Escòrça terrèstra
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Escòrça terrèstra. | |||||||||||||
L'escòrça terrèstra, tanben apelada crospa o crosta, es la part solida e mai extèrna de la Tèrra. Ne representa lo 1%. Es constituida per de minerals que s'agropan e forman de ròcas. Es discontinua pr'amor qu'es formada de placas tectonicas que se mòvon. Es fòrça dinamica amb una granda activitat geologica. A una espessor de 5 a 40 km.
A l'interior del mantèl superior i a una importanta discontinuitat que se tròba a una prigondor fòrça variabla. La part pus extèrna del mantèl superior es fermament unida amb l'escòrça, formant un ensemble compacte que recep lo nom de litosfèra.
I a dos tipes de litosfèra:
- Litosfèra continentala: Formada per l'escòrça continentala e una part del mantèl superior. Arriba a aver una espessor de gairereben 300 km jos las cadenas montanhosas, mentre que per las zònas planas continentalas l'espessor es d'aperaquí 100 km.
- Litosfèra oceanica: Constituida per l'escòrça oceanica e una part del mantèl superior. A una espessor de mens de 100 km per las zònas mai ancianas dels oceans, e de mens de 20 km per las zònas mai joves dels oceans.
