Pastenaga
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||
| Daucus Carota | |||||||||
| Classificacion classica | |||||||||
| Règne | Plantae | ||||||||
| Division | Magnoliophyta | ||||||||
| Classa | Magnoliopsida | ||||||||
| Sosclassa | Rosidae | ||||||||
| Òrdre | Apiales | ||||||||
| Familha | Apiaceae | ||||||||
| Genre | Daucus | ||||||||
| Nom binomial | |||||||||
| Daucus carota L. 1753 |
|||||||||
 |
|||||||||
 |
|||||||||
 |
|||||||||
 |
|||||||||
| Classificacion filogenetica | |||||||||
| Òrdre | Apiales | ||||||||
| Familha | Apiaceae | ||||||||
|
|||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
|||||||||
La pastenaga o la carròta (Daucus carota) es una planta cultivada que se'n consumís la rasiga. Fa partida de la familha de las Apiaceae, abans coneguda amb lo nom d'ombellifèras.
Aquesta planta biennala es cultivada coma annala. I a tanben de varietats silvèstras. De varietats cultivadas son atestadas tre l'antiquitat ; al sègle XVII los olandeses ne seleccionèron d'autras de color iranjada e rogenca (de per abans èran negras o violacèas). La germinacion es dificila pr'amor que fòrça granas son pas viablas e la creissença es fòrça lenta. An besonh d'èsser deserbadas de manièra eficaça per que las plantulas se desvolòpan en primièr dapasset. Son cultivadas en rengada dins d'òrts o ben en cultura extensiva. An besonh de tèrras moflas e sablonencas per que la rasiga cresca coma cal. Lo terren pòt pas èsser peirós ni pòt i aver fòrça fems pr'amor qu'alavetz las rasigas forcan.
Del punt de vista nutritiu son importantas per lor contengut ric en betacarotèn, precursor de la vitamina A e contenon pauc de lipids e de proteïnas. Porgisson una energia de 40 calorias per cada cent gramas.
