Estèla (fusta)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pilòt d'estèla boscassièra

Una estèla es un fragment de fusta talhada fòrça prim, un ressegum o un rèste de la talhada de la fusta.[1]

Per estenxion, una estèla boscassièra es un combustible que ven de la trissatge de la biomassa boscassièra non utilizabla per d'aplicacions amb valor aponduda superiora. Son poder calorific, pòt oscillar entre 3000 e 3300 kcal/kg, segon l’espècia utilizada. Amb la lenha, los pellets e lo ressegum, l'estèla boscassièra es una de las fonts de biomassa d'origina bosquièra utilizada coma font d'energia en caudièras.

L'estèla s’obténer trissan la fusta non valorizabla per d’autres usatges. Se presenta en forma de pichons tròces de lenha, amb de dimensions a l'entorn de 2 × 2 × 5 cm. Son tau d'aiga varia dempuèi 25 a 35% en l'estèla per pichonas caudièras domesticas, fins a 40 a 55% per las grandas caudièras industrialas. A causa de l'espandiment, 1 m3 de fusta solida equival a unes 2,5 a 3 mètres cubics un còp estellada.

Dona un rendiment energetic superior a la lenha entièra, e comparable amb aqueste dels combustibles fossils, 2,5 tonas d'estèla equival a gaireben una tona equivalent de petròli (1 tep).

Utilizacion termica de l'estèla boscassièra[modificar | Modificar lo còdi]

Caldera per a estella forestal
Caudièra per estèla boscassièra de 300 kW de poténcia, en Àustria

L'estèla a un poder calorific (PCI) es de mejana de 3,5 kWh/kg (estèla amb 30% d'umiditat). D’un autre biais, 1000 kg d'estèla an gaireben lo mèsme poder calorific que 400 litres de gasòli. Aquel poder calorific vària segon l'espècia vegetala d'origina, l'umiditat, lo contengut en cendres e impuretats, la granulometria e la densitat aparenta.[2]

L'estèla a una bassa densitat energetica a la comparar amb los combustibles fossils, es a dire, que a causa de son mendre poder calorific e sa mendre densitat aparenta, demanda fòrça mai grand volum d'estèla per obténer la mèsma energia qu'un volum donat de combustibles fossils. Atal la sèrva d'alimentacion de la caudièra es fòrça mai granda al respècte d’un depaus de gas o gasòli, per exemple.[2]

L'estèla deu èsser passada al crivèl per garantir una granulometria constanta e evitar que d'estèlas de dimensions superioras a las especificadas saturen o damatjar los sistèmas d'alimentacion de las caudièras.

La nòrma EN ISO 17225-4:2014 establís las classas de qualitat de l'estèla de fusta d'origina boscassièra, e las especificacions de l'estèla classificada.

Las caudièras qu'utilizan l’estèla coma combustible son d'una poténcia mejana a granda, e amb un investiment inicial màger que pels autres tipes de biomassa, coma aquestas de pellets. Son per aquò que son installada en luòcs de granda demanda energetica, e a l'encòp dispausant de l'espaci sufisent per conténer la sèrva d'alimentacion e un facil accès per la carga d'aquesta, coma per exemple las installacions agricòlas (caufatge de serras) e d'elevatges (granjas), o d'aplicacions industrialas. Al subjècte de l'usatge residencial es destinat a de blòts de demranças o de centralas termicas que caufan diferentas installacions o grop demaranças (rets de calor o district heating en anglés).<ref name="Dossier22"> « Biomassa (II) » (ISSN 1699-5465)

Estelladora treballant
Estelladoira al trabalh

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncia[modificar | Modificar lo còdi]

  1. «estella», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
  2. 2,0 et 2,1 « Biomassa (I) » (ISSN 1699-5465)