Mongòl

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la pagina d’ajuda Unicode.
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Монгол хэл
Q33750Q33750
Nuvola apps gaim.png
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
ISO 4217
Descripcion
Nom scientific
Autor
Taxon superior
Domeni
Règne
Embrancament
Classa
Òrdre
Familha
Genre
Espècias
Reng taxonomic
Estatut de conservacion (IUCN)
Regula
Interagís amb
Endemic a
Taxon tipe
Abreviacion d'autor en botanica
Basionim
Incertae sedis
Sinonim remplaçat
Ancian autor del taxon
Simbòl quimic
Formula quimica
Estat de la matèria
Metòde de determinacion
Sistèma cristalin
Familha de lengas Lengas altaïcas
Dialècte
ISO 639-1 mn
ISO 639-2 mon
ISO 639-3 mon
ISO 639-6
ISO 15924
alfabet Q822836Q8009382Q1055705alfabet latin e  Alfabet cirillic
còde de lenga IETF
còde de lenga Wikimedia
Fabricant
Desvolopaire
Lengatge de programacion
Conceptor
Domeni d'aqueste mestièr
Version establa
Sistèma operatiu
Plataforma
Mòde de jòc
Motor
Seria
Licéncia
Lançador
Site de lançament
Data de lançament
Tipe d'orbita
Bus satellit
Imatriculacion de l'aeronau
Armament
Primièr vòl
Alimentat per


Parlat en Mongolia, China, Russia
Regions Asia
Parlat per mai de 6 milions de personas
Classament pel nombre de locutors  ?ena
Tipologia  ?
Familha lingüistica  -  Lengas altaïcas

    -  Lengas mongòlas
       -  Mongòl

Grop L (lenga viva)
Estatut oficial
Nuvola apps gaim.png
Lenga oficiala de Mongolia (Mongòl central)
Acadèmia cap
ISO 639-1 mn (en)
ISO 639-2 mon (en)
ISO 639-3 mon (en)

Lo mongòl (Монгол хэл, mongγol kele) es una lenga apartenent al grop (de còps controversiat) de las lengas altaïcas. Es parlat per mai de 2 milions de personas en Mongolia, país que n'es la lenga oficiala jol nom de khalkha, mas tanben en China (3 milions), e en Russia (boriats e calmocs). Lo nombre total de locutors es avalorat a mai de 6 milions.

Dus soslengas[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]