Chechenia
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipe de subdivision administrativa | ||||||||||||
| Zòna orària | q6779 | |||||||||||
| País | ||||||||||||
| Capitala | Groznyi | |||||||||||
| Lenga oficiala | ||||||||||||
| ISO 3166-2 | RU-CE
|
|||||||||||
| Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Chechenia. | ||||||||||||
|
|
|||
| Capitau | Groznyi | ||
| Estat | |||
| Superfícia | 15 300 km² | ||
| Populacion | 1 103 686 | ||
| Sit oficiau | www.chechnya.gov.ru | ||
| Mapa topografica de Chechenia | |||
|---|---|---|---|
La Republica Chechèna (Чеченская Республика Chechenskaia Respublika en rus ; Нохчийн Республика Noxčijn Respublika en chechèn) o Chechenia (Чечня /ˈʧɛʧniːə/ en rus, Нохчийчоь Noxčijčö en chechèn) qu'ei ua republica de la Federacion de Russia.
Lo gentilici qu'ei chechèn -èna.
Las regions e païses tòcatocants que son Stavropol au nòrd-oèst, Daguestan au nòrd-èst e a l'èst, Ingoshia e Ossetia deu Nòrd a l'oèst; lo sud qu'ei bordat per Caucàs, termièra montanhosa dab Georgia.
Las lengas oficiaus que son lo chechèn e lo rus.
Los chechèns e los ingoshes, animistas o crestians, qu'estón islamizats au sègle XVIII (e enqüera XIX) peus missionaris naqshbandís de Daguestan e que practican uei lo dia l'islam conservator sofí.
L'economia que's basa suber l'espleita deu petròli, la silvicultura e l'agricultura. Lo país que possedeish resèrvas de gas naturau.
Lo purmèr president deu país qu'estó Dzhokhar Dudaiev.