Macrofag

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Un macrofag de mirga amb dos grands prolongaments citoplasmics

Los macrofags (del Grèc ancian: « gros manjador », makros = grand, phagein = manjar) son de cellulas infiltrant los teissuts, descobertas per Elie Metchnikoff en 1883. Venon de la diferenciacion de leucocits sanguins, los monocits. Los monocits e los macrofags son de fagocits (cellulas capablas de fagocitòsi). Participan a l’immunitat innada coma defensa non especifica, mas son capables de participar a l’immunitat adaptativa mejans lo fenomèn d’opsonizacion. Lor ròtle es de fagocitar los brigalhs cellularis e los patogèns. Coma las cellulas dendriticas, son capables de se comportar coma una cellula presentatritz d'antigèn. Es une grossa cellula redonda amb un nuclèu excentrat e de vacuolas dins lo seu citoplasma.

Cicle vital[modificar | modificar la font]

Los macrofafs son diferenciats dempuèi los monocits, que son de fagocits sanguins, eles tanben derivats de la mesolha ossosa. Quand un monocit infiltra un teissut traversant l’endoteli vascular, subís la seuna diferenciacion terminala per venir un macrofag. Los monocits, puèi los macrofags son atirats cap al luòc d’una inflammacion per quimiotactisme. Los senhals d’apèl son constituits de diferents stimuli, derivats de cellulas dametjadas (per necròsi o apoptòsi), de patogèns, e de produchs liberats per las cellulas presentas al site: l’istamina relargada pels mastocits e los granulocits basofils, e dels quimiokines e citokines liberats per de macrofags. Al contrri dels neutrofils, que son les cellulas fagocitàrias presentas mai aviadament sul luòc de l’inflammacion e que vivion sonque qualques jorns, la durada de vida d’un macrofag va d'uns meses a d'ans. Tot coma gaireben totas las cellulas completament diferenciadas, se divisan pas.

Fonccion[modificar | modificar la font]

Fagocitòsi[modificar | modificar la font]

Un dels ròtle prencipals dels macrofags es lo netejament dels còrs necrotics e dels còrs apoptotics, de brigalhs e de poscas dins lo cas dels palmons. L’eliminacion de las cellulas mòrtas es importanta dins l'encastre de las fasas precoças de l’inflammacion cronica. Aquela eliminacion es dominada per l’accion dels granulocits neutrofils, que serán eles meteis fagocitats pels macrofags un còp vielhits (vejatz CD31 per mai detalhs).

L’eliminacion de las poscas e dels teissuts necrotics es prisa en carga a una mai granda escala (fòra inflammacion), per de macrofags residents que demòran dins de luòcs estrategics coma los palmons, lo fètge, los teissuts nervioses, los òsses, la melsa e los teissuts conjonctius, e que digèron las particulas estrangièras coma la posca e los brigalhs, mas tanben los patogèns, recrutant en cas de besonh de macrofags circulants.

Quand un macrofag ingrís un patogèn, la vesicula intracellulara formada es nomenada fagosòma. Fusionará amb un lisosòm. Los enzims lisosomials e los radicals liures de l’oxigèn (coma l’ipoclorit) van tuar e digerir l’intrús. Pasmens, uns organismes pòdon resistir a aquel processus e subreviure dins lo macrofag, coma Mycobacterium tuberculosis o las Leishmania. Un macrofag pòt digerir una centana de bacterias abans de succombar el meteis al seus pròpris enzims de digestion.

Ròtle dins l'immunitat adaptativa[modificar | modificar la font]

Aprèp aver digerit un patogèn, un macrofag pòt se comportar en cellula presentatritz d'antigèn, es a dire presentar un antigèn de biais a estimular un linfocit T especific. L'estimulacion linfocitària per un macrofag es mendre qu'aquela inducha per una cellula dendritica, mas los macrofags son capables de presentar d'antigèns associats a las moleculas del complèxe major d'istocompatibilitat de classa dos, e doncas d'estimular de linfocits CD4+.

Una immunizacion se traduch tanben per la produccion d'anticòrs dirigits contre los antigèns immunisants. Aqueles anticòrs van se liberar als antigèns de superfícia dels patogèes. D'isotips son opsonisants, es a dire qu’existís suls fagocits de receptors especifics de fragments constents de cadenas pesucas d'anticòrs. (Dins le cas dels IgG (immunoglobulina d'isotip G), sont los CD16, CD32 e CD64.) Los macrofags possedisson aquel tipe de receptors e lo ligam d’un complèxe immun a aqueles receptors provocan la fagocitòsi. Atal, un patogèn que será invisible als uèlhs d’un macrofag o vendrá un còp opsonizat.

Implicacion en patologia umana[modificar | modificar la font]

Los macrofags participan a de fenomèns patologics, coma:

  • Los macrofags son capables de servar los lipids anormals. Un còp « plens », son la matèria primièra de la placa d'ateroscleròsi. Portan alara lo nom de cellulas espumosas
  • Los macrofags pòrtan las moleculas CD4 e CCR5, çò que los fan infectablas per las socas macrotropas del VIH. En practica, l'infeccion al VIH quand d'una contaminacion sexuala passa pels macrofags.
  • La formacion del granulòm inflammatòri despend dels macrofags.
  • La miofasciita de macrofags.

Macrofags residents[modificar | modificar la font]

Ja foguèt mencionat que la majoritat dels macrofags (en situacion non inflammatòria) resident a de luòcs estratégics. Son tanben presents als luòcs mai susceptibles d’invasion microbiana o d’accumulacion de totas menas de brigalhs. Se dona de noms diferents als macrofags segon lor localizacion:

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]