Lei de conservacion de la massa

Objècte de la lista Wikiprojècte 1000 articles de qualitat pels jovens de 12 a 16 ans
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Se nomma egalament aquesta lei pel nom de son creator Antoine-Laurent Lavoisier.

La lei de conservacion de la massa es una de las leis ponderalas en quimia segon la quala la massa dels reactius es egala a la massa dels produits pendent una reaccion quimica dins un sistèma isolat.[1][2]

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Al sègle xviii, los scientifics avançavan l'idèa que la fusta en cremant, perdiá una «substància» avent una certana massa, nommada lo flogistic (del grèc: φλογίστος, phlogistos, «inflamable»). Pasmens, aquela teoria explicava pas perqué un metal, après combustion, possedissiá una massa superiora a la de partença. La teoria foguèt refutada per Lavoisier. Aqueste coneissiá l'existance de l'oxigèn dins l'aira, descobèrt pel quimista suedés Scheel (1742-1786) e lo quimista anglés Priestley (1733-1804) que ne poguèren pas definir lo ròtle.[3]

Lei de Lavoisier[modificar | Modificar lo còdi]

Principi de Lavoisier.

Lavoisier placèt jos una campana dispausant de graduacion e immersion dins de mercuri (Hg), 11,50 g de plomb (Pb), calfat a una nauta temperatura de rais solars concentrats per una lentilha, pendent mai d'una ora. Lavoisier constatèt una montada del nivèl del mercuri dins la campana e mesurèt una pèrda d'aire de 61,4 mL. La massa del plomb calfat aumentèt de 0,13 g.

Observèt la montada del mercuri dins la campana e verifica, après una pesada menimosa, que lo pes del metal calcinat a aumentat e que s'es transformat en litharge o cauç de plomb (oxid de plomb PbO). Aqueles fenomèns provenon pas, çò afirmava, d'una pèrda de flogistic, mas de la combinason d'una partida de l'aire de la campana amb lo plomb. Calfèt tanlèu après la litharge e constata que se transforma de plomb en liberant d'aire.[4]

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1.  Bilan de la réaction chimique (en francés). Universitat Liura de Brussèlas.
  2. (es) Babor, J.A; Ibarz, J. Química General Moderna. 8a ed.. Barcelona: Marín, 1979. ISBN 84-7102-997-9. 
  3. (en) Scheele, Carl Wilhelm. Discovery of Oxygen. Part 2. W.F. Clay. 
  4. (fr) Lavoisier, Antoine-Lauren. Traité élémentaire de chimie, 1864 [1a. ed. 1789].