Chunta Aragonesista

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Chunta Aragonesista (CHA) ei un partit politic nacionalista de quèrres aragonés.

Ideologia[modificar | modificar la font]

Se considèren influïdi pes experiéncies deth movement socialista, des movements per emancipació sociau e nacionau, e des corrents ecopacifistes, feministes e umanistes. A estat un des partits que mès s'a significat era defensa dera Ebre e contra era politica de transvasaments des govèrns d'Espanha. Defenen era dreita d´autodeterminacion entath pòble aragonés. Era Chunta Aragonesista ei membre dera Aliança Liura Europèa e dera coalicion europèa Euròpa des Pòbles.

Organizacion[modificar | modificar la font]

Era Asambleya Nazional (Congrès) ei er organ suprèm de representacion e decision dera Chunta. Establís es sues linhes politiques, es sòns programes e principis, causida as membres de Maya de los Pleytos, as deth Comitat Nazional e ath president de CHA. A ath delà era potestat de modificar es estatuts e eth reglament dera organizacion. Se compause per delegadi (aumens un per cada organizacion comarcau) e s'amasse cada tres ans.

Eth President ei causit pera Asambleya Nazional d'entre es sòns integrants, mejançant sufragi dirècte, secrèt e liure. Auti cargues executius de CHA son era Secretaria Generau e, s'escau, era Sotssecretaria o Sotssecretaries Generaus. Eth President designe, d'entre es membres deth Consello Nazional, ath Secretari Generau que li calerà èster confirmat pera Asambleya. Tanben poderà eth President designar a un o diuèrsi Sotssecretaris Generaus.

Eth Comitat Nazional ei er organ decisori de CHA entre Asambleyas Nazionals; assumís era direccion, govèrn, administracion e coordinacion deth partit. Establís era estrategia politica en tot seguir es linhes de l’Asambleya Nazional e apròve eth pressupòst e es listes electoraus. S'amasse, aumens cinc còps ar an. Hèn part d'eth ueitanta persones escuelhudes pera Asambleya ne liste dubèrta, eth President deth partit e es presidents des Ligallos de Redolada, des Ligallos d'Emigración (actuauments sonque 3: Madrid, Catalonha e Valéncia).

Maya de los Pleytos ei ua sòrta de Cort Suprèma d'interpretacion des Estatuts. La compausen 7 persones. Es sues foncions son era interpretacion des Estatuts e eth Reglament d'Organizacion, resòlver sus es objeccions as sollicituds d'afiliacion a CHA e d'autes foncions de mediacion, conciliacion e arbitratge.

Eth Consello Nazional ei er organ executiu suprèm entre Comitats Nacionals que dirigís era activitat eth partit. Son facultats sues era execucion des acòrds prenudi pes auti organs nacionaus, era coordinacion des comarcaus, era elaboracion deth pressupòst e era autorizacion de despenses. Ei format peth president de CHA e dètz-e-ueit conselhèrs causits per e entre es membres deth Comitat Nazional. S'amasse aumens un còp ath mes e es sues decisions an caractèr en tot restacar.

Fin finau cada comarca s'organize er un Ligallo de Redolada o agropacion comarcau, qu'en tot foncionar eth plenari se nomente Asambleya de Redolada e er organ que de prenuda de decisions n'ei eth Consello de Redolada. Er eth cas de Saragossa, dada era quantitat d'afiliadi s'a creat un Comitat de Redolada coma organ intermediari, a imatge dera organizacion nacionau deth partit. Es organs comarcaus escuelhen ath President comarcau, establissen era linha d'accion politica que se seguirà era era comarca e elabòren es listes de candidats des eleccions municipaus.

Es afiliadi er un madeish municipi s'organizen a trauès de Ligallos de Lugar, que generauments s'estructuren er un plenari nomentat Asambleya de Lugar. Er eth cas de Saragossa, existís un organ rector d'aguesta Asambleya. Ath delà, tanben existissen era era ciutat de Saragossa Asambleyas de Bico, que canalizen era participacion er un madeish districte municipau e sostien era labor des vocaus es es Conselhs de Districte.

Istòria[modificar | modificar la font]

Chunta Aragonesista se constituïc çò 29 de junh de 1986 coma Unión Aragonesista-Chunta Aragonesista, e se declare hereva dera tradicion aragonesista de partits de principis de sègle coma Estado Aragonés e era pròpria Unión Aragonesista. Eth partit a experimentat un espectacular ascens electorau, parallèlaments ar ascens d'autes formacions fraies der Estat espanhòu, coma Quèrra Republicana de Catalonha, Eusko Alkartasuna o Tierra Comunera - Partido Nacionalista Castellano. Es sòns dus prumèrs deputats es es Corts d'Aragon sigueren Chesús Yuste e Chesús Bernal. Actuauments a naui deputats ara camèra legislatiua autonomica; e sies còssos er eth Ajuntament de Saragossa, que li permeteren aucupar, dempús de pactar damb eth PSOE, es regidories d'Urbanisme, Espòrts, Accion Sociau, Educacion, Joenessa e Infrastructures e Plans Integraus. Dempús de 2000, tanben a un deputat ath Congrès des Deputats: eth professor, escrivan e cantautor José Antonio Labordeta, era figura mès coneishuda dera CHA. Eth çò 2000, votèc eth contra dera investidura de José María Aznar coma president; maugrat açò, eth 2004 votèc en favor dera investidura coma president deth govèrn de José Luis Rodríguez Zapatero, dempús d'arribar en ua sèria de compromisi concernent inversions en Aragon e ar arrefús ath transvasament der Èbre. Eth 2005 hec campanha eth contra dera ratificacion eth referéndum dera Constitucion Europèa.

Enlaços Extèrnes[modificar | modificar la font]