Pastís (alcòl)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Pastís.
Un gòt de pastís.

Lo pastís es un alcòl anisat occitan, generalament beugut mesclat embé d'aiga. Son nom ven dau biais particular de son elaboracion per maceracion, au contrari d'autrei variantas mediterranèas coma l'aniseta o l'ozò qu'utilizan d'anís destillat.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Contràriament a l'aniseta, lo pastís utiliza un grand nombre de plantas diferentas. La recèpta càmbia d'una destillariá a l'autra e es soventei fes secrèta. Lei plantas de basa son la badiana, l'anís vert, lo fenolh e la regalícia.

Se beu embé de cinc a sèt volums d'aiga, segon lei gosts. Aquesta addicion d'aiga lo trebola e li balha sa color especifica.

Istòria[modificar | modificar la font]

D'avis dau pastís existissián dins la Roma Antica e en China, mas l'istòria dau vertadier pastís modèrne comença embé l'enebiment de l'absinti en 1915. Lo premier emplec oficiau dau tèrme de pastís data de 1932.

Liames extèrnes[modificar | modificar la font]