Ruscus aculeatus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo verdboisset o bois ponchut o bresegon (Ruscus aculeatus) es un arbrilhon de la familha de las Liliaceae (o des Ruscaceae, segon la classificacion filogenetica).

Descripcion[modificar | modificar la font]

Ruscus aculeatus bugelenn liliacea

Es un arbust de rizòmas, fòrça ramificat, amb de rams segondaris altèrnes transformats en cladods ovals terminats per una espina, de pichonas flors verdencas de 6 tepals (3 grands, 3 petits). Los fruches son de baias rojas.

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

  • Organs reproductors

Tipe d'inflorescéncia: racèm de racèms

Reparticion dels sèxes: dioíc

Tipe de pollinizacion: entomogama

Periòde de florason : de setembre a abril

  • Grana

Tipe de fruch: baia

Biais de disseminacion: endozoocor

  • Abitat e reparticion

Abitat tipe: sosbosc erbacèus miègeuropèus, basofils

Airal de reparticion : mediterranèu atlantic

font: (fr)Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. del 23 d'abril de 2004.

Flor de bressegon sud un cladod

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Foguèt utilizat localament per Rampalms coma substitut a la brancas de bois. Los brots joves son comestibles, cruds o cuèchs, coma los espargues salvages, alara que las baias son toxicas.

Propriatats medicinalas[modificar | modificar la font]

Lo rizòma a de vertuts circulatòrias, perqu'es diuretic e vasoconstrictor. La racina es emollienta. Conten un glicosida esteroïdian, la ruscogenina, utilizat dins de pomadas per las emorroïdas (Ruscorectal) o las pòchas jols uèlhs (en associacion amb la quercetina). Es sovent recoltada pels vagants.

Estudi toxicologica[modificar | modificar la font]

Lo bressegon conten un esaponosida e de nitrat de potassi, es pauc toxic, a de proprietats aperitivas e febrifugas.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  • (fr)Archives d'Ajaccio, Mémoire de Jean-François Andreucci