Africa romana

L' Africa romana s'espandís d'èst cap a l'oèst, del Golf de Gabés sus las costas atlantics de de Marròc d'ara. Las províncias de Cirenaïca e d'Egipte son pas inclusidas dins l'ensems regional, perque aquelas doas províncias son tractadas de bias destriat dins las fonts anticas. Geograficament, de desèrts las separan del rèste d l'Africa del nòrd, alara que Tripolitània e Leptis Magna son dins la continuitat territoriala de l’Africa del Nòrd. Culturalament, son dins l'airal ellenistic, plan destriada de la zona punica puèi romana. Fin finala, administrativament, Egipte de totjorn èra un cas diferenciat dins l'Empèri roman, e Cirenaïca foguèt mai d'un còp ligada a Creta, tèrra abitda mai pròcha^[1].

Roma compta en Africa fins a uèit províncias diferentas (d'èst cap a l'oèst): Tripolitània, Bizacena, l'Africa Proconsulària, las Numidias: Numidia Cirtèa e Numidia militara, las Mauritànias: Mautitània Cesariana, Mauritània Sitifiana e Mauritània Tingitana.

Evolucion administrativa de las províncias africanas
Abans la conquista	Cartage	Reialme de Numidia orientala	Numidia occidentala	Reialme de Mauritània
– 146	Africa	Numidia		Mauritània
– 105	Africa	Numidia orientala	Numidia occidentala	Mauritània
– 45	Africa Vetus	Africa Nova	Numidia occidentala	Mauritània orientala			Mauritània occidentala
– 27	Africa proconsulara			Reialme de Mauriània
40 – 42	Africa proconsulara			Mauritània cesariana (annexée en 40)		Mauritània tingitana
abans 200	Africa proconsulara			Numidia	Mauritània cesariana		Mauritània tingitana
Après la reforma de Dioclecian	Proconsulara (Nòrd)	Bizacena (Centre)	Tripolitània (Sud Èst)	Numidia (partetjada entre 303 e 314)	Mauritània cesariana	Mauritània sitifiana (284 – 288)	Mauritània tingitana

Notas e referéncias

↑ L'istorian Solin dona dins sa Collectanea Rerum Memorabilium una descripcion geografica de l'Africa del punt de vista roman: « A la Zeugitana comença Africa, oposada a Sardenha pel cap d'Apollon, e pel cap de Mercuri, a Sicília. S'espandís sus dos bauces, que l'un es nomenat lo cap Blanc, e l'autre, qu'es en Cirenaïca, lo cap Ficonte. Pel golf Cretés, es oposada al golf de Creta, e salhís del costat del Tenare en Lacònia. Pels sables de Catabatme, dintra en Egipte, dins la partida vesina de la Cirenaïca, e se perlonga entre las doas Sirtas (…)»

[1] L'istorian Solin dona dins sa Collectanea Rerum Memorabilium una descripcion geografica de l'Africa del punt de vista roman: « A la Zeugitana comença Africa, oposada a Sardenha pel cap d'Apollon, e pel cap de Mercuri, a Sicília. S'espandís sus dos bauces, que l'un es nomenat lo cap Blanc, e l'autre, qu'es en Cirenaïca, lo cap Ficonte. Pel golf Cretés, es oposada al golf de Creta, e salhís del costat del Tenare en Lacònia. Pels sables de Catabatme, dintra en Egipte, dins la partida vesina de la Cirenaïca, e se perlonga entre las doas Sirtas (…)»

[1]