Ensemble complementari

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Ensemble complementari

Proprietat P107 (tipe principal (GND)) de botar dens WIKIDATA


Identificacions d'autoritats
GND [1]
ISNI [2]
LCCN [3]
ULAN
BNF [4]
SUDOC [5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:?uselang=oc Ensemble complementari Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Ensemble complementari.
Se lo rectangle representa l'ensemble referenciau E, la partida blava es lo complementari de la blanca.

En teoria deis ensembles, estent un ensemble E dich ensemble referenciau, lo complementari d'una partida A de E es la partida de E definida coma l'ensemble de totei leis elements de E qu'apartènon pas a A. Es l'ensemble :

\ E \setminus A = \{x \mid (x \in E) \wedge (x \notin A)\}:

Es tanben sonat : complementari de A a respècte de E.

Somari

Notacions[modificar]

Lo complementari de A es sovent notat :

\overline A o \ A^c o encara \complement A.

Per defugir tota ambigüitat, en cas de necessitat, s'explicita l'ensemble referenciau E, e lo complementari de A a respècte de E se nòta:

\complement_E A.

Exemples[modificar]

  • L'ensemble A deis entiers naturaus pars es una partida de l'ensemble \ E = \mathbb{N} deis entiers naturaus. Lo complementari de A a respècte de \ \mathbb{N} es l'ensemble deis entiers naturaus impars.

Proprietats essencialas[modificar]

Lo complementari de A\cup B es en gris.

L'ensemble referenciau se nòta E ; A e B son de partidas de E.

  • \overline E = \varnothing
  • \overline{\varnothing} = E
  • Un element de E pòt pas èsser au còp dins A e dins son complementari :
A\cap \overline A = \varnothing (autrament dich : A\text{ e }\overline{A} son desjonchs)
  • Tot element de E es siá dins A siá dins lo complementari de A :
A\cup \overline A = E
  • Se A es diferent de l'ensemble vuege e de E, alora l'ensemble \ \{A,\, \overline A\,\} es una particion de E.
  • Lo complementari dau complementari d'una partida A es A :
\overline{\overline{A}} = A
  • Diferéncia ensemblista :
A \setminus B = A \cap \overline{B}
  • Lo complementari de l'union de doas partidas de A es l'interseccion de sei complementaris :
\overline{A\cup B} = \overline A \cap \overline B.
  • Lo complementari de l'interseccion de doas partidas de A es l'union de sei complementaris :
\overline{A\cap B} = \overline A \cup \overline B.
  • Pus generalament, estent una familha (A_i)_{\,i\, \in\, I} de partidas de E :
\overline{\bigcup_{\,i\, \in\, I} A_i} = \bigcap_{\,i\, \in\, I} \overline{A_i} \text{ e } \overline{\bigcap_{\,i\, \in\, I} A_i} = \bigcup_{\,i\, \in\, I} \overline{A_i}

Vejatz tanben[modificar]