Musica classica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte

La musica classica designa l'ensemble de la musica sabenta occidentala, en oposicion amb la musica populara, del començament de l'Edat Mejana fins a uèi.

Mai precisament, dins l'istòria de la musica, l'expression « classica » designa lo periòde de la segonda mitat del sègle XVIII al sègle XIX. De fach, lo desinterès de la fin del sègle XVIII e e del començament del sègle XIX (periòde classic) per la musica anciana e barròca, mas atanben l'importància de las formas novèlas, an fach oblidar l'eiretatge anterior e dempuèi l'expression « classica » designa totas las musicas sabentas occidentalas.


Los diferents periòdes de l'istòria de la musica son:

Musica de l'Edat Mejana (ca 500 - 1470)[modificar | modificar la font]

Genèsi de la musica sabenta occidentala, d'en primièr monodica puèi polifonica; naissença de la notacion musicala, dels repertòris religioses e corteses etc.

Musica de la Renaissença (1470 - ca 1607)[modificar | modificar la font]

Desvolopament de la polifonia sabenta (contrapunt) dins la musica sacrada e dins las cançons; volada de la musica instrumentala, etc.

Musica barròca (ca 1608 - 1750)[modificar | modificar la font]

Maturitat de l'escritura polifonica e del contrapunt, desvolopament de la votz sola, de la musica instrumentala (sonatas, concertos), de l'opèra dins d'estils italian, francés (Tragedias liricas), germanic, etc.

Musica classica (1750 - 1820)[modificar | modificar la font]

Construccions pus simplas mas enlargidas (sinfonias) ont la melodia ten una plaça importanta...

Musica romantica (1820 - 1900)[modificar | modificar la font]

Escritura musicala que vòl exprimir las passions umanas; desvolopament de l'orquèstra...

Musica del sègle XX[modificar | modificar la font]

Ruptura amb l'escritura tonala e ritmica classica; expressionisme germanic, impressionisme francés