Pingoïn
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Pingüin torda (Alca torda) | ||||||||||||
| Règne | Animal | |||||||||||
| Embrancament | Chordata | |||||||||||
| Sosembr. | Vertebrata | |||||||||||
| Classa | Aves | |||||||||||
| Sosclassa | Neognathae | |||||||||||
| Òrdre | Ciconiiformes (Sibley) | |||||||||||
| Sosòrdre : | Alcae | |||||||||||
| Familha | Laridae | |||||||||||
| Sosfamilha : | Alcinae | |||||||||||
Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia:
|
||||||||||||
Los pingoïns australs son un grop d'espècias d'aucèls que sabon pas volar e que demòran dins l'emisfèri sud. Contràriament a çò que se sòl creire, aquestes animals abitan pas sonque dins de climas freges. Fòrça espècias de pingoïns abitan fins a las illas Galápagos. La part màger d'aquestes aucèls s'alimentan de krill, de peis, de calamars e d'autras creaturas marinas que capturan pendent sas immersions sosmarinas.
L'espècia mai granda es lo pingoïn emperaire: los adultes an una nautor mejana de 1,1 m e pesan 30 kg o mai. L'espècia mai pichona es lo pingoïn blau nan, que ten en general una nautor compresa entre 35 e 40 cm e pesa a l'entorn d'1 kg. Generalament los pingoïns mai grands sèrvan melhor la calor e abitan doncas de regions mai frejas, mentre que las espècias mai pichonas se tròban dins de climas temperats e a mai tropicals.
Lo sistèma operatiu Linux a pres per mascòta oficiala l'imatge d'un pingoïn (Tux)
Ligams extèrnes [modificar]
- Referéncia ITIS : TSN 176970 Alca Linnaeus, 1758 (en)
