dau sètge per lei renfòrç qu'arribèron a la fin de setembre.

Après dos assauts cèltas mancats, l'ataca decisiva còntra lei Romans se debanèt lo 26 de setembre. Après d'oras de combat, lei legionaris capitèron de replegar lei combatents cèltas que se deguèron retirar amb de pèrdas importantas durant la perseguida. L'endeman, Vercingetorix e son armada capitulèron e venguèron presoniers de l'armada de Cesar.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]