Alfa Centauri

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Alfa Centauri (α Cen / α Centauri) es l'estela mai brilhanta de la constellacion del Centaure e la quatrena de tot lo cèl nocturne. Per la majoritat d'observaires de l'emisfèri nòrd se trapa tròp al sud per la poder veire, mas es una de las estelas pus remarcablas pels observaires de l'emisfèri sud, estant que soslinha una de las direccions de la Crotz del Sud. Es lo sistèma estellar mai pròche de nòstre Sistèma Solar, a una distància de sonque 4,2-4,4 ans-lutz, e en realitat se tracta d'un sistèma triple, format per Alfa Centauri A, Alfa Centauri B e Proxima Centauri. Son nom pròpri es Rigil Kentaurus, derivat de l'arabi al-Rijl al-Kentaurus, que significa « lo pè del centaure », mas es pus abitual de la nomenar amb sa designacion de Bayer.

Compausants del sistèma[modificar | modificar la font]

Alfa Centauri es un sistèma triple. Consistís en doas estelas principalas, Alfa Centauri A e Alfa Centauri B (que forman un sistèma binari) situadas a una distància de 4,36 ans-lutz, e una nana roja nomenada Proxima Centauri situada a 4,22 ans-lutz. Alfa Centauri A es parièra al Solelh, amb lo meteis tipe espectral (G2 V), mas un pauc pus brilhanta e pus granda. Alfa Centauri B es pus febla e de tipe espectral K1 V. Las doas s'orbitan mutualament en una ellipsa d'excentricitat e = 0,52. Proxima Centauri, de son costat, es una nana roja situada a environ 13 000 UA (unitats astronomicas) d'Alfa Centauri (0,21 a.l.) e es possible que siá en orbita al torn del sistèma doble principal amb un periòde d'aperaquí 500 000 ans. Vista de la Tèrra, Proxima es separada d'aperaquí 2° del sistèma principal, qu'A e B i son separadas sonque per un angle de 40".