Saüc negre
Sambucus nigra en plena florison
| Règne | Plantae |
|---|---|
| Sosrègne | Tracheobionta |
| Division | Magnoliophyta |
| Classa | Magnoliopsida |
| Sosclassa | Asteridae |
| Òrdre | Dipsacales |
| Familha | caprifoliacées |
| Genre | Sambucus |
Lo saüc negre o sambuc negre[1] (Sambucus nigra) (var. sambuquièr negre, saüquèr negre, saücal negre, saücau negre) es un arbust caducifòli del genre Sambucus, que tradicionalament s'assignava a la familha Caprifoliaceae mas que las recercas geneticas fan classar a l'ora d'ara dins la familha Adoxaceae. Sambucus ven del grèc sambuke[2], un instrument fach de fusta de saüc, e nigra[2] ven del latin e vòl dire «negre» (se referissent a la color dels seus fruches madurs). L’espècia Sambucus nigra la trobam unicament en Euròpa, especialament pròche la Mediterranèa.
Descripcion
[modificar | Modificar lo còdi]Planta arbustiva entre 2 m e 5 m de nautor, de brancatge dens e arredondit.
Organs vegetatius
[modificar | Modificar lo còdi]La raiç es formada d'una part principala espessa e ben desvolopada amb d’autras pus primas que sòrton de la principala. La tija a una ramificacion simpodica amb consisténcia lenhosa. Las brancas mai joves an una medolha blanquinosa fòrça desvolopada. Las fuèlhas son compausadas, e contenon 5-7 foliòlas de forma elliptica. Aquestas foliòlas presentan una extremitat aguda e una basa atenuada, en mai d’un marge serrat. La textura de les fuèlhas es coriacia e presentan una certa lusor e una odor pauc agradiva.
Organs reproductors
[modificar | Modificar lo còdi]
Lo sambucus nigra porta d'estaminas e un ginecèu, e es un arbust ermafrodita. L'inflorescéncia es cimosa e corimbiforma [3]. Lo periant presenta un calici sodat a l'ovari. Es ovoïde e pòrta cinc dents pichonas. La coròlla es d'una sola pèça, amb cinc lobuls dubèrts en estela. L’androcèu se caracteriza per d'estaminas extèrnas e al ginecèu trobam un ovari epigin que conten una croncrescéncia pluricarpellara. Lo fruch es una baia arredondida de color negra carnosa de 6-8 mm de diamètre. Es un fruch comestible quand es madur, mas dins lo cas contrari pòt aver d'efièches toxics.
Farmacologia
[modificar | Modificar lo còdi]Composicion quimica
[modificar | Modificar lo còdi]- Flavonoïdes: flavonòls (camferòl, quercetina), quercetina glicosids (1,5-3,0%), entre los quals s’incluson iperosid, isoquercitrina e rutina.
- Triterpens: amirina, acids oleanolic e ursolic.
- Sals mineralas: Sals potassicas
- Òlis essencials (0,3%): 66% acids grasses (principalament linoleïc, linolenic e palmitic) e 7% d’alcans. S'es identificat fòrça autres constituents, eters e oxids, cetonas, aldeïds, alcòls e estèrs.
- Autres constituents : acid clorogenic, tanins, mucilag, plastocianina (proteïna) pectina e sucre.