Genocidi

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Se nomena genocidi lo fach delictuós d'exterminar un collectiu uman, per fin de far desparéisser lo grop que ne fa partida, independentament que siá un grop etnic, nacional, religiós, politic o d'autre tipe.

Evolucion istorica[modificar | modificar la font]

Lo mot genocidi foguèt creat per Raphael Lemkin, josieu de Polonha, en 1944, de las raices genos (tèrme grèc que significa familha, tribú o raça) e -cidi (del latin -cidere, forma combinatòria de caedere 'tuar'). Lemkin se referissiá a las tuadas per motius racials, nacionals o religioses. Luchèt per que las nòrmas internacionalas definiguèsson e proïbiguèsson lo genocidi. L'Acòrd o Carta de Londres del 8 d'agost de 1945, qu'establís l'Estatut del Tribunal de Nurembèrg, definís coma crimes contra l'umanitat los assassinats e las agressions contra las poblacions civilas o las persecucions per motius politics, racials o religioses. En 1946, l'Assemblada Generala de las Nacions Unidas confirmèt los principis de Drech internacional reconeguts per l'Estatut del Tribunal e proclamèt la resolucion 96 (I) sul crime de genocidi, que definís coma una negacion del drech d'existéncia a de grops umans entièrs, coma los grops racials, religioses o politics, en instant a prene de mesuras per tal de prevenir e de sancionar aqueste delicte. Aquesta resolucion se cristallizèt dins la Convencion per la Prevencion e Sancion del Delicte de Genocidi, adoptada per l'Assemblada Generala de las Nacions Unidas dins sa resolucion 260 A (III), del 9 de decembre de 1948, e qu'entrèt en vigor en 1951. La definicion de genocidi de la Convencion de 1948 es estada aculhida dins l'article 4 de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional per l'anciana Iogoslavia, de 1993, per l'article 2 de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional per Rwanda, de 1994, e per l'article 6 de l'Estatut de Roma de 1998, pel qual se creèt la Cort Penala Internacionala.

Regulacion juridica[modificar | modificar la font]

D'après la Convencion per la Prevencion e la Sancion del Delicte de Genocidi, son de genocidi los faches seguents dins la tòca de destrusir, totalament o non, un grop nacional, etnic, racial o religiós:

  • Tuada de membres d'un grop
  • Lesion grèva a l'integritat fisica o mentala dels membres del grop
    • Somission intencionala del grop a de condicions d'existéncia que significan sa destruccion fisica, totala o non
  • Mesuras destinadas a empachar las naissenças dins lo grop
  • Desplaçament forçat de mainatges del grop a un autre grop. Al delà del genocidi se punisson d'autres delictes ligats, que son l'associacion per cometre de genocidi, l'instigacion dirècta e publica, la temptativa e la complicitat. Las persones acusadas de genocidi seràn jutjadas, segon l'article 6 de la Convencion, per un tribunal competent del territòri ont se cometèt lo delicte. Ça que là, es parallèlament sorgit un drech consuetudinari pel qual los tribunals dels Estats podrián jutjar los cas de genocidi, encara que foguèsson cometuts per non-nacionals e defòra de son territòri. La Cort Penala Internacionala pòt jutjar aqueste delicte s'es competenta. La Convencion afirma qu'es insignificant que l'acusat siá un governant, un foncionari o un particular e declara que, a l'efècte d'extradicion, se considerarà pas lo genocidi coma delicte politic.