Diapositiva

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Una diapositiva en colors dins d'un quadre de plastic.

Una diapositiva es una fotografia positiva creada sus un supòrt transparent mejans de processus fotoquimics. Es diferent dels filmes negatius e de las Impressions fotograficas. La diapositiva tanben es utilizada pels filme de cinèma, perque produsís un imatge positiu sens l'intervencion de negatius.

Las diapositivas èran preferidas del professionals e de fòrça amators al respècte de la netetat de reproduccion cromatica dins la fotografia tradicionala.[1] La durada de conservacion de las diapositivas es majora qu'aquela de las impressions en color, de fach, lo procés Kodachrome es reconegut pels sas qualitats archivisticas.

Lo procés K-14 de Kodachrome èra fòrça dificil de realizar, perque un cambi minim de las especificacions podava afectar la qualitat del produch final, essent un metòde naturalament imperfècte integrant de pichonas quantitats contaminantas dins las capas de color produson un efècte especific e irreproductible. A causa del desvam e la complexitat, s'abandonèt la fabricacion en 2010[2] Los filmes per diapositivas Ektachrome e Fujichrome seguissián lo procés estandard E-6.

Las diapositivas perdonan mens las decas d'exposicion que lo negatiu (imprimit). Amb aquel tipe de filme, la valor generala se pòt detectat aprèp la presa de vista, contraròtlant l'exposicion de l'imatge en positiu per la compensar. La majoritat dels aparelhs compactes contròlan gaire l'exposicion, çò que mòstra l'espandida d'exposicion dels processus.

Lo tipe mai comun de las diapositivas es de 35 mm, qu'es un imatge en positiu tirat sus un filme de 35 mm estandard que, al seu torn, se plaça dins un quadre de plastic o carton; la talha estandard del quadre per un filme de 35 mm es de 50x50 mm.

Los projectors mai ancians utilizavan un mecanisme de passatge que manualament tirava la diapositiva d'un costat de la maquina, ont podava èsser remplaçada per la seguenta. Los projectors modèrnes utilizan un disc, nomenat "carrossel", que comprend un grand nombre de diapositivas que son tiradas automaticament fòra d'el per las plaçar fácia a la lutz incandescenta.

La companiá Polaroid produguèt un filme per diapositivas instantanèas, nomenat Polachrome.

Istòria[modificar | modificar la font]

Lo procés mai ancian de la fotografia en color foguèt l'autocrom. Èra un metòde de sintèsi additiva de color que donava de diapositivas en colors, mas escuras e amb una resolucion cromatica limitada. Al contrari, lo procés de sintèsi sostractiva de color Kodachrome donava de diapositivas de colors brilhantas. Introdusit en 1935, se fabriquèron dins un format de 16 mm pels filmes cinematografics, 35 mm per las diapositivas e 8 mm pels filmes ostalièrs.

Al començament dels ans 1940, d'amators utilizavan lo Kodachrome per far de fotografias personalas, d'autres utilitzavan adaptadors de rotlèus de filmes per de camèras ordinàrias de 4 "x 5". A l'epòca, los filmes en color avián fòrça dècas, èran costoses e les impressions pregavan fòrça temps. Los amators las utilizèron fins als ans 1970, quand l'impression en colors va comencèt a remplaçar.

Fins a 1995, las diapositivas en color èran l'unic mejan fotografic utilizat dins la publicacion, e foguèt fòrça utilizadas dins la fotografia publicitària, de documentaris, esportiva, e de natura. Los mejans digitals remplacèron pauc a pauc las seunas aplicacions. Kodak atudèt la seuna produccion de filmes[3] e sonque aquels de Fujifilm encara se tròbar sul mercat.[4]

Blanc e negre[modificar | modificar la font]

Las diapositivas a blanc e negre se pòdon confeccionar dirèctament amb fòrça tipes de filmes en blanc e negre, utilzant un procés invèrse. La projeccion de diapositivas en blanc e negre es rarament realizada ara, levat pel cinèma. Pasmens se las diapositivas en blanc e negre son encara utilizadas, lo metòde per las crear utiliza subretot un internegatiu e un procés estandard, a luòc d'un procés quimic invèrse. Dins lo cinèma en blanc e negre s'utiliza encara per capitar l'aparéncia de "cinema negre".

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (en)Michael Langford; Basic Photography (7th Ed.); 2000; Oxford; isbn 0240515927}}
  2. (en)Last Kodachrome roll processed in Parsons, The Wichita Eagle
  3. (en)Kodak Kills Off Its Color Reversal Films]; ed:Peta Pixel
  4. (en)E6 Process Introduction ed:Fuji film