Accipitridae

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La familha dels accipitrids (o Accipitridae) acampa la majoritat dels rapaces diürnes : bazas, milans, bondrèas, elanions, pigargas, palmistas, gipaèts, vutres del Mond Ancian, circaèts, bateleires, serpentaris, roissas, gimnogèns, Busas, Astors, Moissets, busastors, arpias e Aglas. Los falcons son pas d'accipitrids, mas de falconids .

Son d'ausèls de preda de talha pichona a granda (de 20 a 150 cm), que lor bèc crocut es garnit a la basa d'una cera carnuda. Lors patas poderosas son provesidas d'àrpias aceiradas, e lors alas son sovent largas. An una vista aguda.

Òm los tròba dins totas las regions del mond levada Antartica ; gaireben totas las regions aculhisson d'espècias nombrosas. Frequentan totes los tipes de mitans, dels bòsques a las zònas umidas, dels mièg desèrts a la tondra, de las nautas montanhas a las zònas urbanas.

Sistematica, taxonomia e evolucion[modificar | modificar la font]

Taxonomia[modificar | modificar la font]

Del vèrb latin accipiter, "sasir o prene", rapelant las àrpias.

Sistematica[modificar | modificar la font]

Las relacions filogeneticas d'aquesta familha demòran discutidas.

Genetica[modificar | modificar la font]

Los Accipitridae an de cariotipes que presentan pauc de microcromosòmes, e de macrocromosòmes de talha mejana nombroses, contràriament als cariotipes classics dels ausèls que compòrta de costuma qualques grands macrocromosòmes e de microcromosòmes nombroses[1].

Lista alfabetica dels genres[modificar | modificar la font]

Lista de las espècias (nom vernacular)[modificar | modificar la font]

Lista de las espècias (nom scientific)[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias taxonomicas[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. (fr)Thèse de Bertrand Bed’Hom, lo 21 de decembre de 1999, Museum Nacional d'Istòria Naturala, Université François Rabelais