Euglenofita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Euglenofitas
classa
Euglena scheme no arrows.svg
[[Imatge:|250px]]
Descripcion de la bandièra
Descripcion dau blason
Descripcion deu sagèth
Latitud
Longitud
Euglena.svg
Euglèna
Règne Protista
Embrancament Euglenozoa
Classa Euglenophyta

Fototrofas
   Euglenalas
   Euglenamorfalas
   Eutrepcialas
Osmotrofas
   Rabdomonadalas
Fagotrofas
   Eteronematalas
   Sfenomonadalas

Las Euglenofitas, o Euglenoïdas, Euglenophyta constituisson una classa de l’embrancament de las Euglenozoa dels Protistas, compausada principalament d’algas aqüaticas unicellularas.

Los flagellats d'aqueste grop, que compren environ 1000 espècias, se tròban correntament dins las aigas doças cargadas de matèria organica; existís tanben qualques espècias marinas e endosimbioticas.

La reproduccion se produtz per division cellulara longitudinala.

Lo genre mai tipic es l’Euglena ; es corrent dins los estanhs e las piscinas, especialament quand lors aigas son polluidas per d'engrais provenent de lor environament.

Estructura[modificar | modificar la font]

Cèrtas Euglenofitas contenon de cloroplasts amb de pigments fotosintetics, alara que d’autras son eterotròfas e pòdon ingerir o absorbir lor noiridura (per fagocitòsi o osmòsi).

L'estructura de lor cellula es tipica de l’embrancament dels Euglenozoa als quals apartenon.

Las Euglenofitas se diferencian principalament per la preséncia de bendas de proteïnas jos la membrana cellulara, mai o mens flexiblas, e constituissent un citosqueleta, amb de motius caracteristics.

Per mantuna Euglenofita, las bendas pòdon limpar las unas per dessús las autras, indusent un desplaçament leugièr. Se pòdon tanben desplaçar amb l’ajuda de lor flagèl.

La fagocitòsi es lor mòde de nutricion primitiu. Las bacterias e flagellats de talha pichona son ingerits a travèrs un citostòm, suportat per de microtubulas. Aquestes son sovent recampats per constituir doas baguetas o mai, qu'an una foncion dins l'ingestion, e dins l'Entosifon permetent al sifon de s'estirar. Las euglènas an una vacuòla contractila, cavitat de l'euglèna capabla de se contractar per evacuar l'aiga qu'entra de longa.

La màger part de las Euglenofitas fagotròfas an dos flagèls, un davant e l’autre darrièr. Aqueste darrièr es emplegat per limpar a travèrs lo substrat. Per d'unes, coma Peranema, lo flagèl de cap es rigid e oscilla pas qu’a son extremitat.

Los cloroplasts son supausats de provenir de l’ingestion d’algas verdas. Son pigmentats per las clorofillas a e b, çò que lor balha una brilhanta color verda, e son estacats per tres membranas.

Son frequentament associats a de granulas de paramilon, un idrat de carbòni especific d'aqueste grop. La màger part de las Euglenofitas colorats an tanben un uèlh primitiu, o stigma, formant una pichona taca de pigment roge sus un costat de la pòcha del flagèl. Aqueste abrita, prèp de la basa del flagèl de cap, un ensemble de cristallins sensibles a la lutz, de biais que l’ensemble se compòrta coma una espècia d’uèlh direccional.

Lo citostòm es un vestigi, malgrat que la noiridura poguèsse èsser totjorn obtenguda per absorpcion.

Qualques Euglenofitas coloradas, coma Eutreptia, an dos flagèls gaireben identics, e d’autres n'an quatre.

Dins la màger part, çaquelà, lo flagèl de coa es acorchit de sòrta que despasse pas de la pòcha del flagèl. Lo flagèl fa un movement repetitiu complèxe e caracteristic qu'entraïna l’Euglenofita dins un percors leugièrament elicoïdal. Aquò concernís los genres comuns Euglena, Phacus, e Trachelomonas, que produson un blindatge organic qu'embarra la cellula.

Existís tanben un genre, Colacium, pel qual las cellulas maduras son pas mobilas e forman de colonias ramificadas cimentadas per de pediculas de mucus.

Sovent, l’exposicion e cèrts produches quimics o l’abséncia durabla de lutz pòt destruire los cloroplasts sens qu'aquò afècte l’organisme. D'espècias nombrosas qu'an perdut lors cloroplasts son estadas classadas dins un genre especific coma Astasia (Euglena incolòr) e Hyalophacus (Phacus incolòr). En l’abséncia de citostòm desvolopat, aquestas formas se noirisson exclusivament per absorpcion. Qualques Euglenofitas, inicialament incolòras, com Rhabdomonas e Distigma, se noirisson tanben unicament per absorpcion. Forman un grop monofiletic, tot coma las Euglenofitas fotosinteticas e lors derivats incolòrs.

Classificacion[modificar | modificar la font]

Las Euglenofitas foguèron inicialament definidas per Otto Bütschli en 1884 coma apartenent a l’òrdre Euglenida dels flagellats. Los botanistas las classèron demest las Euglenophyta, una subdivision de las Algas, e aqueste classament doble foguèt conservat fins a l’esclatament del grop dels flagellats.

Los dos noms contunhan de s'emplegar per se referir a aqueste grop, mentre que lo taxon Euglenida se deuriá normalament limitar als genres vesins d’Euglena.

Las euglènas son longtemps estadas un copacap pels taxonomistas : quora autotròfas, quora eterotròfas, son sovent estadas integradas demest las algas unicellularas. Mas d'ara enlà, de caractèrs nombroses permeton de classar las euglènas dins lo monde dels protozoaris :

  • An de mitocondrias que lors crestas son en forma de raqueta de ping-pong ;
  • lor flagèl principal es constituit d'una tija paraaxiala especifica ;
  • la membrana plasmica es sostenguda per un ensemble de microtubulas particular.

Totes aquestes caractèrs rapròchan aqueste grop dels Quinetoplastidiats. Enfin, l’estudi de las sequéncias geneticas - del citocròm entre autres - permet clarament d’alunhar aqueste grop dels vegetals. Son d'ara enlà plaçadas demest lo grop dels Euglenobiontas.

La classificacion demòra çaquelà encara incèrta, perque los diferents gropes son totjorn en cors de revision per se conformar a lor Filogenia.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]