Positivisme

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Eth positivisme ei eth sistèma de filosofia basat era l’experiéncia e er era coneishença empirica des fenomèns naturaus. Era vertut d’açò, eth positivisme considère era metafisica e era teologia coma sistèmes de coneishença imperfècta e inadequada.

Evolucion

Eth tèrme “positivisme” siguec utilizat peth prumèr còp peth filosòf Auguste Comte, autor de l’òbra qu'inaugurèc aguest corrent de pensament, Cors de filosofia positiva (6 vols., 1830-1842). Maugrat açò, bèri concèptes positivistes se remonten ath filosòf britanic David Hume, ath francés Claude-Henri de Rouvroy, Comde de Saint-Simon, e a l’alemand Immanuel Kant. Comte escuelhec era paraula “positivisme” entà soslinhar era realitat e tendéncia constructiva qu'eth reclamèc per l’aspècte teoric dera sua doctrina. En generau, s'interessèc pera reorganització dera vida sociau entath ben dera umanitat a trauès dera coneishença scientifica e, per aguesta via, deth contraròtle de las fòrces naturaus. Es dus compausants principaus deth positivisme, era filosofia e eth govèrn (o programa de conducta individuau e sociau), sigueren mès tard unificadi per Comte er un tot jos era concepcion d’ua religion er era quau era umanitat ère l’objècti de culte. Maugrat açò, nombrosi discípols de Comte non acceptèren aguest desvolopament religiós deth sòn pensament, pr'amor que semblaue contradir era filosofia positivista originau. Fòrça des doctrines de Comte serien mès tard adaptades e desvolopades pes filosòfs sociaus britaniqui John Stuart Mill e Herbert Spencer, atau coma peth filosòf e fisic austrian Ernst Mach.

Positivisme logic

A començaments deth sègle XX, un grop de filosòfs interessadi era l’evolucion dera sciéncia modèrna refusèc es tradicionaus idèes positivistes (que considerauen qu'era basa dera vertadèra coneishença ère era l’experiéncia personau) e destaquèc era importància dera verificacion scientifica e de l’usatge dera logica formau. Des teories d’aguesti pensadores (entre es que se trobauen l’austriana Ludwig Wittgenstein e es britaniqui Bertrand Russell e George Edward Moore) neishec eth nomentat positivisme logic. Eth Tractatus logico-philosophicus (1921), òbra de Wittgenstein, resultèc auer ua influéncia decisiva n'er arrefús des doctrines metafisiques pera sua carència de sens e er era acceptacion de l’empirisme coma ua matèria d’exigéncia logica. Era l’actualitat, es filosòfs positivistes preferissen nomentar-se a se madeishi empirismes logics, per dissociar-se de era importància que dèren es prumèrs pensadors deth positivisme logic ara verificacion scientifica. Mantien qu'eth principi de verificacion eth cnjse madeish ei inverificable er eth camp filosofic. Totun, autors tan representatius com Rudolf Carnap an prepausat naui sensi deth tradicionau principi de verificacion neopositivista.