La Bèstia dau Vacarés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
La Bèstia dau Vacarés
Books-aj.svg aj ashton 01.svg
D'après
Genre
Movement
Seria
Fabricant
Conceptor
Propulsion
Licéncia
Títol original
Subtítol original
Lenga originala
Lenga
Presentator
Distribucion per
Nòta de la critica
Notada per
Autor Josèp d'Arbaud
Actor/a
Illustrator
Editor
Numèro d'edicion
País d'origina
Maison d'edicion
Luòc de publicacion
Interprèt musical
Compositor
Libretista
Productor
Label musical
Discografia
Director
Scenarist
Director de fotografia
Societat de produccion
Filmaffinity
Album de la banda sonòra
Format de ràdio
Lengatge de programacion
Autor Josèp d'Arbaud
Prefaci Carles Mauràs (dins la premiera edicion)
Director
Genre Roman, cònte fantastic
Títol
Editor
Lenga
País Provença Armas de Provença
Luòc de parucion
Data de parucion
ISBN original
Data de la 1èra representacion
Meteire en scèna
Luòc de la 1èra representacion


Traductor
Luòc de parucion París
Editor Grasset
Colleccion Cahiers verts
Data de parucion 1926
Tipe de mèdia
Dessenhaire
Cobertura per
Nombre de paginas
ISBN
Data de la 1èra representacion
Meteire en scèna
Luòc de la 1èra representacion
Seria


Identificants
Books-aj.svg aj ashton 01.svg
ULAN


DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz


Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus La Bèstia dau Vacarés.
Lei paluns dau Vacarés onte se debana l'accion dau roman
La bèstia

La bèstia dau Vacarés (La bèstio dóu Vacarés en nòrma mistralenca) es un roman de l'escrivan provençau de lenga occitana e tanben gardian Josèp d'Arbaud e son òbra mai famosa.

Sinòpsi[modificar | modificar la font]

D'Arbaud en gardian en 1935

D'Arbaud d'inclús dedins la narracion au començament : [...] vers 1904, aviáu per baile gardian, en tèsta de ma manada, sus lo terraire de Caban, ailalín dau Grand Ròse, Pèire Recolin, dich lo Lòng Tòni[1]. Aqueu Lòng Tòni, sens ges d'instruccion, possedís un manescrich que lega a d'Arbaud a sa mòrt en 1912. Es un testimoniatge contat a la premiera persona per Jaume Robaud, un gardian dau sègle XV, qu'a agut l'escasença de reçaupre una bòna educacion. E son testimoniatge subre son aventura estrània : lo rescòntre amb un èstre fantastic au fisic de satire que comença per prendre per un diable mai que lèu explica èstre en vertat un mieg dieu de l'antiquitat forçat de venir acabar sa fugida dins lei paluns dau Vacarés. Lo roman se centra subre aqueu rescòntre entre antiquitat e crestiantat.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • d'Arbaud, Joseph. La Bête du Vaccarès. París : Grasset, 1985. Edicion bilinga, francés-provençau (en grafia mistralenca).

Liame extèrne[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. dins la grafia mistralenca originala : vers 1904, aviéu pèr baile-gardian, en tèsto de ma manado, sus lou terraire de Caban, eilalin long dóu Grand-Rose, Pèire Antòni Recoulin, di lou Long-Tòni.