Germana Cosin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Modèl:Plantilla:Sant Germana Cosin (Frosins, Lengadòc, 1579 - Pibrac, 15 de junh de 1601) foguèt una laica occitana, venerada uèi coma santa per la Glèisa Catolica.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nasquèt a Frosins, un vilatge prèp de Tolosa, dins una familha modèsta; èra la filha de Laurenç Cosin e de Maria Laròca. Aviá una deformacion congenitala sul braç drech e quand èra pichoneta patiguèt d'escrofula, çò que cosa li laissèt la cara deformada. Perdèt sa maire pas gaire de temps aprèp que nasquèt e son paire se tornèt maridar. Sa mairastra li faguèt patir de maltractaments e la gardèt luènh del demai de la familha. Anèt pas a l'escòla, e foguèt ela quitament que demandèt a son paire que la mandèsse gardar las fedas per passar la màger part de sas nuèches al campèstre. Del temps qu'èra per pradas, consagrava fòrça temps a pregar e a recitar lo catechisme.

Anava plan sovent la glèisa e èra plan devòta, anava a la messa e recitava lo rosari cada jorn. Los abitants se trufavan d'ela. Malgrat tot aquò, s'esperforcèt per tal que sos companhs mai paures, de pastres com ela, anèssen a la parròquia estudiar lo catechisme e recebre una educacion minimala: lor contava tot çò que s'i apreniá e lor portava de bocins de pan per los far sortir de sa fam.

Moriguèt soleta, quand aviá vint-e-dos ans, mentre qu'èra a dormir dins un estable, lo 15 de junh de 1601. Foguèt enterrada dins la glèisa de Pibrac.

Veneracion[modificar | Modificar lo còdi]

Segon la tradicion, 40 ans aprèp sa mòrt son còs foguèt trobat intacte. Pro lèu qualques vesins parlèron e diguèron qu'èran estats garits de malautiás gràcias a ela, e se comencèt alara a la venerar. Son taüt foguèt depausat dins la sagristia, e en 1661, lo vicari general de Tolosa l'obriguèt e trobèt un còp mai lo còs inalterat. Lo vicari demandèt de dobrir d'autras tombas qu'èran dins lo meteis endrech ont èra estada enterrada Germana, e dins totas trobèron de còsses descompausats o d'esquelets. Se considerèt doncas qu'èra estat un miracle e lo vicari botèt en plaça lo procès per demandar la canonizacion de la pastora en 1700. Durant la Revolucion Francesa, lo taüt foguèt dobèrt e se lancèt de cauç viva sul cadabre; pasmens las parts que foguèron pas tocadas per la cauç contunhèron intactas.

Lo procès de canonizacion se reinicièt cap a 1850. Beatificada en 29 de mai de 1854 per Piu IX, foguèt canonizada lo 29 de junh de 1867 pel meteis papa. Es la patrona dels pastres e dels joves en perilh, dins son país. A Pibrac, foguèt bastida una basilica per l'onorar, e l'ostal nadiu de la santa es estat preservat a dos quilomètres del vilatge.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]