Lausèrt
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Un lausèrt feme | ||||||||||||
| Règne | Animal | |||||||||||
| Embrancament | Chordata | |||||||||||
| Embrancament | Chordata | |||||||||||
| Classa | Reptilia | |||||||||||
| Òrdre | Squamata | |||||||||||
| Familha | Lacertidae | |||||||||||
| Genre | Lacerta | |||||||||||
| Lacerta viridis Laurenti, 1768 |
||||||||||||
| Estatut de conservacion IUCN :
|
||||||||||||
Legenda : |
||||||||||||
Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia:
|
||||||||||||
Lo lausèrt, o limbèrt, o letron, o lusèrp, o ludèrt (Lacerta viridis), es una espècia de cernalha de la familha Lacertidae. Es present per las latituds mejanas europèas dempuèi lo nòrd de la Peninsula Iberica fins Ucraïna a l'èst.
[modificar] Descripcion
Lo lausèrt mesura aperaquí 12 cm de long del morre fins a la coa. La coa pòt far dos còps la longor del còrs. Aquesta cernalha pòt pèrdre sa coa per escapar a un predador.
Los mascles an un cap larg e una color verda pontuada de pichonas tacas mai prononciadas sus l'esquina. La garganta es blava a cò dels mascles adultes e un pauc mens a cò de las femes.
La feme es mai tèunha que lo mascle e ten una coloracion pus uniforma, que de còps que i a pòrta entre dos e quatre listras bordadas de punts negres.
Manjan d'insèctes, de pichonas cernalhas e de còps que i a de mirguetas. L'estiu la femala pond 6 a 20 uòus. Aperaquí dos o tres meses pus tard apareisson de pichons marrons de 3 a 4 cm.
