Dalmatoromanic

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Dalmata)
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Dalmatoromanic
Q3313381Q3313381
Indoeuropèu
Nuvola apps gaim.png
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
ISO 4217
Descripcion
Nom scientific
Autor
Taxon superior
Domeni
Règne
Embrancament
Classa
Òrdre
Familha
Genre
Espècias
Reng taxonomic
Estatut de conservacion (IUCN)
Regula
Interagís amb
Endemic a
Taxon tipe
Abreviacion d'autor en botanica
Basionim
Incertae sedis
Sinonim remplaçat
Ancian autor del taxon
Simbòl quimic
Formula quimica
Estat de la matèria
Metòde de determinacion
Sistèma cristalin
Familha de lengas
Dialècte Ragusan (WikiData) e  Velhòt (WikiData)
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO 639-3 dlm
ISO 639-6
ISO 15924
alfabet alfabet latin
còde de lenga IETF dlm
còde de lenga Wikimedia
Fabricant
Desvolopaire
Lengatge de programacion
Conceptor
Domeni d'aqueste mestièr
Version establa
Sistèma operatiu
Plataforma
Mòde de jòc
Motor
Seria
Licéncia
Lançador
Site de lançament
Data de lançament
Tipe d'orbita
Bus satellit
Imatriculacion de l'aeronau
Armament
Primièr vòl
Alimentat per


Parlat en Croàcia, Montenegro,
Regions Euròpa
Parlat per (cap) personas
Classament pel nombre de locutors -ena
Familha lingüistica lengas indoeuropèas > lengas romanicas > balcanoromanic > dalmatoromanic
Grop Lengas indoeuropèas
Estatut oficial
Nuvola apps gaim.png
Lenga oficiala de cap (desparegut)
Acadèmia cap (desparegut)
ISO 639-1 - (en)
ISO 639-2 roa (en)
ISO 639-3 dlm (en)

Lo dalmatoromanic es un grop de lengas romanicas desparegut dins la primièra mitat del sègle XX. Se caracterizava per una coexisténcia longa amb l'eslau (croat, tre abans lo s. XII sus l'illa de Velha[1]) e d’autras lengas romanicas (venecian, italian).

La data oficiala de decès de la lenga (mòrt del "darrièr locutor" de velhòt, Tuone Udaina, lo 10 de junh de 1898) es dobtosa que sembla que se parlava encara la lenga dins las annadas 1920.[2]

La variacion constatada entre lo velhòt, lo ragusan e las rèstas dins l’eslau dalmata a butat los linguistas a eliminar la possibilitat d’una lenga unenca e a propausar un grop novèl, sonat dalmatoromanic.[3] En 1997, Žarko Muljačić propausèt de classificar lo dalmatoromanic mejan en tres lengas, lo iadertian (zadaroromanic), lo ragusan (o dubrovnicoromanic) e lo labeatian (o baroromanic).[4] Sos estudis mai recents an mostrat qu’es pas possible de determinar exactament lo nombre de lengas de la familha.[5]


Comparason[modificar | modificar la font]

La taula que seguís es tirada de l’article de Wikipèdia en alemand.[6]

Lo paire nòstre en latin, "dalmata", friolan, italian, istroromanés e romanés.
Latin Dalmatoromanic Friolan Italian Istroromanés Romanés
Pater noster, qui es in caelis, Tuota nuester, che te sante intel sil, Pari nestri che tu sês tal cîl, Padre nostro, che sei nei cieli, Ciace nostru car le ști en cer, Tatăl nostru care ești în ceruri,
sanctificetur nomen tuum. sait santificuot el naun to. che al sedi santifiât il to nom. sia santificato il tuo nome. neca se sveta nomelu teu. sființească-Se numele Tău.
Adveniat regnum tuum. Vigna el raigno to. Che al vegni il to ream. Venga il tuo regno. Neca venire craliestvo to. Vie Împărăția Ta.
Fiat voluntas tua, sicut in caelo, et in terra. Sait fuot la voluntuot toa, coisa in sil, coisa in tiara. Che e sedi fate la tô volontât, sicu in cîl cussì in tiere. Sia fatta la tua volontà, come in cielo così in terra. Neca fie volia ta, cum en cer, așa și pre pemint. Facă-se voia Ta, precum în cer, așa și pe pământ.
Panem nostrum cotidianum da nobis hodie. Duote costa dai el pun nuester cotidiun. Danus vuê il nestri pan cotidian. Dacci oggi il nostro pane quotidiano Pera nostre saca zi de nam astez. Pâinea noastră cea de toate zilele dă-ne-o nouă astăzi.
Et dimitte nobis debita nostra, E remetiaj le nuestre debete, E pardoninus i nestris debits, E rimetti a noi i nostri debiti, Odproste nam dutzan, Și ne iartă nouă păcatele noastre,
sicut et nos dimittimus debitoribus nostris. coisa nojiltri remetiaime a i nuestri debetuar. sicu ancje nô ur ai pardonìn ai nestris debitôrs. come noi li rimettiamo ai nostri debitori. ca și noi odprostim a lu nostri dutznici. precum și noi iertăm greșiților noștri.
Et ne nos inducas in tentationem, E naun ne menur in tentatiaun, E no stâ menânus in tentazion, E non ci indurre in tentazione, Neca nu na tu vezi en napastovanie, Și nu ne duce pe noi în ispită,
sed libera nos a malo. miu deleberiajne dal mal. ma liberinus dal mâl. ma liberaci dal male. neca na zbăvește de zvaca slabe. ci ne mântuiește de cel rău.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. VULETIĆ (2013)
  2. Petar STRČIĆ (1998) citat per per VULETIĆ (2013).
  3. Un istoric pro complet de las idèas sul dalmatoromanic es estat fach per VULETIĆ (2013).
  4. MULJAČIĆ (2006)
  5. MULJAČIĆ (2006) e VULETIĆ (2013)
  6. "Dalmatische Sprache". Wikipèdia. Die freie Enzyklopädie (consultat lo 5 de novembre de 2014).

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Matteo Giulio BARTOLI. Das Dalmatische. Altromanische Sprachreste von Veglia bis Ragusa und ihre Stellung in der Apennino-balkanischen Romania. Schriften der Balkankommission, Linguistische Abteilung. Hrsg. von der Kaiserliche Akademie der Wissenschaften. Viena, 1906. (En alemand. Reimpression en traduccion italiana: Il Dalmatico. Resti di un'antica lingua romanza parlata da Veglia a Ragusa e sua collocazione nella Romània appennino-balcanica, jos la direccion d’Aldo Duro. Roma 2000.)
  • Martin MAIDEN. "Sul futuro dalmatico (e guascone)". In: Bolletino linguistico campano, 11/12, 2007, pp. 1-19. (En italian. Analisi del futur en "dalmata" segond los tèxtes de Bartoli e comparason amb lo gascon d’Auta Bigòrra a propaus de l’accentuacion).
  • Clemente MERLO. "Dalmatico e latino : a proposito di una pubblicazione recente". In: Rivista di filologia e d’istruzione classica. Número 35/3 (1907), pp. 472-484. (En italian. Una critica feròtja del libre de Bartoli que segond Merlo manca de rigor e mescla dalmata e manlèus venecians).
  • Žarko MULJAČIĆ. "I contatti greco-, croato- e albano-tardolatino come fatttori della “genesi” delle lingue dalmato-romanze". In: Integrazione Mescolanza Rifiuto. Incontri di popoli, lingue e culture in Europa dall'Antichità all'Umanesimo. Atti del convegno internazionale, Cividale del Friuli, 21-23 settembre 2000 a cura di Gianpaolo Urso. Fundazione Niccolò Canussio, Roma, L'Erma di Bretschneider, 2001 (Centro Ricerche e Documentazione sull'Antichità Classica. Monografie 22) ISBN 88-8265-166-5. pp. 277-285 (En italian. Ensag d’explicacion de la diversitat dalmatoromanica pels contactes amb d’autras lengas).
  • Žarko MULJAČIĆ. Das Dalmatische. Studien zu einer untergegangenen Sprache ("Quellen und Beiträge zur kroatischen Kulturgeschichte". 10). Colonha, 2000, ISBN 3-412-09300-9. (Compilacion de las publicacions de Muljačić sul dalmatoromanic).
  • Žarko MULJAČIĆ. "Noterelle dalmatoromanze" In: Estudis Romànics. Vol. XXVIII, 2006, pp. 319-328. (En italian. Sus la revirada en italian del libre de Bartoli, pas facha segond la darrièra edicion corregida e augmentada per Bartoli dins las annadas 1940, e sul racisme e sul nacionalisme italian de Bartoli que sembla que trafeguèt de reviradas del dalmata per far prodèl a l’irredentisme italian).
  • Žarko MULJAČIĆ. "Dalmatisch." In: Enzyklopädie des Europäischen Ostens, sd Günther HÖDL (+2005) e Reinhard Alexander STAUBER. Klagenfurt, 2006 (data pels articles sens data - presentacion en alemand de "las lengas dalmatas").
  • Nina SPICIJARIĆ. "Pristup Giacoma Scottija, Žarka Muljačić i Petra Strčića, veljotski/vegliotto/veclisun romanskomu krčkomu govoru i njegovu „posleddnjem govorniku“". In: Rijeka ISSN 1330-6995, XIV, 2 (2009); p. 195-205 (En croat. Resumit de las tèsis de Muljačić e Strčić).
  • Petar STRČIĆ. "Otok Krk u doba „posljednjega“ dalmatofona Antona Udine Burbura (XIX st.)". Folia onomastica croatica, 7, Zagreb, 1998, p. 247. (En croatosèrbe. Citat per Vuletić, mas referéncia trobada dins Spicijarić).
  • Nikola VULETIĆ. "Una proposta per a l'àtles dels vestigis lexicals dalmàtics a la riba oriental de l'Adriàtic". Estudis Romànics. Vol. 33 (2011). Institut d'Estudis Catalans. pp. 171-188. (En catalan. Cossí l’estudi dels manlèus romanics en eslau de la costièra pòt ajudar a establir una carta de las lengas dalmatoromanicas, amb l'exèmple dels ictionims.)
  • Nikola VULETIĆ. "Le dalmate : panorama des idées sur un mythe de la linguistique romane", Histoire Épistémologie Langage 35/1, 2013, pp. 14-64 (En francés. En linha sul sit academia.edu, font principala per la melhorada de l’article sus Wikipèdia en occitan lo 5 de novembre de 2014).