Afrikaans
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ISO 639-1 | ||||||||||||||
| ISO 639-2 | ||||||||||||||
| ISO 639-3 |
|
|||||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Afrikaans. | |||||||||||||
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Parlat en | Sud-Africa, Namibia | |||||||||||
| Regions | Africa | |||||||||||
| Parlat per | 6,45 milions personas | |||||||||||
| Classament pel nombre de locutors | 99ena | |||||||||||
| Tipologia | SVO Flexionala Accentuala | |||||||||||
| Familha lingüistica | grop indoeuropèu lengas germanicas |
|||||||||||
| Grop | Lengas germanicas | |||||||||||
| Lenga oficiala de | Sud-Africa | |||||||||||
| ISO 639-1 | af (en) | |||||||||||
| ISO 639-2 | afr (en) | |||||||||||
| ISO 639-3 | afr (en) | |||||||||||
| ISO 639-6 | afr (en) | |||||||||||
| Parent | mddt (en) | |||||||||||
| Tipe | L (lenga viva) | |||||||||||
| Mòstra | Article primièr de la Declaracion dels dreches de l'òme
Artikel 1 Alle menslike wesens word vry, met gelyke waardigheid en regte, gebore. Hulle het rede en gewete en behoort in die gees van broederskap teenoor mekaar op te tree. |
|||||||||||
L'afrikaans es una lenga germanica, subretot parlada en Sud-Africa e Namibia. Es una lenga filha del neerlandés, qu'a per origina los dialèctes del sègle XVII, colectivament nomenats Cape Dutch.
Emai que l'afrikaans siá barrejat de lengas coma lo malai, portugués, banto o Khoisan, s'estima que 90 a 95 del cent del vocabulari afrikaans es d'origina neerlandesa. Per aquesta rason, las diferéncias entre afrikaans e neerlandés venon puslèu sovent de la morfologia, la gramatica o l'ortografia que son pus regularas per l'afrikaans que pel neerlandés.
I a un gra de compreneson mutuala entre las doas lengas—mai que mai a l'escrit—e mai s'es pus aisit per un neerlandofòn de comprene l'afrikaans que de lo parlar. Amb aperaquí 6 milions de locutors natius en Sud-Africa, o 13,3 del cent de la populacion, es la tresena lenga mairala dins lo país. Ten la pus larga distribucion geografica e raciala de totas las lengas oficialas, e es la pus largament parlada e compresa coma segonda o tresena lenga. Es la lenga majoritària de la mitat oèst de Sud-Africa—las províncias de Northern Cape e Western Cape—e la primièra lenga dels coloured e de las comunitats blancas.
