Classificacion scientifica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte

De la diversitat de las classificacions[modificar | modificar la font]

classificacion classica
Règne : Animal
Règne : Planta
Règne : Campairòl
Règne : Protista
Règne : Bacteria
Règne : Arqueobactèri

Ligada a una cultura, a un estat donat d'avançament de las coneissenças, tota classificacion deu obligatòriament evoluir e doncas variar amb l'evolucion de las societats elas meteissas.

E se la societat tradicionala evoluís pas gaire, o fòrt lentament, es l'invèrs per las societats dichas « scientificas ». Logicament, naisson d'aqueste fach, una varietat de classificacions.

La classificacion populara[modificar | modificar la font]

Primièra en data, es ela que primitivament (e vernacularament) a permés de destriar los genres e las espècias. Consèrva encara, uèi, son importància. Fondada sus de critèris simples : l'aparéncia, las mors supausadas, los crits, etc. S'embarrassa gaire de donadas scientificas. Davant lo desconegut, procedís per extension e/o assimilacion : per exemple, la mirga → la ratapenada → lo kiwi (cobèrt de pels, lo kiwi es pels chineses assimilable a una mirga vegetala…).

Culturalament son estudi comparat es dels mai saboroses (cf. per exemple los diferents noms comuns de la rosèla).

Destria tanben, per exemple los chòts de las nuchòlas, los grapauds de las granhòtas, los rats de las mirgas ... Las espècias aparentadas son dins l'esperit d'un cèrt nombre, censadas èstre marits e femnas. Atal, lo chòt seriá lo mascle de la nuchòla, lo grapaud lo de la granhòta, lo còrb lo de la gralha, etc. Plan segur aquò varia segon las lengas e a pas, plan segur, cap de sentit en anglés (dins Tom e Jerry, quitament se s'agís d'una mirga, Jerry es un mascle, coma o confirma mai d'un episòdi).

Solide, lo costat ninòi e espontanèu d'aquestas cresenças pòt far sorire (Lorentz) o quitament agaçar mas seriá inutil, e quitament nosible, de ne rire, sustot al nom de la Sciéncia (la coneissença). Perque dins l'imaginari popular aquestas apelacions an una fòrta significacion. E coma a tant plan sabut o dire Alexander Fleming : Per que lo mai grand nombre s'interèsse a la sciéncia, la sciéncia deu d'en primièr s'interessar al mai grand nombre.

La classificacion scientifica tradicionala[modificar | modificar la font]

Enriquida de contunh dempuèi sa creacion princeps, la classificacion scientifica de las espècias, actualament obsolèta mas encara fòrt sovent utilizada es eissida de la de Linné. Devesís lo mond vivent en cinc règnes. Demòra una classificacion importanta perque impregna encara d'escriches nombroses, sovent recents, o quitament los manuals escolars.

En biologia, la classificacion scientifica tradicionala es tala que cinc règnes devesisson lo mond vivent :

La classificacion filogenetica[modificar | modificar la font]

Pasmens, parallèlament a aqueste sistèma de classificacion basat sus de caractèrs morfologics observables (fenotipe) se desvolopa uèi una classificacion filogenetica basada suls caractèrs genetics (genotipe). Aquesta darrièra es pus dificila d'establir, perque de comparasons de còde genetic se fasent exponencialament carestiosas amb lo nombre d'espècias consideradas son necessàrias. En revenge, aquesta classificacion novèla permet de visualizar melhor los embrancaments del vivent tals coma constituits per diferenciacions progressivas al cors del temps.

L'una e l'autra de las classificacions an lors limits, e lor usatge conjunt es doncas pas absurde dins la mesura de lor complementaritat. Per exemple se pòt pas far de classificacion filogenetica sens aver d'en primièr restacat morfologicament un organisme a un grop (taxon) de referéncia. Se sap d'autra part que d'« espècias » pòdon a priori èsser perfièchament identicas morfologicament e se mostrar incapablas de se reproduire entre elas, aquestas diferéncias son sovent reveladas per la genetica. Fin finala, òm a doncas dos « arbres » filetics que cal comparar per èsser (en partida) segur de la classificacion.

L'unitat de basa de la classificacion scientifica dels èssers vivents o taxinomia es l'espècia, taxon mens subjècte a discussion, los autres noses de la classificacion, familha, classa, embrancament, etc., podent variar en foncion dels progrèsses de las coneissenças filogeneticas.

Lo classament tradicional de las espècias es basat sus de caractèrs morfologics. Dins fòrça cases, los critèris son basats sus la preséncia d'un caractèr, s'opausant a son abséncia, considerada coma primitiva1 (per exemple vertebrats e invertebrats).

Mas los taxons definits per l'abséncia d'un caractèr se son revelats, per usança, fòrça fragils.

Lo classament repausa sus una ierarquia fixa de categorias de taxon, la ierarquia seguenta :

(vivent) → règneembrancamentclassaòrdrefamilhagenreespècia

Per exemple, per l'espècia umana (Homo sapiens sapiens) :

(vivent) → règne animal → embrancament dels vertebrats → classa dels mamifèrs → òrdre dels primats → familha dels ominidats → genre dels Homo → espècia Homo sapiens

Aqueste principi es estat abandonat amb la classificacion filogenetica. La classificacion en dos gropes (vegetal / animal) a evolucionat per arribar a la constitucion dels cinc règnes del vivent.

D'aprèp la classificacion en 5 règnes, al cors de l'evolucion cellulara dels organismes s'es producha una copadura fondamentala que destria lo grop dels eucariòtas e lo dels procariòtas.

Los procariòtas son unicellulars, e lor material genetic es pas embarrat dins un nuclèu. An d'enzims localizats dins la paret cellulara e se multiplican per scissiparitat. Constituisson lo primièr règne.

Totes los autres organismes son apelats eucariòtas. Lor material genetic es embarrat dins un nuclèu ; an d'organitas cellularas, la multiplicacion cellulara a luòc per mitòsi, an sovent una reproduccion de tipe sexuat.

Los eucariòtas pòdon èsser unicellulars o pluricellulars. Los eucariòtas unicellulars son apelats protistas e constituisson lo segond règne.

Enfin, los eucariòtas pluricellulars son devesits en 3 règnes, los campairòls, los metafites (vegetals clorofillians) e los metazoaris (animals pluricellulars).

Nòtas
1. en general los umans son del costat present, e pas del costat primitiu !

La classificacion biologica[modificar | modificar la font]

Disciplina novèla, unicament fondada sus de critèris de laboratòri (anant tant luènh coma la ressonància magnetica o la biologia moleculara) : caractèrs de l'ADN, de las mitocondrias, ... encara balbucejanta, subronda pauc a pauc amb lo desvolopament de tecnicas de laboratòri.

Dinamizada per l'expansion de las tecnicas, degun dobta pas que siá promesa a un bèl avenidor. Ja, nos a donat qualques suspresas en raprochant d'espècias qu'òm pensava fòrt aluènhadas, mas qu'en fach, s'avèran plan pròchas biologicament. Seriá la classificacion de l'Avenidor ?

Convencion de nomenatge[modificar | modificar la font]

La lenga utilizada pels scientifics per nomenar las espècias es lo latin. Una espècia es designada per un nom de genre començant per una capitala seguit d'un qualificatiu d'espècia en minuscula e enfin de l'iniciala o del nom del scientific que descriguèt l'espècia en primièr ; lo nom complet es en italic. Per exemple :

Çaquelà, dins la practica (recèrca, publicacions, comunicacions…), de mai en mai l'anglés se plaça en parallèl amb lo latin e tempta quitament de còps de lo suplantar…

Utilizacion de sufixes[modificar | modificar la font]

Lo nom dels taxons al delà del genre son generalament de derivats del latin (o latinizats) e recebon un sufixe atribuit per defaut.

Taxon \ Règne Planta
Plantae
Alga
Protista
Campairòl
Fungi
Animal
Embrancament -phyta -mycota
Sosembrancament -phytina -mycotina
Classa -opsida -phyceae -mycetes
Sosclassa -idae -phycidae -mycetidae
Superòrdre -anae
Òrdre -ales
Sosòrdre -ineae
Infraòrdre -aria
Superfamilha -acea -oidea
Familha -aceae -idae
Sosfamilha -oideae -inae
Genre -eae -ini
Sosgenre -inae -ina

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]