Corona (Commonwealth)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La Corona es l’Estat dins totes sos aspèctes segon la jurisprudéncia dels Reialmes del Commonwealth e divisions (coma las dependéncias, províncias, o Estats).[1] Legalament indefinit, lo tèrme a de senses diferents segon lo contèxte. Es utilizat per designar lo monarca a títol personal, coma Cap del Commonwealth, o coma rei(na) dins sos realmes. Tanben pòt far referéncia a la règla de drech; mas dins lo sens comun 'La Corona' fa referéncia a las foncions de govèrn e dels servicis publics.[2]

De personalitat morala individuala, la Corona es l’incarnacion legala del govèrn executiu, legislatiu e judiciari dins cada país monarquic. Aquestas monarquias del Commonwealth son ligadas per una union personala amb lor monarca, mas son d’Estats independents. Lo concèpte de Corona de desvolopèt d’en primièr en Anglatèrra per significar lo destriament literal de la corona e entre la proprietat e lo reialme de la proprietat personala del monarca. S’espandiguèt d’Anglatèrra amb la colonizacion Britanica es ara enrasiga dins lo lexic legal del Reialme Unit, sas dependéncias de la corona, e los 15 reialmes independents. Se la cal pas confondre amb quina que siá corona fisica, coma aquestas dels joièls.

Lo tèrme es tanben present dins diferentas expressions coma "Tèrra de la Corona", que dins unes païses fa referéncia al "Domèni public" o al "Domèni de l’Estat"; e tanben dins unes oficis, coma Ministre de la Corona, Procuraire (general) de la Corona (Crown Attorney e Crown Prosecutor).

Concèpte[modificar | Modificar lo còdi]

Lo concèpte de Corona ven del sistèma feudal.[3] Pasmens, es pas utilizat del mèsme biais segon los païses e lors sistèmas, en Anglatèrra, totes los drechs e privilègis foguèron balhats pel sobeiran. Per exemple de tèrras foguèron garantidas per la Corona als lòrds es cambi de servicis feudals e eles, a lors torn, garantiguèron de tèrras a de lòrds inferiors.

Lo monarca es l’incarnacion de la Corona e, atal, es vist coma la personificacion de l’Estat.[4][n 1][5][6][7][8][9][10][11] Lo còrs del sobeiran regnant a donc doas personas qu’ensems coexistisson: aquesta d’un èsser uman nascut de la natura e aquesta de l’Estat que li es balhada per la lei; la Corona e lo monarca son "conceptualament divisibles mas legalament indivisibles ... l’ofici pòt pas existir sins son titulari".[n 2][12] Los tèrmes the state, the Crown,[13] the Crown in Right of [jurisdiction], Her Majesty the Queen in Right of [jurisdiction],[14] e autres son de sinonims e la personalitat legala del monarca relèva vegada simplament lo nom de la quita jurisdiccion.[9][15] (Dins lo païses utilizant lo sistèma de govèrn derivant derech civil roman, l’Estat es lo concèpte equivalent de la Corona.[16])

Atal coma es, lo rei o la reina es l’emplegaire de totes los foncionaris e emplegats del Govèrn (inclusits los vicereis, judges, members de las fòrças armadas, oficièrs de polícia, e parlamentaris, lo guardian dels orfanèls (Crown wards), e proprietari de las tèrra domanialas (Crown land) e dels domènis (Crown held property), de la entrepresas publica (Crown corporations), e del copyright de la publicacion governamentalas (Crown copyright).[17] Tot aquò es dins son estatut de sobeiran, e non pas coma individú; totas aquestas proprietats son tengudas per la Corona a perpetuitat e pòdon pas èsser vendudas pel sobeiran sens l’avís e concens del ministre concernit.

La Corona tanben representa l’incarnacion legala de govèrn executiu, legislatiu e judiciari. Alara que la personalitat legala de la Corona es abitualament vista coma persona morala individuala,[18] Pòt, per d’escasenças, se desciure coma avent la personalitat morala dirigida pel monarca.[19][20]

Divisibilitat de la Corona[modificar | Modificar lo còdi]

Istoricament, lo Corona èra considerada coma indivisibla. Dos jutjaments—Ex parte Indian Association of Alberta (EWCA, 1982) e Ex parte Quark (House of Lords, 2005)—contestan aqueste vejaire. Ara, la Corona es considerada separada dins cada país, província, Estate, o territòri, qual que siá son gra d’independéncia, que lo momarca partejat es una partida del Govèrn local, quitament se las limitas de poder del monarca dins lo drech de cada territòri varia se las leis competentas, aquò determina los gras de sobeiranetat o de dependéncia. Los Lòrds en Apellacion escrivon: "La Reina es tan la Reina de las Novèlas Galas del Sud, Maurici e d’autres territòris la reconeissent coma cap d’Estat tot coma es en Anglatèrra e Galas, Escòcia, Irlanda del Nòrd o en Reialme Unit."[21]

Reialmes del Commonwealth[modificar | Modificar lo còdi]

Elisabèt II es l’incarnacion de la Corona dins cada reialme del Commonwealth

La Corona dins cada reialme del Commonwealth es un concèpte legal similar mas separat. Per destriar lo quita ròtle de l’institucion d’un luòc a l’autre, la lei del Commonwealth utiliza l’expression la Corona dins lo drech de [luòc]; per example, la Corona dins lo rech del Reialme Unit,[22][23][24][25] la Corona dins lo drech del Canadà, la Corona dins lo drech del Commonwealth d’Austràlia, etc. Que Canadà e Austràlia son de federacions, i a tanben una Corona dins lo derech de cada Província canadiana e cada Estat australian.[26]

Los poders de la Corona son exercits o per la persona del monarca o per son representant dins cada jurisdiccion, sus conselhs localament, dels ministres competents, de la legislatura, o dels jutges, pas un d’aquestes pòdon conselhar la Corona sus quina autra matèria pertinenta d’una autra jurisdiccion de la Corona.

Dependéncia de la Corona[modificar | Modificar lo còdi]

A Jersei, las declaracions dels Oficièrs de la Lei de la Corona definís lo ròtle de la Corona dins aquesta jurisdiccion coma la Corona dins lo drech de Jersei, que tota la tèrra domaniala de la Corona dins lo bailatge de Jersey aparten a la Corona dins lo drech de Jersey e non pas al domèni de la Corona del Reialme Unit. La lei de Succession de la Corona (Jersei) de 2013 definís la Corona coma la Corona dins lo drech del Bailatge de Jersei.

La legislation dinsl’Illa de Man tanben definís la Corona dins lo drech de l’illa de Man coma separat de la Corona dins lo drech del Reialme Unit.

A Guernsey, la legislacion fa referéncia a la Corona dins lo drech del Bailatge, e los Oficièrs de la Lei de la Corona de Guernsey establisson que "la Corona dins aqueste contèxte ordinàriament significa la Corona dins lo drech de la république del Bailatge de Guernsey" e aquò compren "lo collectiu governamental e las institucions civicas, establits per e jos l’autoritat de Monarca, pel govèrn d’aquestas illas, inclusissent l’Estat de Guernsey e la legislaturas dins las autras illas, La Cort Reiala e autras corts, lo Luòctenent Governaire, las autoritats Paroquialas, e la Corona agissent dins e jos lo Conselh Privat".[27] Aqueste concèpte constitucional es tanben libellat la Corona dins lo drech del Bailatge de Guernsey.[28]

Territòris d’Otramar britanics[modificar | Modificar lo còdi]

Segon la decision dels Lòrds Ex parte Quark, 2005, s’explicita que la Reina exercís son autoritat suls Territòris britanics d’Otramar agís pas sul conselh del Govèrn del RU, mas dins son ròtle coma Reina de cada territòri, levat las responsabilitats incombant al RU per aquestes territòris. Los poders en resèrva de la Corona per cada territòri son pas pus considerats coma podent èsser exercits pel Govèrn del RU. Per complir la decision de la cort, los governaires territorials agisson ara sus conselh de cada executiu territorial e lo Govèrn del RU pòt pas pus desfar una legislacion adoptada per las legislaturas territorialas.[29]

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. «{{{1}}}»
  2.  {{{títol}}}. 
  3. «{{{1}}}»
  4. «{{{1}}}»
  5. Error en títol o url.
  6. «{{{1}}}»
  7. «{{{1}}}»
  8. 9,0 et 9,1
  9. «{{{1}}}»
  10. «{{{1}}}»
  11. «{{{1}}}»
  12. «{{{1}}}»
  13. «{{{1}}}»
  14. Modèl:Cite map
  15. «{{{1}}}»
  16. «{{{1}}}»
  17. «{{{1}}}»
  18. Lords of Appeal, Ex parte Quark, 2005
  19.  {{{títol}}}. 
  20.  {{{títol}}}. 
  21.  {{{títol}}}. 
  22.  {{{títol}}}. 
  23. «{{{1}}}»
  24. Modèl:Cite news
  25. Error en títol o url.
  26. Overseas Territories: Seventh Report of Session 2007–08, Vol. 2: Oral and Written Evidence. London UK: The Stationery Office, 6 July 2008, pp. 49, 296–297