Crèma solara

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Botelhon de crèma protectritz SPF 15

Una crèma de proteccion solara es una emulsion, locion, gèl, esprai o un autre produch quin que siá d'usatge topic que servís a evitar o demenir las cremaduras degudas a l'exposicion al solelh.

E mai eviten las cremaduras, los protectors solars ofrisson pas una proteccion totala. Per aquò qualques dermatològs pòdon arribar a desconselhar l'usatge de protectors perque quand son utilizats demoram pus longtemps al solelh.

L'ideal seriá d'utilizar lo fotoprotector e demorar pas mai de temps que s'o fariá sens fotoprotector. Tanpauc se recomanda de s'expausar pas dirèctament al solelh, mas d'aquerir lo bronzatge al meteis temps que se realiza una activitat al solelh.

Normalament, la probabilitat de desvolopar un càncer de la pèl es superiora per las personas qu'an de granda quantitat de panas. Segon un estudi se deduguèt que las personas qu'utilizavan mai de fotoprotector an mai de panas, de tal biais qu'es probable que desvolopan mai de càncers de la pèl.


Tipes[modificar | modificar la font]

I a dos tipes de protectors solars:

  • Filtres fisics: tanben son nomenats ecrans totals. Reflectisson totalament la radiacion del solelh enebissent qu'aquela penètre dins la pèl e produga rojor, cremaduras, etc. Las cal aplicar en sisa d'espessor que siá gaireben pas vesedoira. Son fachas de dioxid de titani.
  • Filtres quimics: agisson en absorbir la radiacion solara e la transformant en un autre tipe d'energia que siá pas nociva per la pèl. Se mesuran amb los factors de proteccion solara (FPS).

Un bon filtre solar deu reünir las qualitats seguentas:

  • Bona capacitat d'absorcion de las radiacions ultravioletas.
  • Resisténcia als agents extèrnes: susor, aiga ...
  • Causar pas d'irritacion de la pèl.
  • Èsser estable al solelh.
  • Èsser inodòr e insipid.
  • Èsser compatible amb totas les substàncias de la formula.

Factor de proteccion solara[modificar | modificar la font]

Espèctre de la lutz solara UV-B (un jorn d'estiu als Païses Basses), amb l'espèctre d'accion de l'eritèma (CIE). L'espèctre d'eficacitat es lo produch dels dos anteriors.

Lo SPF (sigla anglesa per - Sun Protection Factor) es la mesura de laboratòri de l'eficacitat amb la quala un protector solar protegirà nòstra pèl - mai naut es lo SPF, majora proteccion serà ofèrta al protector solar contra los rais UV-B (la radiacion ultravioleta qu'es la causa de las cremaduras del solelh).[1]

Lo SPF es la quantitat de radiacion UV necessària per causar de cremaduras de solelh a la pel amb la crèma protectritz solara aplicada, en relacion amb la quantitat de radiacion UV necessària per causar la meteissa cremadura sens la proteccion. Pasmens, en utilizant un protector solar amb SPF 50, la pèl se crema pas fins que siá estada expausada 50 còps a la quantitat d'energia solara que normalament fariá que patís d'una cremadura. La quantitat d'energia solara a la quala s'expausa la pèl depend non solament de la quantitat de temps qu'es expausada al solelh, mas tanben de l'ora del jorn que i es expausada. Aquò es degut a çò que de matin e de vèspre, la radiacion venent del solelh, a de traversar un jaç mai grand de l'atmosfèra de la Tèrra abans d'arribar a la superfícia (e a la pèl quand es expausada al solelh). En practica, la proteccion d'una crèma depend de factors coma:

  • Lo tipe de pèl de la persona.
  • La quantitat aplicada de protector e la frequéncia d'aplicacion.
  • Las activitats realizadas pendent l'exposicion al solelh (per exemple, de nadar mena a la pèrda del protector de la pèl en un temps mendre).
  • La quantitat de protector que la pèl absorbís.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (ca) Damatges a la pèl provocats pel solelh e los rais ultraviolets

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]